Què és el mètode REBA
REBA va ser desenvolupat per Sue Hignett i Lynn McAtamney i publicat l’any 2000. El seu objectiu era disposar d’un instrument sensible als riscos musculoesquelètics en una gran varietat de tasques, capaç de recollir postures poc habituals com les del moviment de persones malaltes, i de reflectir que l’acoblament amb la càrrega no sempre es produeix a través de les mans.
El mètode divideix el cos en segments codificats per plànols de moviment, incorpora l’activitat muscular derivada de postures estàtiques, dinàmiques o inestables i acaba en un nivell d’acció que indica prioritat i urgència. Va ser dissenyat per a requerir un equipament mínim, en la pràctica llapis i paper o un full de càlcul.
L’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo ho descriu en la Nota Tècnica de Prevenció 601 i en el seu document divulgatiu sobre avaluació del risc per postures de treball, que és la referència habitual en espanyol.
Què avalua i què no avalua
- Avalua. La postura del tronc, el coll i les cames, i la del braç, l’avantbraç i el canell, en un instant concret del treball.
- Corregeix. El resultat segons la càrrega o força aplicada, la qualitat de l’agafament i el tipus d’activitat muscular, inclosos els canvis bruscos de postura i les bases inestables.
- No avalua l’exposició acumulada al llarg del torn: cada aplicació descriu un moment, per la qual cosa es requereixen diverses observacions per a caracteritzar la tasca.
- No substitueix als mètodes específics de manipulació manual de càrregues ni als de moviments repetitius d’alta freqüència.
- No diagnostica. Una puntuació alta indica prioritat d’intervenció, no l’existència d’una lesió.
Àmbit d’aplicació
REBA resulta especialment útil on la postura canvia amb rapidesa, el suport és inestable o intervenen forces aplicades amb parts del cos distintes de les mans. Són exemples característics la mobilització de pacients en centres sanitaris i sociosanitaris, el manteniment industrial, la construcció, l’agricultura i la logística.
Quan la tasca és sedent i estable i el risc es concentra en l’extremitat superior, altres mètodes ofereixen major detall. Quan el factor dominant és l’aixecament de càrregues o la repetitivitat, procedeix acudir a les eines dissenyades per a aquests factors, criteri que es desenvolupa en la fitxa de mètodes d’avaluació ergonòmica.
Informació necessària per a aplicar-ho
- Anàlisi prèvia de la tasca, amb les seves fases i la seva durada en el torn.
- Observació directa, recolzada en vídeo quan la postura sigui difícil d’apreciar o el cicle molt ràpid.
- Posició aproximada de tronc, coll, cames, braç, avantbraç i canell en cada instant avaluat.
- Pes manipulat o força aplicada, i si s’aplica de manera brusca.
- Qualitat de l’agafament i existència de superfícies de suport o ajudes mecàniques.
- Caràcter estàtic, repetit o inestable de l’acció.
Com la puntuació descriu un instant, convé seleccionar diversos moments representatius i els més desfavorables, per a després prioritzar en funció de la seva freqüència i durada.
Com s’aplica
El procediment agrupa els segments en dos blocs. El grup A reuneix tronc, coll i cames; el grup B, braç, avantbraç i canell, avaluats per separat per a cada costat. Cada segment rep una puntuació segons la seva desviació respecte de la posició neutra, i les combinacions es resolen en taules específiques.
A la puntuació del grup A se li afegeix la corresponent a la càrrega o força; a la del grup B, la corresponent a la qualitat de l’agafament. Ambdues es creuen en una taula que retorna una puntuació intermèdia, a la qual se suma la puntuació d’activitat muscular. El resultat és la puntuació REBA final, compresa entre 1 i 15.
Els fulls de puntuació i les taules de combinació figuren en la Nota Tècnica de Prevenció 601 i en el document divulgatiu de l’INSST citats en les referències.
Com s’interpreta el resultat
La puntuació final es tradueix en cinc nivells de risc i cinc nivells d’acció, segons la classificació recollida pel INSST.
- Nivell 0, puntuació 1. Risc insignificant: no és necessària cap acció.
- Nivell 1, puntuació 2 o 3. Risc baix: l’actuació pot ser necessària.
- Nivell 2, puntuació 4 a 7. Risc mitjà: l’actuació és necessària.
- Nivell 3, puntuació 8 a 10. Risc alt: l’actuació és necessària ràpid.
- Nivell 4, puntuació 11 a 15. Risc molt alt: l’actuació és necessària immediatament.
Com s’avaluen diversos instants i no un només, el conjunt de resultats permet identificar els moments de major risc i ordenar les intervencions per prioritat.
Limitacions i situacions en les quals no ha d’utilitzar-se
- Tractar la puntuació com un valor límit reglamentari. No ho és: cap norma espanyola la imposa.
- Avaluar un únic instant i extrapolar-lo a tota la jornada sense considerar freqüència ni durada.
- Aplicar-ho a tasques el risc principal de les quals sigui l’aixecament de càrregues o la repetitivitat d’alta freqüència.
- Estimar els angles sense formació suficient, la qual cosa introdueix variabilitat entre observadors.
- Oblidar l’agafament i l’activitat muscular, que en REBA modifiquen el resultat de manera significativa.
- Tancar l’avaluació sense comprovar després que el redisseny ha reduït la puntuació.
Exemple pràctic
En una residència de majors, el servei de prevenció avalua la transferència d’una persona resident des del llit a la cadira, tasca amb mobilitzacions freqüents i queixes lumbars del personal.
- Observació. Es registren tres instants: l’inici del gir en llit, la incorporació a la vora i la transferència final.
- Aplicació. La incorporació aconsegueix el nivell d’acció 3 per flexió i gir de tronc amb càrrega i agafament deficient; la transferència final se situa en el nivell 2.
- Mesures. S’incorpora una grua de bipedestació, es regula l’altura del llit i es reforça la formació en tècnica de mobilització.
- Reavaluació. Amb l’ajuda mecànica, la incorporació baixa al nivell 1 i la transferència al nivell 1, i es manté la vigilància de la salut del personal exposat.
Diferències amb altres mètodes
- Enfront de RULA. RULA se centra en l’extremitat superior en tasques estables; REBA cobreix el cos complet i les postures inestables o de canvi ràpid.
- Enfront d’OWAS. OWAS treballa per mostreig i descriu la jornada amb categories àmplies; REBA analitza amb més detalli cada instant avaluat.
- Enfront d’OCRA. OCRA quantifica l’exposició a moviments repetitius de l’extremitat superior a partir de les accions tècniques, amb un enfocament distint del postural.
- Enfront de l’equació d’aixecament del NIOSH. Aquesta retorna un pes límit recomanat per a l’aixecament amb dues mans, no una puntuació postural.
Marc tècnic i normatiu
- Llei 31/1995, articles 15 i 16. Obliga a avaluar els riscos no evitables i a adaptar el treball a la persona.
- Reial decret 39/1997, article 5. Exigeix procediments d’avaluació que proporcionin confiança sobre el seu resultat.
- Reial decret 487/1997. Disposicions mínimes sobre manipulació manual de càrregues, aplicable quan la tasca avaluada inclou aixecament o transport.
- ISO 11226:2000. Referència internacional sobre avaluació de postures estàtiques, complementària de REBA. Es troba en revisió.
REBA no figura com a mètode obligatori en la normativa espanyola: el seu ús es recolza en l’article 5 del Reial decret 39/1997 i en la seva difusió tècnica pel INSST.
