Què és el mal derivat del treball
La Llei 31/1995 defineix el risc laboral com la possibilitat que un treballador sofreixi un determinat mal derivat del treball, i el mal com les malalties, patologies o lesions sofertes amb motiu o ocasió del treball. Tots dos conceptes són les dues cares de la prevenció: el risc és la possibilitat i el mal, la seva materialització. La definició legal és deliberadament àmplia perquè l’obligació preventiva no depengui de les categories més estretes de la protecció social: un dolor d’esquena per postures forçades, un quadre d’ansietat per sobrecàrrega o una pèrdua auditiva per soroll són danys derivats del treball encara que no es qualifiquin com a accident o malaltia professional.
En el sistema de Seguretat Social, en canvi, el mal es classifica en categories amb efectes jurídics i econòmics distints: l’accident de treball (article 156 de la Llei General de la Seguretat Social), la malaltia professional (article 157 i quadre del Reial decret 1299/2006) i les malalties que, sense ser professionals, contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que van tenir per causa exclusiva la seva execució, que s’assimilen a l’accident de treball (article 156.2.e). La resta de danys amb relació parcial amb el treball es consideren contingències comunes, encara que des de la prevenció continuïn sent danys derivats del treball.
Aquesta diferència explica per què la prevenció mira més enllà de les estadístiques oficials: els danys no reconeguts com a contingència professional, en particular els trastorns musculoesquelètics i els problemes de salut mental, constitueixen una part molt rellevant de la càrrega de malaltia atribuïble al treball segons la Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball i la Organització Internacional del Treball.
Tipus de mal derivat del treball
- Accidents de treball. Lesions corporals sofertes amb ocasió o per conseqüència del treball, inclosos els in itineri i en missió; es notifiquen per Delt@ i s’investiguen conforme a l’article 16.3 de la Llei 31/1995.
- Malalties professionals. Les contretes a conseqüència del treball en les activitats i pels agents del quadre del Reial decret 1299/2006 (químics, físics, biològics, inhalació de substàncies, pell i cancerígens), amb presumpció d’origen laboral.
- Malalties relacionades amb el treball. Patologies d’origen multicausal en les quals el treball és un factor entre altres: trastorns musculoesquelètics no inclosos en el quadre, malalties cardiovasculars associades a l’estrès, trastorns del son per torns.
- Danys psicosocials. Estrès laboral, esgotament professional, ansietat i depressió vinculats a l’organització del treball, la violència o l’assetjament.
- Danys a llarg termini. Càncers d’origen laboral, pneumoconiosi, hipoacúsia i altres malalties de latència prolongada que exigeixen vigilància de la salut postocupacional.
- Altres menyscaptes. Fatiga crònica, envelliment prematur, pèrdua de capacitat funcional o efectes sobre la reproducció.
Obligacions davant el mal
- Prevenir. Avaluar els riscos i adoptar mesures per a evitar el mal, conforme als principis de l’article 15 de la Llei 31/1995.
- Investigar. L’article 16.3 obliga a investigar tot mal per a la salut produït, i no sols els accidents amb baixa, per a detectar les seves causes i revisar l’avaluació.
- Vigilar la salut. Detectar precoçment els danys mitjançant la vigilància de la salut específica (article 22) i analitzar col·lectivament els resultats.
- Notificar i registrar. Comunicar accidents i malalties professionals pels sistemes Delt@ i CEPROSS, i conservar la relació de danys amb incapacitat superior a un dia (article 23).
- Informar i consultar. Informar els delegats de prevenció dels danys produïts i consultar les mesures derivades.
- Reparar. La qualificació com a contingència professional dona accés a les prestacions de Seguretat Social i, si hi ha incompliment preventiu, pot generar recàrrec de prestacions i responsabilitats.
Aplicació organitzativa: com gestionar els danys derivats del treball
- Definir en el procediment de gestió quina es considera mal derivat del treball, incloent-hi accidents sense baixa, incidents amb lesió lleu, molèsties musculoesquelètiques i situacions d’estrès comunicades.
- Establir canals de comunicació senzills i sense represàlies perquè les persones treballadores i els comandaments informin de qualsevol mal o símptoma relacionat amb el treball.
- Investigar tots els danys amb un mètode sistemàtic, amb participació dels delegats de prevenció, i traslladar les causes a l’avaluació de riscos i a la planificació.
- Coordinar amb el servei de prevenció la vigilància de la salut específica i l’anàlisi col·lectiva de resultats per a detectar danys precoços i patrons.
- Notificar en termini els accidents i col·laborar en la declaració de malalties professionals; analitzar també els danys qualificats com a contingència comuna quan tinguin relació amb el treball.
- Registrar i analitzar els danys amb indicadors per tipus, centre i causa, i presentar-los al comitè de seguretat i salut.
- Gestionar el retorn al treball després del mal amb adaptacions quan sigui necessari.
Un programari de gestió preventiva permet registrar tots els tipus de mal, vincular-los a la recerca, a les mesures i a l’avaluació de riscos, i oferir indicadors que van més enllà de la sinistralitat oficial.
Límits i errors freqüents
- Limitar el concepte de mal als accidents amb baixa i les malalties professionals reconegudes.
- No investigar els danys sense baixa, els incidents ni les malalties relacionades amb el treball.
- Desconnectar la vigilància de la salut de l’avaluació de riscos, perdent la detecció precoç.
- Considerar els danys psicosocials com a problemes personals aliens a la prevenció.
- Confondre la qualificació de Seguretat Social amb l’obligació preventiva d’investigar i prevenir.
- No comunicar els danys als delegats de prevenció ni analitzar-los en el comitè de seguretat i salut.
La qualificació jurídica de cada mal com a contingència professional o comuna correspon a la Seguretat Social i als tribunals; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.
Exemple pràctic
Situació: una empresa de neteja amb 350 persones observa un augment de baixes per contingències comunes per malalties d’espatlla i esquena entre el personal de neteja d’oficines.
- Anàlisi. El servei de prevenció creua les baixes amb els llocs i detecta que es concentren en tasques de neteja de cristalls i tiràs en altura, encara que cap s’ha qualificat com a contingència professional.
- Recerca. Es tracten com a danys derivats del treball: avaluació ergonòmica amb mètodes específics, entrevistes i revisió dels útils i dels temps per servei.
- Mesures. Substitució d’útils per equips amb perxa lleugera i capçal giratori, rotació de tasques, reajustament de temps i formació pràctica; protocol de comunicació primerenca de molèsties.
- Seguiment. Vigilància de la salut amb protocol de postures forçades, indicador de baixes per causes musculoesquelètiques i reavaluació als sis mesos.
Marc normatiu a Espanya
- Llei 31/1995, articles 4.3, 15, 16.3, 22 i 23. Definició de mal derivat del treball, prevenció, recerca, vigilància de la salut i documentació.
- reial decret legislatiu 8/2015, Llei General de la Seguretat Social, articles 156 i 157. Concepte d’accident de treball i de malaltia professional.
- Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre. Quadre de malalties professionals i criteris per a la seva notificació i registre.
- Ordre TAS/2926/2002, de 19 de novembre. Notificació dels accidents de treball pel sistema Delt@.
- Directiva 89/391/CEE. Obligacions de l’empresari d’evitar els riscos i de portar una llista dels accidents de treball.
La Organització Internacional del Treball i la Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball publiquen estimacions de la càrrega global de malaltia i mort atribuïble al treball; a Colòmbia, la Llei 1562 de 2012 defineix l’accident de treball i la malaltia laboral.
