Recàrrec de prestacions

Què és el recàrrec de prestacions

El recàrrec és una institució específica de l’ordenament espanyol, amb antecedents en la legislació d’accidents de treball de principis del segle XX, que combina una finalitat sancionadora (castigar l’incompliment de les mesures de seguretat), una finalitat preventiva (dissuadir de l’incompliment) i una finalitat reparadora (millorar les prestacions de la persona accidentada o dels seus beneficiaris). La seva naturalesa mixta ha estat objecte d’ampli debat doctrinal i jurisprudencial, amb conseqüències pràctiques sobre la seva compatibilitat amb altres responsabilitats i sobre la seva transmissió en supòsits de successió d’empresa.

Perquè procedeixi el recàrrec han de concórrer tres elements: un accident de treball o una malaltia professional que doni lloc a prestacions econòmiques; un incompliment empresarial de la normativa de seguretat i salut, sigui d’una mesura específica o del deure general de protecció de l’article 14 de la Llei 31/1995; i una relació de causalitat entre l’incompliment i el mal. La imprudència professional del treballador no exonera a l’empresari, tret que sigui temerària i trenqui el nexe causal, i la responsabilitat s’estén a l’empresa principal en supòsits de contractistes i subcontractes quan l’incompliment afecta al seu àmbit de control.

El percentatge es gradua entre el 30 i el 50 per cent segons la gravetat de la falta, valorant l’entitat de l’incompliment, la perillositat de l’activitat, el nombre de treballadors afectats i la conducta general de l’empresa. S’aplica sobre totes les prestacions econòmiques derivades de la contingència (incapacitat temporal, incapacitat permanent, mort i supervivència, indemnitzacions a tant alçat) durant tota la seva durada, la qual cosa en supòsits de pensions vitalícies pot suposar un cost molt elevat, que l’empresa ha de capitalitzar i ingressar en la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Característiques principals

• Responsabilitat directa de l’empresari. El pagament recau sobre l’empresari infractor, sense possibilitat de repercutir-lo en la mútua o en la Seguretat Social.
• Prohibició d’assegurament. L’article 164.2 de la LGSS declara nul de ple dret qualsevol pacte o contracte per a cobrir, compensar o transmetre la responsabilitat del recàrrec.
• Compatibilitat. És independent i compatible amb les sancions administratives de la LLISOS, amb la responsabilitat penal i amb la indemnització civil per danys i perjudicis; en la indemnització civil no es descompta l’import del recàrrec.
• Procediment. S’inicia d’ofici per l’INSS, normalment després de l’informe proposta de la Inspecció de Treball, amb audiència de l’empresa; la resolució és recurrible en via administrativa prèvia i davant els jutjats socials.
• Capitalització. En prestacions periòdiques, l’empresa ingressa en la Tresoreria el capital cost necessari per a abonar el recàrrec durant tota la vida de la prestació.
• Prescripció. El dret al recàrrec prescriu als cinc anys, amb regles específiques sobre l’inici del còmput segons la jurisprudència.
• Successió d’empresa. La jurisprudència ha admès la transmissió de la responsabilitat del recàrrec al successor en determinats suposats de successió empresarial.

Relació amb la gestió preventiva

• Evidències. La defensa enfront d’un expedient de recàrrec depèn d’acreditar que les mesures de seguretat existien, funcionaven i s’havien aplicat: avaluació, planificació, formació, lliurament d’EPI, manteniment d’equips i supervisió.
• Investigació d’accidents. Una recerca rigorosa permet identificar causes i demostrar l’actuació diligent de l’empresa, o corregir les fallades abans que es repeteixin.
• Coordinació. En contractistes i subcontractes, l’empresa principal pot ser declarada responsable solidària del recàrrec quan l’incompliment es produeix en el seu centre o sota el seu control.
• Indicador de gestió. La freqüència d’expedients de recàrrec és un indicador de fallades sistèmiques en el compliment del deure de protecció.

Aplicació organitzativa: com prevenir i gestionar el recàrrec

1. Complir i documentar el deure de protecció: avaluació de riscos actualitzada, planificació executada, formació i informació acreditades, EPI lliurats i equips mantinguts.
2. Investigar tots els accidents amb mètode, identificant causes i mesures, i conservar les evidències de la situació prèvia a l’accident.
3. Exigir i verificar el compliment preventiu de contractistes i subcontractes en els centres de treball propis.
4. Atendre els requeriments de la Inspecció després d’un accident amb documentació completa i assessorament jurídic.
5. Participar en el tràmit d’audiència de l’expedient de l’INSS aportant les proves de compliment i, si és el cas, de la conducta del treballador.
6. Recórrer en termini les resolucions quan existeixin motius, tenint en compte la càrrega probatòria sobre l’empresa.
7. Analitzar cada expedient com a font de millora del sistema preventiu, no sols com a contingència econòmica.

Un programari de gestió preventiva permet conservar i recuperar de manera immediata les evidències de compliment (formació, EPI, revisions, procediments) que determinen el resultat d’un expedient de recàrrec.

Límits i errors freqüents

1. Intentar assegurar o pactar la cobertura del recàrrec, la qual cosa és nul de ple dret.
2. Suposar que la imprudència no temerària del treballador exonera a l’empresa.
3. Mancar d’evidències documentals de les mesures aplicades abans de l’accident.
4. Descurar el control de contractistes, que pot generar responsabilitat solidària.
5. No intervenir en el tràmit d’audiència ni recórrer en termini.
6. Confondre el recàrrec amb la sanció administrativa o amb la indemnització civil, que són compatibles i acumulables.

L’aplicació concreta del recàrrec depèn de la jurisprudència i de les circumstàncies de cada cas; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• reial decret legislatiu 8/2015, Llei General de la Seguretat Social, article 164. Recàrrec de les prestacions econòmiques derivades d’accident de treball i malaltia professional.
• Llei 31/1995, articles 14 i 42. Deure de protecció i compatibilitat de responsabilitats.
• reial decret legislatiu 5/2000 (LLISOS). Infraccions i sancions administratives compatibles amb el recàrrec.
• Llei 36/2011, reguladora de la jurisdicció social. Competència dels jutjats socials per a conèixer de les impugnacions del recàrrec.
• Reial decret 928/1998, de 14 de maig. Procediment sancionador i actuació de la Inspecció en relació amb el recàrrec.

La jurisprudència de la sala social del Tribunal Suprem ha perfilat els requisits del recàrrec, la seva naturalesa, la seva prescripció i la seva transmissió en casos de successió d’empresa; el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions publica els criteris de gestió de l’INSS.