Mètodes d’avaluació ergonòmica: guia completa per a triar i aplicar cada tècnica

Per Juan Sebastián Romero

Tres de cada cinc persones treballadores de la Unió Europea declaren molèsties musculoesquelètiques, segons l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA, 2019). Per això els riscos ergonòmics són els més comuns del món laboral. També són els que pitjor es mesuren, perquè es tria malament entre els mètodes d’avaluació ergonòmica que existeixen.

L’elecció ha d’atendre el problema: Strain Index aborda exposició distal de l’extremitat superior i les taules de Snook i Ciriello s’empren en determinades operacions de manipulació. Les seves puntuacions i criteris no han d’intercanviar-se.

Aquesta guia reuneix els principals mètodes d’avaluació ergonòmica que usa la disciplina i explica què mesura cadascun. A més proposa un criteri d’elecció molt simple: primer es defineix el factor de risc i després es tria el mètode.

Què és l’avaluació ergonòmica i per a què serveix

L’avaluació ergonòmica és el procés tècnic que mesura el nivell de risc de trastorn musculoesquelètic (TME) d’una tasca. Aquest risc pot venir de postures forçades, del pes que s’aixeca, dels moviments repetits o del disseny del lloc. Amb la dada a la mà, l’empresa decideix quines mesures aplica i en quina ordre.

L’assumpte importa per dos motius. En primer lloc, els TME són la primera causa de malaltia professional reconeguda a Espanya, França i Itàlia (EU-OSHA, 2019). En segon lloc, una avaluació mal plantejada porta a mesures que no serveixen. Si el mètode no mesura el factor que fa mal, la despesa es perd.

L’error més comú en triar mètodes d’avaluació ergonòmica

«Quin mètode uso per a un magatzem?» és una pregunta mal plantejada. En un mateix magatzem hi ha aixecaments, que demanen l’equació NIOSH; empentes de carros, que demanen les taules de Snook i Ciriello; i postures forçades, que demanen REBA o OWAS. És a dir, el lloc no mana: mana el factor de risc que es vol mesurar.

Aquest criteri ordena la resta de la guia i també el mapa que ve ara.

Mapa de mètodes d’avaluació ergonòmica segons el factor de risc

El mapa resumeix la lògica de tots els mètodes d’avaluació ergonòmica que s’expliquen a continuació. Cada bloc indica què mesura el mètode, quan convé usar-lo i quina norma el recolza.

Càrrega postural: RULA, REBA i OWAS

El mètode RULA (Rapid Upper Limb Assessment, McAtamney i Corlett, 1993) mesura la càrrega postural del membre superior, el coll i el tronc. Retorna un nivell d’actuació de 1 a 4. És ràpid, encara que només serveix per a postures concretes i no per a seqüències en moviment.

El mètode REBA (Rapid Entire Body Assessment, Hignett i McAtamney, 2000) amplia l’anàlisi al cos complet i admet postures dinàmiques, inestables i amb càrrega, amb una puntuació de 1 a 15. La regla és fàcil de recordar: si la tasca està ancorada a un banc o a una pantalla, RULA; si intervé el cos sencer i hi ha manipulació, REBA.

OWAS (Ovako Working Posture Analysing System) treballa amb mostreig en el temps. En lloc de puntuar una postura solta, mira com es reparteixen les postures d’esquena, braços i cames durant la jornada i les agrupa en quatre categories d’acció.

Manipulació manual de càrregues: NIOSH, Snook i Ciriello i la Guia de l’INSST

La equació NIOSH (Waters, Putz-Anderson, Garg i Fine, 1993) calcula el pes límit recomanat (RWL) d’un aixecament a partir de set factors i el compara amb el pes real mitjançant l’índex d’aixecament (LI). Quan el LI passa de 1, el risc creix. La norma ISO 11228-1:2021 recull aquesta equació dins del seu marc d’avaluació.

L’empenta, la tracció i el transport s’avaluen molt menys del que deurien. Per a aquestes tasques la referència són les taules psicofísiques de Snook i Ciriello (Liberty Mutual), que s’usen en l’àmbit de la ISO 11228-2.

A Espanya, a més, la Guia Tècnica de l’INSST desenvolupa l’RD 487/1997 i ofereix el procediment oficial per a valorar la manipulació manual de càrregues, amb un resultat tolerable o no tolerable. És el mètode que l’autoritat laboral espera veure en una avaluació espanyola.

Moviments repetitius: OCRA i JSI

L’OCRA Checklist (Occhipinti i Colombini) és el mètode que citen la ISO 11228-3 i l’EN 1005-5 per al treball repetitiu. Combina freqüència, força, postura, recuperació i altres factors. La revisió de la ISO 11228-3 publicada en 2026 actualitza aquest marc, així que convé comprovar contra quina edició s’avalua.

El JSI (Job Strain Index, Moore i Garg) se centra en la mà, el canell i l’avantbraç, on apareixen malalties com la tendinitis o la síndrome del túnel carpià. En la secció d’ergonomia de Prevención Integral hi ha articles tècnics i casos sobre aquesta mena de risc.

Contextos específics: MAPO en sanitat i ROSA en oficina

El mètode MAPO (Movimentazione e Assistenza di Pazienti Ospedalizzati) és l’estàndard per a valorar la mobilització de pacients en hospitals i residències. Aquí la càrrega és una persona, així que els mètodes generals no encaixen.

ROSA (Rapid Office Strain Assessment) avalua el lloc amb pantalla: cadira, monitor, teclat, ratolí i telèfon. Per això s’ha convertit en la referència natural per a l’oficina i el teletreball.

Marc normatiu dels mètodes d’avaluació ergonòmica

La sèrii ISO 11228 cobreix l’aixecament i el transport (part 1), l’empenta i la tracció (part 2) i els moviments repetitius (part 3). L’EN 1005-5 la completa en el camp de la maquinària. A Espanya, l’RD 487/1997 regula la manipulació manual de càrregues i la Llei 31/1995 obliga a avaluar tots els riscos, també els ergonòmics. Finalment, la ISO 8996 aporta el càlcul de la taxa metabòlica per a valorar la càrrega física.

Mètodes d’avaluació ergonòmica automatitzats

Tots els mètodes d’observació comparteixen dos punts febles: consumeixen molt temps tècnic i depenen de l’ull de qui avalua. Avui ja existeixen dues vies per a reduir aquest marge. D’una banda, els sistemes de visió per computador estimen els angles de les articulacions des d’un vídeo i puntuen RULA, REBA o MAPO de manera automàtica. D’altra banda, els sensors inercials mesuren el moviment en lloc d’estimar-ho.

En Sabentis aquest enfocament ja funciona: el anàlisi de postures amb intel·ligència artificial del mòdul d’Ergonomia puntua mètodes reconeguts a partir d’un vídeo gravat amb el mòbil. La Fundació Internacional ORP segueix de prop aquests avanços en les seves publicacions i congressos.

Preguntes freqüents sobre mètodes d’avaluació ergonòmica

Quin és el millor mètode d’avaluació ergonòmica?

Cap no guanya en abstracte, perquè cadascun mesura un factor de risc distint. La pregunta útil és una altra: quin factor pesa més en la tasca. A partir d’aquí, el mapa d’aquesta guia indica el camí.

Quan usar RULA i quan REBA?

Usa RULA si el risc es concentra al braç i la tasca és estàtica o està ancorada al lloc. Usa REBA si entra en joc el cos sencer, si hi ha postures dinàmiques o si es manegen càrregues.

Quin mètode exigeix la normativa espanyola?

La norma obliga a avaluar el risc, encara que no imposa un mètode únic. Per a la manipulació manual de càrregues, la Guia Tècnica de l’INSST que desenvolupa l’RD 487/1997 és la referència que l’autoritat laboral reconeix per defecte.

Es poden automatitzar els mètodes d’avaluació ergonòmica?

Sí. La visió per computador i els sensors permeten puntuar mètodes d’observació a partir d’un vídeo o d’una mesura directa. Així es redueix el temps d’avaluació i també la diferència de criteri entre tècnics.

De la dada a la gestió del risc

Avaluar és només el primer pas. Després cal gestionar el que l’avaluació treu a la llum: prioritzar mesures, fer seguiment i demostrar la millora amb dades. Si vols veure com s’apliquen aquests mètodes d’avaluació ergonòmica de forma integrada, amb l’anàlisi de postures per IA inclòs, sol·licita una demo de Sabentis.