Què acredita la llicència
La llicència és una autorització administrativa vinculada a camps d’acció concrets en seguretat i salut en el treball. A Colòmbia, la Resolució 908 de 2025 estableix requisits i procediments per a persones naturals i jurídiques. L’autorització ha d’interpretar-se juntament amb formació, abast del servei i altres exigències professionals o sanitàries que resultin aplicables.
No és equivalent a la denominació general de tècnic de prevenció empleada en altres països. Tampoc basta afirmar que algú «té llicència» sense revisar el seu contingut. L’empresa contractant necessita comprovar quines activitats estan autoritzades i si corresponen al treball que pretén encarregar, a més de verificar vigència i identitat del titular.
Qui necessita revisar aquest requisit
El Decret 1072 de 2015 contempla requisits per als qui presten serveis de SST a ocupadors o treballadors. La Resolució 908 regula com acreditar les condicions de la llicència. L’exigència ha d’analitzar-se segons activitat, perfil i supòsit, evitant estendre-la de manera automàtica a qualsevol participació educativa o administrativa relacionada amb prevenció.
La pròpia resolució distingeix l’educació en termes generals de les accions inherents al sistema de gestió. Aquesta diferència no permet convertir un servei tècnic en simple formació per a eludir requisits. Convé definir primer el contingut real de la prestació: dissenyar un sistema, efectuar una avaluació especialitzada i oferir una xerrada general no són actuacions idèntiques.
Persones naturals i camps d’acció
Per a persones naturals, els camps autoritzats es relacionen amb el perfil i nivell de formació acreditats, conforme a l’annex tècnic. L’expedient requereix els suports acadèmics i personals corresponents. Si el títol procedeix de l’exterior, han de revisar-se les condicions de reconeixement o convalidació aplicables, sense assumir equivalències per similitud del nom del programa.
La competència preventiva també exigeix experiència i capacitat per a la tasca concreta. L’autorització administrativa és necessària en els supòsits regulats, però no elimina l’obligació de treballar dins dels propis límits professionals. Quan una avaluació requereix una especialitat diferent, ha d’intervenir la persona qualificada i autoritzada per a aquest camp.
Persones jurídiques i capacitat del servei
En persones jurídiques es revisen condicions tècnic-administratives, patrimonials, tecnològiques i científiques segons el servei sol·licitat. La resolució relaciona camps com a medicina, psicologia, higiene, seguretat, capacitació i actuacions sobre el sistema de gestió. L’organització ha de disposar de recursos i personal que recolzin els camps que ofereix, amb les autoritzacions corresponents dels seus professionals.
També han d’examinar-se seus, instal·lacions, equips, procediments i condicions de prestació. La llicència d’una empresa no converteix automàticament a qualsevol integrant de la seva plantilla en professional autoritzat per a tots els serveis. La contractació ha d’identificar qui realitzarà l’activitat i quins recursos s’utilitzaran, mantenint coherència entre oferta, autorització i execució real.
Tràmit, vigència i canvis
Les sol·licituds es presenten mitjançant l’aplicatiu web disposat pel Ministeri, amb intervenció de les secretaries de salut competents. La Resolució 908 estableix gratuïtat del tràmit i una vigència de deu anys, renovable si es compleixen els requisits. La cobertura és nacional per als camps autoritzats, sense eliminar les condicions relatives a seus i prestació de serveis.
Les llicències anteriors mantenen validesa fins al seu venciment segons les previsions de la norma. Els canvis de dades, camps o condicions han de tramitar-se quan correspongui; no tots equivalen a una renovació ni reinicien la vigència. Abans de presentar una sol·licitud ha de consultar-se el procediment oficial i preparar els suports del supòsit concret.
Exemple pràctic
En un cas hipotètic, una empresa sol·licita ofertes per a avaluar exposició a un agent químic. Un proveïdor presenta una llicència vigent, però la revisió del document mostra que el camp ofert no coincideix amb l’activitat sol·licitada. L’empresa demana aclariment i comprova l’autorització del personal, els equips i l’abast tècnic abans de contractar.
El procés evita confondre un document vàlid amb una habilitació suficient per a qualsevol treball. Una vegada seleccionat el servei adequat, el contracte concreta tasques, responsables i lliurables. L’empresa conserva evidència de la comprovació i revisa que la prestació efectiva correspongui a l’abast acordat i als requisits del sistema de gestió.
Relació amb el curs de cinquanta hores
El curs de cinquanta hores i la seva actualització acredita capacitació en el SG-SST, però no reemplaça una titulació ni una llicència quan aquestes són exigibles. La Resolució 0312 de 2019 contempla perfils segons grandària i risc, per la qual cosa han de llegir-se conjuntament les condicions de disseny, execució i activitats especialitzades.
Una matriu de proveïdors o professionals pot registrar titular, número de llicència, vigència, camps i documentació de competència. Aquest control ha d’actualitzar-se quan canvien les persones o el servei. Guardar una còpia a l’inici d’una relació comercial no garanteix que tots els treballs futurs quedin compresos en la mateixa autorització.
Errors freqüents
Els errors més comuns són utilitzar llicències vençudes, no revisar camps d’acció i atribuir a un curs breu efectes d’habilitació professional. També pot haver-hi confusió entre la llicència de la persona jurídica i la de qui realitza una avaluació. Cada requisit ha de verificar-se en relació amb el servei i la responsabilitat assumida.
La llicència contribueix a ordenar la prestació de serveis preventius, però no substitueix l’avaluació de qualitat tècnica. L’organització ha de comprovar autoritzacions, competència i coherència del treball rebut. El criteri central és que cada actuació sigui realitzada per qui pot i sap executar-la, dins del marc colombià vigent i de l’abast reconegut per l’autoritat.
