Postures forçades

Tipus de postures forçades i efectes

Les postures forçades poden classificar-se per la regió afectada i pel seu caràcter dinàmic o estàtic. En el tronc, la flexió pronunciada, la inclinació lateral i la rotació, sobretot combinades amb manipulació de càrregues, sobrecarreguen la columna lumbar. En el coll, la flexió o extensió mantinguda (treball amb pantalles mal situades, tasques de precisió, treball per sobre del cap) genera cervicàlgies. En les espatlles, el treball amb els braços elevats per sobre del nivell de les espatlles o allunyats del cos s’associa a tendinitis del maniguet dels rotadors. En les extremitats inferiors, el treball de genolls, a la gatzoneta o dempeus de forma prolongada produeix trastorns de genoll, problemes circulatoris i fatiga. Les postures estàtiques, encara que no siguin extremes, redueixen el reg sanguini dels músculs contrets i acceleren la fatiga.

Els efectes sobre la salut són trastorns musculoesquelètics d’aparició progressiva: lumbàlgies, cervicàlgies, tendinitis d’espatlla, epicondilitis, bursitis de genoll, i símptomes de fatiga i dolor que redueixen la capacitat de treball. El quadre de malalties professionals inclou en el seu grup 2 diverses malalties provocades per postures forçades i moviments repetitius, com les bursitis de genoll en treballs que exigeixen suport prolongat, les tendinitis d’espatlla en treballs amb els braços elevats o les lesions del menisc en treballs en posició agenollada o ajupida.

Els sectors amb major exposició inclouen la construcció, l’agricultura, la indústria, la neteja, la sanitat i les cures (mobilització de persones), l’hostaleria, el comerç, els tallers de reparació i el treball d’oficina amb pantalles mal configurades. La combinació de postura forçada amb força, repetitivitat, vibracions o durada prolongada multiplica el risc.

El treball dempeus prolongat mereix atenció específica quan a penes permet caminar, asseure’s o canviar de suport. La intervenció combina el disseny del lloc amb oportunitats reals d’alternança i recuperació.

Avaluació de la càrrega postural

• Identificació. Observació de les tasques, anàlisis de la freqüència i durada de les postures, queixes de les persones i dades de vigilància de la salut.
• Mètode OWAS. Classifica les postures d’esquena, braços i cames i la càrrega manejada en categories d’acció segons el percentatge de temps en cada postura (NTP 452).
• Mètode REBA. Avalua la postura de tot el cos, la càrrega, el tipus d’agafament i l’activitat muscular i assigna un nivell de risc i d’acció (NTP 601).
• Mètode RULA. Centrat en les extremitats superiors, el coll i el tronc en tasques sedentàries o de precisió.
• Normes tècniques. UNE-EN 1005-4 i ISO 11226 estableixen criteris d’avaluació de postures i moviments en relació amb les màquines i amb les postures estàtiques.
• Durada i organització. Anàlisi del temps real en cada postura, de les possibilitats d’alternança i de les pauses.
• Registre i revisió. Documentació de l’avaluació i actualització davant canvis de tasca, equips o danys detectats.

Mesures preventives

• Disseny del lloc. Altures de treball adequades al tipus de tasca, elements d’ús freqüent dins de la zona d’abast, taules i bancs regulables, seients amb suport i possibilitat d’alternar assegut i dempeus.
• Equips i ajudes. Plataformes i bastides per a treballar a l’altura correcta, ajudes mecàniques i eines que evitin treballar amb els braços elevats o amb els canells desviats, genolleres i suports quan el treball de genolls és inevitable.
• Organització. Rotació entre tasques amb distinta exigència postural, pauses de recuperació, reducció de la durada de les postures mantingudes i ritme de treball adequat.
• Mètodes de treball. Procediments que redueixin les postures extremes, planificació de les tasques i disposició de materials i eines.
• Formació. Tècniques posturals, ús d’ajudes i equips, importància de l’alternança i detecció precoç de símptomes.
• Vigilància de la salut. Protocols de vigilància sanitària específica de postures forçades i adaptació del lloc en funció dels resultats.
• Persones especialment sensibles. Adaptació per a treballadores embarassades, persones amb patologies prèvies i persones de major edat.

Aplicació organitzativa: com prevenir les postures forçades

1. Identificar les tasques amb postures extremes o mantingudes mitjançant observació, consulta a la plantilla i dades de danys i queixes.
2. Avaluar la càrrega postural amb un mètode reconegut (OWAS, REBA o RULA segons la tasca), registrant la freqüència i la durada de cada postura.
3. Prioritzar les mesures de disseny: altures de treball, abastos, mobiliari regulable, plataformes i ajudes mecàniques que eliminin les postures extremes.
4. Redissenyar l’organització: rotació entre tasques de distinta exigència postural, pauses de recuperació i alternança entre assegut i dempeus.
5. Definir mètodes de treball i disposició de materials que redueixin les postures forçades, i formar a les persones i als comandaments.
6. Aplicar els protocols de vigilància de la salut específics i adaptar els llocs a les persones especialment sensibles.
7. Reavaluar després de les mesures i davant canvis, i seguir els indicadors de trastorns musculoesquelètics i absentisme.

Un programari de gestió preventiva permet registrar les avaluacions posturals per lloc i tasca, planificar les mesures de disseny i organització, vincular els resultats amb la vigilància de la salut i els danys notificats i mantenir la traçabilitat de les revisions.

Límits i errors freqüents

1. Avaluar només les postures extremes i oblidar les postures mantingudes i estàtiques.
2. Aplicar un mètode d’avaluació sense considerar la durada real de l’exposició ni la combinació amb força i repetitivitat.
3. Limitar la prevenció a la formació en higiene postural sense modificar el disseny del lloc.
4. Mantenir altures de treball i abastos inadequats per falta de mobiliari o plataformes regulables.
5. No aplicar els protocols de vigilància de la salut ni notificar les malalties professionals associades.
6. No reavaluar després de canvis de tasca, equips o ritme de treball.

Els criteris d’avaluació i de disseny es detallen en les notes tècniques de l’INSST i en les normes tècniques citades; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; adaptació del treball a la persona (article 15), avaluació de riscos (article 16) i treballadors especialment sensibles (article 25).
• Reial decret 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels Serveis de Prevenció; avaluació de riscos i vigilància de la salut.
• Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre. Quadre de malalties professionals; grup 2, malalties per postures forçades i moviments repetitius.
• Reial decret 486/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball; espais i condicions que condicionen les postures.
• NTP 452. Avaluació de les condicions de treball: càrrega postural. Mètode OWAS d’avaluació de la càrrega postural.
• NTP 601. Avaluació de les condicions de treball: càrrega postural. Mètode REBA. Mètode REBA d’avaluació de la postura de tot el cos.
• INSST. Trastorns musculoesquelètics. Portal temàtic amb eines, guies i protocols.

Les normes UNE-EN 1005-4 i ISO 11226 estableixen els criteris tècnics d’avaluació de postures, i els protocols de vigilància sanitària específica del Ministeri de Sanitat cobreixen les postures forçades.