Avaluació de riscos psicosocials

Què és l’avaluació de riscos psicosocials

La Llei 31/1995 no distingeix per tipus de risc: el deure d’avaluar aconsegueix a totes les condicions de treball, incloses les relatives a l’organització i ordenació del treball que l’article 4.7 inclou expressament en la definició de condició de treball. Els riscos psicosocials, per tant, formen part de l’abast obligatori de l’avaluació, i la seva omissió constitueix una avaluació incompleta. El Reial decret 39/1997 exigeix que el procediment d’avaluació proporcioni confiança sobre el seu resultat i, en cas de dubte, que s’utilitzin mètodes o criteris reconeguts, en particular les guies de l’INSST.

L’avaluació psicosocial té particularitats respecte a altres disciplines: l’objecte és l’organització del treball, no les característiques individuals; la informació s’obté en gran manera de la percepció de les persones exposades mitjançant qüestionaris anònims, entrevistes i grups de discussió; i la interpretació de resultats requereix context (dades d’absentisme, rotació, conflictes, canvis recents) i participació. El resultat no és un diagnòstic de salut mental sinó una valoració de les condicions de treball.

El Criteri Tècnic 104/2021 de la Inspecció de Treball i Seguretat Social estableix com actua la Inspecció en aquesta matèria: exigeix que l’avaluació existeixi, que utilitzi un mètode adequat, que abasti a tota la plantilla o a una mostra representativa, que hagi estat consultada amb els representants i que els seus resultats es tradueixin en mesures planificades i executades.

La avaluació qualitativa de riscos psicosocials aporta context per a comprendre exposicions i concretar mesures. Els resultats han de traslladar-se a un pla d’intervenció amb responsables, recursos i seguiment.

La bateria de risc psicosocial de Colòmbia té instruments, competències i condicions d’aplicació específiques. La seva utilització ha de conduir a intervenció i seguiment, amb custòdia de la informació reservada.

A Xile s’utilitza CEAL-SM/SUSESO dins del procés de vigilància de riscos psicosocials. La metodologia requereix participació, confidencialitat, intervenció i ús de l’instrument oficial actualitzat.

Fases del procés

• Preparació. Constitució d’un grup de treball amb direcció, tècnics i representants; informació a la plantilla; definició de l’abast i de les unitats d’anàlisis; recopilació de dades prèvies.
• Elecció del mètode. Mètodes generals validats com el FPSICO de l’INSST (versió 4.1), l’ISTAS21 o mètodes sectorials reconeguts; mètodes específics per a violència, assetjament o factors concrets quan escaigui; en pimes, mètodes simplificats justificats.
• Recollida d’informació. Qüestionaris amb garanties d’anonimat i taxes de resposta suficients, complementats amb entrevistes, grups de discussió, observació i dades organitzatives.
• Anàlisi i valoració. Resultats per unitat d’anàlisi i factor, amb nivells de risc, i contrast qualitatiu amb el grup de treball per a interpretar causes.
• Planificació de mesures. Mesures preventives sobre l’organització (càrrega, temps, autonomia, suport, lideratge, procediments) amb responsables, terminis i recursos, incloses en la planificació preventiva.
• Seguiment i revisió. Verificació de l’execució i l’eficàcia, i revisió de l’avaluació davant canvis organitzatius, danys a la salut o periòdicament.

Mètodes de referència

• FPSICO de l’INSST. Mètode general d’avaluació amb nou factors (temps de treball, autonomia, càrrega de treball, demandes psicològiques, varietat i contingut, participació i supervisió, interès pel treballador i compensació, acompliment de rol, relacions i suport social), amb aplicació informàtica gratuïta i barems de referència.
• CoPsoQ-ISTAS21. Adaptació espanyola del qüestionari psicosocial de Copenhaguen, amb versions segons la grandària de l’empresa i enfocament participatiu.
• NTP 926. Factors psicosocials: metodologia d’avaluació, amb orientacions sobre el procés d’avaluació i intervenció.
• Mètodes específics. Instruments per a violència externa, assetjament, estrès en col·lectius concrets o teletreball, utilitzats de manera complementària; per a l’assetjament psicològic, l’inventari LIPT-60 de Leymann és un instrument de suport que no substitueix l’avaluació completa.

Aplicació organitzativa: com realitzar l’avaluació

1. Constituir un grup de treball amb direcció, servei de prevenció i representants, i acordar abast, mètode, unitats d’anàlisis i calendari.
2. Informar la plantilla de l’objectiu, de l’anonimat i de l’ús dels resultats abans de la recollida de dades.
3. Aplicar el mètode triat garantint taxes de resposta representatives i complementar-lo amb tècniques qualitatives.
4. Analitzar els resultats per unitat i factor, interpretar-los amb el grup de treball i prioritzar els riscos segons nivell i persones afectades.
5. Dissenyar mesures organitzatives concretes, amb responsables, terminis i recursos, i incorporar-les a la planificació preventiva.
6. Comunicar resultats i mesures a la plantilla i als representants, i executar les mesures amb seguiment.
7. Avaluar l’eficàcia de les mesures i revisar l’avaluació davant canvis, danys o amb la periodicitat acordada.

Un programari de gestió preventiva permet planificar les mesures derivades de l’avaluació psicosocial amb responsables i terminis, registrar la consulta als representants i mantenir la traçabilitat del seguiment i la revisió.

Límits i errors freqüents

1. No avaluar els riscos psicosocials o fer-ho només en part de la plantilla sense justificació.
2. Utilitzar qüestionaris no validats o aplicar el mètode sense garanties d’anonimat, amb taxes de resposta insuficients.
3. Detenir-se en l’informe de resultats sense planificar ni executar mesures organitzatives.
4. Orientar les mesures exclusivament a la persona (formació en gestió de l’estrès) sense actuar sobre l’organització del treball.
5. Ometre la consulta als delegats de prevenció en l’elecció del mètode i en la planificació.
6. Confondre l’avaluació de condicions de treball amb un diagnòstic clínic de les persones.

La selecció del mètode i la interpretació dels resultats han de realitzar-se per tècnics amb l’especialitat d’ergonomia i psicosociologia aplicada.

Marc normatiu a Espanya

• Llei 31/1995, articles 4.7, 14, 15 i 16. Condicions de treball, deure de protecció, principis preventius i avaluació de riscos.
• Reial decret 39/1997, articles 3 a 7. Procediment, criteris i revisió de l’avaluació de riscos.
• Criteri Tècnic 104/2021 de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Actuacions de la Inspecció en matèria de riscos psicosocials.
• FPSICO 4.1 de l’INSST. Mètode d’avaluació de factors psicosocials.
• NTP 926 de l’INSST. Factors psicosocials: metodologia d’avaluació.

La norma ISO 45003 ofereix directrius per a gestionar els riscos psicosocials en un sistema de gestió. A Colòmbia, la Resolució 2764 de 2022 regula la Bateria d’instruments per a l’avaluació de factors de risc psicosocial.