Deure de protecció de l’empresari

Què és el deure de protecció de l’empresari

La Llei 31/1995 construeix el sistema preventiu sobre una relació jurídica: els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball i l’empresari té el deure correlatiu de garantir-la. Aquest deure és de caràcter general i es compleix amb una actuació permanent: l’empresari ha de desenvolupar una acció preventiva contínua, perfeccionar els nivells de protecció existents i adaptar les mesures a les modificacions de les circumstàncies que afectin la realització del treball (article 14.2). No n’hi ha prou amb complir un llistat de requisits una vegada; cal integrar la prevenció en la gestió i mantenir-la viva.

El deure és de l’empresari com a titular de la relació laboral i de l’organització productiva, i no es trasllada a tercers. L’article 14.4 disposa que les obligacions dels treballadors, l’atribució de funcions a personal propi o el concert amb un servei de prevenció aliè complementen les accions de l’empresari, sense que li eximeixin del compliment del seu deure. Tampoc el cost pot recaure sobre les persones treballadores: les mesures de seguretat i salut no suposaran en cap cas càrrega econòmica per a elles (article 14.5).

El contingut del deure el desenvolupen els articles 15 a 29 de la Llei: principis de l’acció preventiva, pla de prevenció, avaluació de riscos i planificació, equips de treball i de protecció, informació, consulta i participació, formació, emergències, risc greu i imminent, vigilància de la salut, documentació, coordinació d’activitats empresarials, protecció de treballadors especialment sensibles, maternitat, menors i treballadors temporals. En l’àmbit internacional, l’article 16 del Conveni 155 de l’OIT estableix l’obligació de l’ocupador de garantir que els llocs de treball, la maquinària, l’equip i les operacions siguin segurs i no comportin risc per a la salut, en la mesura en què sigui raonable i factible.

La assumpció personal d’activitats preventives és una modalitat reservada als qui compleixen les condicions reglamentàries. Triar aquesta o una altra modalitat organitza els recursos, però no elimina el deure de protecció ni permet deixar activitats necessàries sense cobertura.

Contingut i abast

• Caràcter general i dinàmic. Abasta tots els aspectes relacionats amb el treball i exigeix adaptació permanent als canvis en equips, processos, organització i persones.
• Jerarquia de principis. Es compleix aplicant l’article 15: evitar els riscos, avaluar els que no es puguin evitar, combatre’ls a l’origen, adaptar el treball a la persona, tenir en compte l’evolució de la tècnica, substituir el perillós, planificar la prevenció, anteposar la protecció col·lectiva i instruir als treballadors.
• Integració en la gestió. La prevenció ha d’integrar-se en el sistema general de gestió de l’empresa, en totes les seves activitats i nivells jeràrquics, mitjançant el pla de prevenció (article 16.1).
• Previsió d’imprudències. L’empresari ha de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador (article 15.4), la qual cosa amplia l’abast del deure més enllà de la conducta diligent.
• Indisponibilitat. No es transfereix als treballadors ni als serveis de prevenció, i no admet renúncia ni pacte en contra.
• Extensió a tercers. Es projecta sobre els treballadors d’empreses concurrents i d’empreses de treball temporal en els termes dels articles 24 i 28.

Responsabilitats per incompliment

• Administrativa. Les infraccions en matèria de prevenció es tipifiquen i sancionen conforme a la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (reial decret legislatiu 5/2000), amb sancions graduades segons gravetat, a més de possibles paralitzacions de treballs.
• Recàrrec de prestacions. Quan un accident o malaltia professional es produeix per falta de mesures de seguretat, les prestacions de Seguretat Social s’incrementen entre un 30 i un 50 per cent a càrrec de l’empresari (article 164 de la Llei General de la Seguretat Social).
• Civil. Indemnització dels danys i perjudicis causats per incompliment del deure, exigible davant la jurisdicció social.
• Penal. Els articles 316 a 318 del Codi Penal castiguen als qui, estant legalment obligats, no facilitin els mitjans necessaris perquè els treballadors exerceixin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, posant en perill greu la seva vida, salut o integritat física.
• Compatibilitat. Les responsabilitats administratives són compatibles amb les indemnitzacions i el recàrrec de prestacions, sense perjudici de la preferència de l’ordre penal (article 42 de la Llei 31/1995).

Aplicació organitzativa: com complir el deure de protecció

1. Aprovar un pla de prevenció que integri la prevenció en l’estructura, les responsabilitats, els processos i els recursos de l’empresa, amb compromís visible de la direcció.
2. Definir la modalitat d’organització preventiva adequada i assegurar que el concert amb un servei de prevenció aliè no substitueix la implicació de l’empresa.
3. Avaluar els riscos de tots els llocs, planificar les mesures amb responsables, terminis i recursos, i revisar l’avaluació davant canvis, danys a la salut o resultats de la vigilància.
4. Garantir la informació, la formació, la consulta i la participació de les persones treballadores, amb registre del seu compliment.
5. Organitzar la vigilància de la salut, les emergències, la coordinació amb empreses concurrents i la protecció de col·lectius especialment sensibles.
6. Assignar funcions preventives a comandaments i responsables d’àrea, integrades en el seu acompliment, i supervisar el seu compliment.
7. Documentar totes les actuacions i auditar periòdicament el sistema per a verificar que el deure es compleix de manera efectiva i no sols formal.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir actualitzat el sistema, assignar responsabilitats a cada nivell de l’organització, controlar terminis i evidències, i demostrar davant la Inspecció o els tribunals que l’acció preventiva ha estat permanent i adaptada als canvis.

Límits i errors freqüents

1. Considerar que la contractació d’un servei de prevenció aliè compleix per si sola el deure de protecció.
2. Tractar la prevenció com una activitat documental i no com una acció integrada en la gestió diària.
3. No adaptar les mesures davant canvis en equips, processos, organització o plantilla, ni després d’accidents o resultats de la vigilància de la salut.
4. Confiar que les obligacions dels treballadors compensen la falta de mesures de l’empresari.
5. Traslladar costos de protecció a les persones treballadores, per exemple en equips de protecció o reconeixements mèdics.
6. Ometre la coordinació amb contractistes i empreses concurrents, sobre les quals el deure també es projecta.

L’abast exacte del deure en cada cas el determinen la normativa aplicable i la jurisprudència; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, articles 14 a 29 i 42. Deure de protecció, obligacions concretes de l’empresari i responsabilitats per incompliment.
• Directiva 89/391/CEE, articles 5 i 6. Obligació general de l’empresari de garantir la seguretat i salut en tots els aspectes relacionats amb el treball.
• Conveni 155 de l’OIT, article 16. Obligacions de l’ocupador a nivell d’empresa.
• reial decret legislatiu 5/2000 (LLISOS). Infraccions i sancions en matèria de prevenció de riscos laborals.
• Llei orgànica 10/1995, del Codi Penal, articles 316 a 318. Delictes contra la seguretat i salut dels treballadors.
• reial decret legislatiu 8/2015, Llei General de la Seguretat Social, article 164. Recàrrec de les prestacions per falta de mesures de prevenció.

El Reial decret 39/1997 desenvolupa la integració de la prevenció i les modalitats d’organització; l’article 19 de l’Estatut dels Treballadors reconeix el dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut.