Mútua col·laboradora amb la Seguretat Social

Què és una mútua col·laboradora

Les mútues neixen en el segle XX com a mutualitats patronals d’accidents de treball i s’integren progressivament en el sistema de Seguretat Social com a entitats col·laboradores. La Llei 35/2014 va modificar el seu règim jurídic, va adoptar la denominació actual de mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, va reforçar el control públic i va precisar les seves funcions. La seva naturalesa és singular: són entitats privades, però gestionen fons públics de la Seguretat Social, el seu patrimoni afecte a la col·laboració és públic i estan sotmeses al control de la Tresoreria General, la Intervenció General i la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social.

L’adhesió de les empreses és voluntària quant a l’elecció de la mútua, però la cobertura de les contingències professionals és obligatòria: cada empresa ha de tenir protegits els accidents de treball i malalties professionals de la seva plantilla amb una mútua o amb l’Institut Nacional de la Seguretat Social. Els treballadors autònoms deuen també optar per una mútua per a la gestió de les seves contingències. El conveni d’associació té durada anual i es prorroga tàcitament.

Per a les empreses, la mútua és l’interlocutor quotidià en el cas d’accident: assistència sanitària, rehabilitació, prestacions econòmiques, control de la incapacitat temporal, i si és el cas proposades d’alta, declaració d’incapacitat permanent davant l’INSS i suport en la reincorporació. En matèria preventiva, realitza activitats d’assessorament i divulgació amb càrrec a quotes, gestiona el sistema d’incentius per reducció de sinistralitat (prima) i col·labora en la investigació d’accidents en els termes que li corresponen, sense substituir a l’organització preventiva de l’empresa.

Funcions principals

• Contingències professionals. Assistència sanitària i recuperadora, prestacions econòmiques per incapacitat temporal, incapacitat permanent, mort i supervivència derivades d’accident de treball i malaltia professional, amb determinació inicial del caràcter professional de la contingència.
• Incapacitat temporal per contingències comunes. Gestió de la prestació econòmica, amb facultats de control i seguiment i de proposta d’alta als serveis públics de salut, quan l’empresa ha optat per aquesta cobertura.
• Altres prestacions. Risc durant l’embaràs i la lactància natural, cuidat de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, i protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms.
• Prevenció amb càrrec a quotes. Activitats d’assessorament a pimes, divulgació, formació i educació preventiva, i gestió dels incentius per reducció de sinistralitat, conforme al que autoritzi anualment el Ministeri.
• Prestacions especials. Ajudes socials complementàries a través de la Comissió de Prestacions Especials per a treballadors accidentats i les seves famílies.
• Col·laboració amb la Seguretat Social. Recaptació de quotes a través de la Tresoreria, gestió del patrimoni afecte, reserves, i participació d’empresaris, treballadors i autònoms en els seus òrgans de govern i participació.

Relació amb la prevenció de riscos laborals

• No és servei de prevenció. La Llei 35/2014 i la normativa posterior van separar definitivament les mútues dels serveis de prevenció aliens; l’organització preventiva de l’empresa continua sent obligació pròpia conforme a la Llei 31/1995 i al Reial decret 39/1997.
• Assessorament. Les mútues poden assessorar les empreses associades, amb prioritat a les pimes i a les de major sinistralitat, i realitzar visites i plans d’acció preventiva en el marc dels programes autoritzats.
• Incentius. Gestió de les sol·licituds del sistema de reducció de cotitzacions per contingències professionals a empreses que hagin reduït la seva sinistralitat, regulat pel Reial decret 231/2017.
• Dades de sinistralitat. La mútua disposa d’informació sobre accidents i malalties que permet a l’empresa analitzar tendències i prioritzar mesures.
• Reincorporació. Programes de readaptació i suport al retorn al treball després d’accidents amb seqüeles.

Aplicació organitzativa: com gestionar la relació amb la mútua

1. Triar la mútua valorant la seva xarxa assistencial, cobertura territorial, serveis de gestió de la incapacitat temporal i programes preventius, amb consulta als representants dels treballadors conforme a la normativa.
2. Formalitzar el conveni d’associació i, si és el cas, l’opció per la cobertura de la incapacitat temporal per contingències comunes.
3. Establir el procediment intern d’actuació davant accident: assistència en el centre de la mútua, comunicat d’accident a través del sistema Delt@ en termini, comunicació interna i investigació.
4. Coordinar amb la mútua la gestió de la incapacitat temporal, les propostes d’alta i les reincorporacions, respectant la confidencialitat de les dades de salut.
5. Aprofitar els programes d’assessorament preventiu i la informació de sinistralitat com a complement, mai com a substitut, del servei de prevenció propi o aliè.
6. Sol·licitar els incentius per reducció de sinistralitat quan es compleixin els requisits, amb la documentació preventiva que acredita la inversió i el compliment.
7. Mantenir diferenciades les funcions de la mútua, del servei de prevenció i de la vigilància de la salut en el sistema de gestió preventiva.

Un programari de gestió preventiva permet registrar els accidents i enllaçar la informació de la mútua amb la investigació interna, la planificació de mesures i els indicadors de sinistralitat, amb traçabilitat per a les sol·licituds d’incentius.

Límits i errors freqüents

1. Creure que la mútua cobreix les obligacions de prevenció de l’empresa o actua com a servei de prevenció aliè.
2. Confondre la mútua amb una assegurança privada: gestiona prestacions públiques de la Seguretat Social amb normes i controls públics.
3. Retardar la comunicació de l’accident o el comunicat a través de Delt@, amb conseqüències sancionadores i de gestió.
4. No utilitzar la informació de sinistralitat de la mútua en la planificació preventiva.
5. Sol·licitar l’incentiu per reducció de sinistralitat sense complir els requisits documentals preventius.
6. Desatendre la protecció de dades de salut en els intercanvis d’informació amb la mútua.

El règim jurídic de les mútues es troba en la Llei General de la Seguretat Social i en el seu reglament de col·laboració; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• reial decret legislatiu 8/2015, Llei General de la Seguretat Social, articles 80 a 102. Règim jurídic de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social.
• Llei 35/2014, de 26 de desembre. Modificació del règim jurídic de les mútues i nova denominació.
• Reial decret 1993/1995, de 7 de desembre. Reglament sobre col·laboració de les mútues.
• Reial decret 231/2017, de 10 de març. Sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que hagin disminuït la sinistralitat laboral.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Organització preventiva de l’empresa, distinta de la col·laboració de les mútues.
• Seguretat Social. Lloc oficial amb informació sobre mútues col·laboradores i prestacions.

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions publica anualment les resolucions que fixen les activitats preventives que les mútues poden desenvolupar amb càrrec a quotes.