Què és el mètode OCRA
OCRA es va presentar per primera vegada en 1998 i s’ha desenvolupat i validat en successius estudis epidemiològics. El seu plantejament se separa del dels mètodes posturals: en lloc de puntuar una postura, compta accions tècniques, enteses com les operacions elementals que l’extremitat superior realitza dins del cicle de treball.
L’exposició s’expressa com un índex que resulta de dividir el nombre total d’accions tècniques efectivament realitzades durant el torn entre el nombre total d’accions tècniques recomanades per a aquest lloc. Aquest número recomanat s’obté a partir d’una freqüència de referència corregida per la força, la postura, la falta de períodes de recuperació, la durada de la tasca i altres factors addicionals.
L’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo ho descriu en la Nota Tècnica de Prevenció 629 i en el seu document sobre avaluació del risc per a l’extremitat superior en tasques repetitives.
Què avalua i què no avalua
- Avalua. L’exposició de l’extremitat superior a moviments repetitius, integrant freqüència d’accions, força, postures i moviments forçats, falta de recuperació i factors complementaris.
- Avalua el torn complet. El resultat es refereix a la jornada i a l’organització del treball, no a un instant.
- No avalua l’aixecament de càrregues pesades, l’empenta i arrossegament ni l’exposició a vibracions, que tenen mètodes propis.
- No és un mètode postural en sentit estricte: la postura intervé com a factor corrector, no com a objecte principal.
- No diagnostica. Un índex elevat assenyala una exposició que ha de corregir-se, no una patologia existent.
Àmbit d’aplicació
OCRA està pensat per a llocs amb cicles curts i repetits al llarg del torn: muntatge en cadena, manipulació i envasament de productes, especejament i preparació d’aliments, confecció o treball en línies d’acabat. La seva aplicació és exigent en temps: per a una tasca amb un cicle de trenta segons pot ser necessari dedicar entre dues i tres hores a l’anàlisi, inclosa la gravació en vídeo.
Per aquest motiu convé comprovar abans que el lloc presenta realment risc de trastorn musculoesquelètic per repetitivitat, aplicant primer una llista de comprovació que identifiqui els llocs i les operacions que mereixen l’anàlisi detallada. Aquesta funció la compleix la llista de control OCRA.
Índex OCRA i llista de control OCRA
Totes dues eines pertanyen a la mateixa família i s’utilitzen en moments distints del procés, per la qual cosa no han de confondre’s ni tractar-se com a mètodes independents.
- Llista de control OCRA. Versió abreujada, orientada al cribratge i a l’avaluació d’un gran nombre de llocs. Assigna puntuacions a la falta de recuperació, la freqüència, la força, la postura i els factors addicionals, i permet ordenar els llocs per prioritat.
- Índex OCRA. Versió detallada, que calcula la relació entre accions realitzades i recomanades i exigeix una anàlisi detallada del cicle, de l’organització del torn i de les pauses.
- Ús combinat. L’habitual és garbellar amb la llista de control i reservar l’índex per als llocs que el requereixen, o per a verificar l’efecte d’un redisseny.
Informació necessària per a aplicar-ho
- Organització del torn: durada, tasques, pauses, canvis de lloc i treball no repetitiu.
- Durada del cicle i descripció de les accions tècniques que el componen.
- Freqüència d’accions per minut en cada tasca repetitiva.
- Força aplicada, estimada amb una escala d’esforç percebut o amb mesurament quan sigui possible.
- Postures i moviments forçats d’espatlla, colze, canell i mà, amb la seva durada relativa dins del cicle.
- Distribució dels períodes de recuperació al llarg del torn.
- Factors addicionals com a vibracions, precisió extrema, ritme imposat per la màquina o ús de guants inadequats.
Com s’interpreta el resultat
L’índex d’exposició s’interpreta per zones. Segons la classificació recollida pel INSST, un índex igual o inferior a 1 correspon a una situació sense risc; entre 1,1 i 2 el risc és molt baix; entre 2,1 i 3,9 el risc és baix però pot ser significatiu, per la qual cosa procedeix vigilància de la salut, formació i millora de les condicions; a partir de 4 s’entra en zona de risc, i com més gran és el valor major és el risc, amb necessitat de redissenyar tasques i llocs.
El propi document de l’INSST adverteix que la norma internacional que recomana OCRA va modificar posteriorment aquests criteris de classificació, reduint el nombre de zones de risc. En aplicar el mètode convé indicar de manera expressa quin criteri de classificació s’ha utilitzat i amb quina edició de la norma s’ha treballat.
Limitacions i situacions en les quals no ha d’utilitzar-se
- Aplicar-ho sense formació específica i sense pràctica en l’anàlisi de tasques: és el mètode més exigent dels habituals en ergonomia física.
- Emprar-ho com a cribratge ràpid quan el que correspon és la llista de control.
- Usar-ho en tasques no repetitives, de cicle llarg o molt variables, on el recompte d’accions tècniques perd sentit.
- Traslladar el resultat a factors que el mètode no avalua, com l’aixecament de càrregues o les vibracions rajo braç.
- Comparar índexs calculats amb criteris de classificació distints sense advertir-ho.
- Presentar l’índex com un valor límit d’exposició reglamentari, condició que no té a Espanya.
Exemple pràctic
Una planta d’envasament de conserves registra molèsties en canell i colze en la línia d’acabat, amb cicles d’uns vint segons i ritme marcat per la cinta.
- Cribratge. S’aplica la llista de control OCRA als sis llocs de la línia. Quatre queden en prioritat baixa i dues, col·locació de tapa i encaixat, en prioritat alta.
- Anàlisi detallada. Es calcula l’índex OCRA en els dos llocs assenyalats a partir del vídeo del cicle i de l’organització real del torn.
- Mesures. Es redueix la freqüència mitjançant una rotació cada noranta minuts, se substitueix la tapa per un format de menor resistència i s’afegeix una pausa curta a mitjan matí.
- Reavaluació. El nou càlcul situa tots dos llocs en una zona de risc inferior, i es manté la vigilància de la salut del personal exposat.
Diferències amb altres mètodes
- Enfront de RULA i REBA. Aquests puntuen postures concretes; OCRA compta accions tècniques i avalua el torn complet.
- Enfront d’OWAS. OWAS descriu per mostreig la distribució de postures globals, sense abordar la freqüència d’accions de l’extremitat superior.
- Enfront de l’equació d’aixecament del NIOSH. Aquesta s’aplica a l’aixecament manual de càrregues amb dues mans i retorna un pes límit recomanat.
- Enfront de la llista de control OCRA. La llista de control és la versió abreujada del mateix mètode, destinada al cribratge, no un mètode distint.
Marc tècnic i normatiu
- Llei 31/1995, articles 15 i 16. Obliga a avaluar els riscos no evitables i a adaptar el treball a la persona.
- Reial decret 39/1997, article 5. Exigeix procediments d’avaluació que proporcionin confiança sobre el seu resultat.
- ISO 11228-3:2026. Segona edició de la norma internacional sobre moviments i esforços repetitius de l’extremitat superior, publicada al maig de 2026, que substitueix a l’edició de 2007 en la qual es va incorporar OCRA com a mètode de referència.
- Portal de l’INSST sobre treballs repetitius. Reuneix els criteris i materials tècnics aplicables a Espanya.
Cap norma espanyola imposa OCRA. El seu ús es recolza en l’article 5 del Reial decret 39/1997 i en el seu reconeixement en la normalització tècnica internacional.
