Mètode RULA

Què és el mètode RULA

RULA és un mètode de cribratge ergonòmic desenvolupat en la Universitat de Nottingham i publicat en Applied Ergonomics en 1993. Va néixer per a investigar l’exposició individual als factors de risc associats als trastorns musculoesquelètics del membre superior relacionats amb el treball, en llocs on la postura, la càrrega estàtica i la repetició són determinants. Durant el seu desenvolupament es va aplicar a llocs de confecció, treball amb pantalles de visualització, caixes de supermercat, tasques amb microscopi i operacions de la indústria de l’automòbil.

El mètode utilitza diagrames per a registrar la posició dels segments corporals i taules de combinació per a convertir aquestes observacions en una puntuació única. L’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo ho descriu en el seu document sobre avaluació del risc per a l’extremitat superior en tasques repetitives.

RULA observa i estima, no mesura. El seu valor està a detectar amb rapidesa quines postures exigeixen un estudi més detallat i a oferir un llenguatge comú entre prevenció, enginyeria i els qui fan el treball.

Què avalua i què no avalua

• Avalua. La postura adoptada per braç, avantbraç i canell, i per coll, tronc i cames; l’ús muscular, entès com a postura mantinguda o repetida; i la força o càrrega aplicada.
• Avalua l’exposició, no el mal. El resultat és una estimació del risc associat a la càrrega musculoesquelètica, no un diagnòstic clínic ni una mesura de la lesió existent.
• No avalua la manipulació manual de càrregues pesades, per a la qual existeixen mètodes específics, ni l’exposició a vibracions, a l’ambient tèrmic o a factors psicosocials.
• No quantifica la freqüència de les accions tècniques amb la precisió que exigeixen les tasques altament repetitives, terreny propi d’altres mètodes.
• No substitueix a l’avaluació de riscos del lloc: és una de les seves eines.

Àmbit d’aplicació

RULA resulta adequat en llocs amb treball sedent o dempeus en posició estable, amb demanda sobre l’extremitat superior i cicles curts: muntatge, manipulació de peces lleugeres, empaquetat, atenció en taulell, laboratori i treball amb pantalles de visualització. En aquest últim cas convé recordar que el Reial decret 488/1997 fixa les seves pròpies disposicions mínimes, que RULA no substitueix.

El mètode perd utilitat quan la tasca és molt variable, quan el risc dominant és la manipulació de càrregues o quan el cicle de treball és llarg i heterogeni. En aquests casos procedeix triar un altre mètode o combinar varis, decisió que correspon a personal amb l’especialitat d’ergonomia i psicosociologia aplicada.

Informació necessària per a aplicar-ho

1. Descripció del lloc, de les seves tasques i de la seva durada en el torn.
2. Observació directa del treball real, recolzada en gravació de vídeo o fotografia quan la postura sigui difícil d’apreciar.
3. Angles aproximats de braç, avantbraç, canell, coll i tronc, i suport o no de cames.
4. Informació sobre la força aplicada i sobre el pes dels objectes manipulats.
5. Freqüència de les accions i existència de postures mantingudes.
6. Aportació dels qui fan la tasca sobre molèsties, moments crítics i variabilitat.

La qualitat del resultat depèn de l’observació. Registrar el costat més carregat i repetir l’observació en diferents fases evita conclusions basades en una postura anecdòtica.

Com s’aplica

El procediment divideix el cos en dos grups. El grup A comprèn braç, avantbraç i canell; el grup B, coll, tronc i cames. A cada postura observada se li assigna un valor: el 1 correspon al rang en el qual els factors de risc són mínims i els valors creixen a mesura que la postura s’allunya d’aquest rang.

Les puntuacions de cada grup es combinen en taules per a obtenir una puntuació A i una puntuació B. A cadascuna se li sumen després les puntuacions corresponents a l’ús muscular i a la força aplicada, la qual cosa dona lloc a les puntuacions C i D. Ambdues es creuen en una taula final que retorna la puntuació total en una escala de 1 a 7.

L’avaluació es repeteix per a cada postura significativa del cicle i, si la tasca és asimètrica, per a cada costat. Els fulls de puntuació i les taules de combinació figuren en la publicació original i en el document de l’INSST citat en les referències.

Com s’interpreta el resultat

• Nivell d’acció 1, puntuació 1 o 2. La postura es considera acceptable sempre que no es mantingui ni es repeteixi durant períodes prolongats.
• Nivell d’acció 2, puntuació 3 o 4. La situació exigeix estudis complementaris i pot requerir canvis en el lloc.
• Nivell d’acció 3, puntuació 5 o 6. Procedeix investigar aviat i introduir canvis a curt termini, mentre es planifiquen mesures de major abast.
• Nivell d’acció 4, puntuació 7. La postura se situa prop del final del rang de moviment amb demandes estàtiques o repetitives: es requereix recerca i modificació immediates.

La puntuació orienta la prioritat, no fixa un llindar legal. Una puntuació alta no acredita per si sola l’existència d’un trastorn musculoesquelètic, i la decisió preventiva integra el resultat amb la vigilància de la salut, l’organització del treball i l’opinió de les persones exposades.

Limitacions i situacions en les quals no ha d’utilitzar-se

1. Emprar RULA com si fos un valor límit d’exposició. No ho és: cap norma espanyola fixa llindars numèrics de postura d’obligat compliment a partir d’aquest mètode.
2. Aplicar-ho a tasques el risc dominant de les quals sigui la manipulació manual de càrregues o la repetitivitat d’alta freqüència, per a les quals existeixen mètodes dissenyats a tal fi.
3. Avaluar una única postura i extrapolar el resultat a tota la jornada, ignorant la variabilitat del cicle i les pauses.
4. Confondre la rapidesa del mètode amb l’absència de formació: estimar angles i forces requereix competència tècnica.
5. Utilitzar la puntuació per a comparar persones en lloc de llocs, el que desplaça el focus del redisseny cap a la persona.
6. Donar per bona l’avaluació sense verificar que les mesures han reduït l’exposició.

Diferències amb altres mètodes

• Enfront de REBA. RULA se centra en l’extremitat superior, el coll i el tronc en tasques relativament estàtiques; REBA es va dissenyar per al cos complet i per a postures inestables o canviants, incloses les del sector sanitari.
• Enfront d’OWAS. OWAS registra per mostreig les postures globals d’esquena, braços i cames i avalua el conjunt de la jornada; RULA analitza detalladament una postura concreta.
• Enfront d’OCRA. OCRA quantifica l’exposició a moviments repetitius a partir de les accions tècniques realitzades enfront de les recomanades, amb una anàlisi molt més exigent en temps i dades.
• Enfront de l’equació d’aixecament del NIOSH. Aquesta s’aplica a l’aixecament manual de càrregues amb dues mans i retorna un pes límit recomanat.

L’elecció depèn del factor de risc dominant en la tasca, criteri desenvolupat en la fitxa general de mètodes d’avaluació ergonòmica.

Marc tècnic i normatiu

• Llei 31/1995, articles 15 i 16. Obliga a avaluar els riscos que no es puguin evitar i a adaptar el treball a la persona, principi del qual deriva l’avaluació ergonòmica.
• Reial decret 39/1997, article 5. Exigeix que el procediment d’avaluació proporcioni confiança sobre el seu resultat i remet a mètodes o criteris recollits en normativa o en normes tècniques quan no existeix reglamentació específica.
• Reial decret 488/1997. Disposicions mínimes per al treball amb equips amb pantalles de visualització, àmbit freqüent d’aplicació de RULA.
• ISO 11226:2000. Norma internacional sobre avaluació de postures de treball estàtiques, útil com a referència complementària. Es troba en revisió.

RULA no és obligatori en cap norma espanyola: el seu ús es recolza en l’article 5 del Reial decret 39/1997 i en la seva acceptació tècnica documentada pel INSST.