Treballadors menors

Règim laboral i limitacions aplicables

• Edat mínima. Prohibida l’admissió al treball dels menors de setze anys; la participació de menors en espectacles públics requereix autorització escrita de l’autoritat laboral i no pot suposar perill per a la seva salut ni per a la seva formació.
• Capacitat per a contractar. Els majors de setze i menors de divuit no emancipats necessiten el consentiment dels seus pares o tutors, o l’autorització de la persona o institució que els tingui al seu càrrec.
• Jornada i descansos. Màxim de vuit hores diàries de treball efectiu, inclòs el temps dedicat a la formació i, en cas de pluriocupació, el treballat amb cada ocupador; descans mínim de trenta minuts si la jornada continuada supera les quatre hores i mitja; descans setmanal d’almenys dos dies ininterromputs.
• Treball nocturn i hores extraordinàries. Prohibits per als menors de divuit anys, sense excepció.
• Treballs prohibits. No poden fer treballs insalubres, penosos, nocius o perillosos per a la seva salut o la seva formació professional; el Decret de 26 de juliol de 1957 manté la relació d’indústries i treballs prohibits als menors mentre no s’aprovi el reglament previst en la Llei 31/1995.
• Contractes formatius. El contracte de formació en alternança i el contracte per a l’obtenció de pràctica professional tenen regles pròpies de jornada i de temps de formació que es combinen amb les limitacions anteriors.

Protecció preventiva: article 27 de la Llei 31/1995

L’article 27 de la Llei 31/1995 obliga a l’empresari, abans de la incorporació al treball de joves menors de divuit anys i prèviament a qualsevol modificació important de les seves condicions de treball, a efectuar una avaluació dels llocs que vagin a exercir, amb la finalitat de determinar la naturalesa, el grau i la durada de la seva exposició a agents, processos o condicions de treball que puguin posar en perill la seva seguretat o la seva salut, i d’adoptar les mesures de prevenció i de protecció necessàries. Aquesta avaluació ha de tenir especialment en compte els riscos específics per a la seguretat, la salut i el desenvolupament dels joves derivats de la seva falta d’experiència, de la seva immaduresa per a avaluar els riscos existents o potencials i del seu desenvolupament encara incomplet.

L’empresari ha d’informar els joves i als seus pares o tutors que hagin intervingut en la contractació dels possibles riscos i de totes les mesures adoptades per a la seva seguretat i salut. L’apartat 2 del mateix article remet al Govern l’establiment de les limitacions a la contractació de menors en treballs que presentin riscos específics, mandat reiterat en la disposició final cinquena del Reial decret llei 32/2021; en el moment d’aquesta revisió no consta l’aprovació d’aquest reglament, per la qual cosa el Decret de 26 de juliol de 1957 conserva la seva vigència respecte dels menors, amb les derogacions operades per la pròpia Llei 31/1995 quant al treball de les dones. La Directiva 94/33/CE, que la Llei 31/1995 incorpora, distingeix entre nens, adolescents i joves, prohibeix amb caràcter general el treball dels nens i exigeix als Estats avaluar els riscos, garantir la vigilància de la salut i limitar l’exposició dels joves a agents i processos perillosos.

Riscos específics i mesures de protecció

• Riscos per inexperiència i immaduresa. Desconeixement dels perills, sobreestimació de la pròpia capacitat, dificultat per a identificar situacions anòmales i major sensibilitat a la pressió del grup i dels comandaments.
• Riscos físics i de desenvolupament. Major vulnerabilitat a la càrrega física, a les postures forçades, al soroll, a les vibracions, a les temperatures extremes i als agents químics i biològics per trobar-se en fase de creixement.
• Riscos psicosocials. Càrrega i ritme elevats, jornades que interfereixen amb la formació, aïllament, falta de suport i exposició a conductes inadequades.
• Avaluació específica. Avaluació del lloc abans de la incorporació i davant canvis rellevants, amb criteris adaptats a l’edat, l’experiència i el desenvolupament de la persona.
• Formació, informació i tutela. Acolliment i informació comprensible, formació pràctica i supervisió directa per persones designades, amb instruccions clares sobre el que no pot fer.
• Vigilància de la salut. Reconeixement inicial adaptat al lloc i seguiment periòdic, amb especial atenció al desenvolupament i als riscos específics.

Aplicació organitzativa: com gestionar la incorporació de menors

1. Comprovar l’edat i la capacitat per a contractar, i obtenir el consentiment o l’autorització dels pares o tutors quan escaigui.
2. Avaluar el lloc abans de la incorporació, contrastant les seves tasques amb la relació de treballs prohibits i amb els riscos específics derivats de la inexperiència, la immaduresa i el desenvolupament.
3. Definir per escrit les tasques permeses i les excloses, els equips que no pot utilitzar i les zones a les quals no pot accedir.
4. Ajustar la jornada, els descansos i els torns a les limitacions legals, excloent el treball nocturn i les hores extraordinàries i coordinant el temps de formació.
5. Informar el jove i als seus pares o tutors dels riscos i de les mesures adoptades, i formar al menor de manera pràctica i comprensible, amb supervisió directa d’una persona designada.
6. Programar la vigilància de la salut inicial i periòdica adaptada al lloc i a l’edat.
7. Repetir l’avaluació davant qualsevol modificació important de les condicions de treball i revisar periòdicament l’adequació de les tasques.

Un programari de gestió preventiva permet identificar a les persones treballadores menors en la plantilla, associar a cadascuna l’avaluació específica del lloc, les tasques excloses i les restriccions de jornada, registrar la informació facilitada als pares o tutors, la formació i la supervisió, programar la vigilància de la salut i generar alertes davant canvis de lloc o en complir la majoria d’edat.

Límits i errors freqüents

1. Aplicar al menor l’avaluació genèrica del lloc sense considerar els riscos específics de la seva edat, la seva experiència i el seu desenvolupament.
2. Assignar tasques prohibides o perilloses per necessitats de producció, o permetre l’accés a equips i zones excloses.
3. Superar la jornada màxima, programar treball nocturn o hores extraordinàries o descomptar el temps de formació del còmput.
4. No informar els pares o tutors ni al propi jove dels riscos i de les mesures adoptades.
5. Delegar la supervisió en companys sense designació ni instruccions clares.
6. Oblidar la reavaluació davant canvis de tasques, equips o condicions de treball.

Les limitacions concretes poden variar segons el sector, el conveni col·lectiu i la modalitat contractual; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; article 27, protecció dels menors.
• reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre. Estatut dels Treballadors; articles 6, 7, 34 i 37 sobre treball dels menors, capacitat, jornada i descansos.
• Decret de 26 de juliol de 1957. Indústries i treballs prohibits a menors per perillosos o insalubres, vigent respecte dels menors.
• Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre. Reforma laboral; disposició final cinquena, mandat d’aprovar el reglament de protecció de les persones treballadores menors.
• Directiva 94/33/CE del Consell, de 22 de juny de 1994. Protecció dels joves en el treball.
• INSST. Normativa nacional: menors. Recopilació de la normativa aplicable a les persones treballadores menors.
• Reial decret 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels Serveis de Prevenció; avaluació de riscos i vigilància de la salut.

En el moment d’aquesta revisió no consta l’aprovació del reglament de protecció de les persones treballadores menors previst en l’article 27.2 de la Llei 31/1995; els convenis col·lectius i les relacions laborals especials (artistes, establiments militars) poden contenir regles addicionals.