LIPT-60 de Leymann

Què és el LIPT-60

Heinz Leymann va descriure la fustigació psicològica en el treball a partir d’un inventari de quaranta-cinc formes o comportaments, el Leymann Inventory of Psychological Terrorization. La Nota Tècnica de Prevenció 476 de l’INSST recull aquesta definició: una situació en la qual una persona o un grup exerceixen violència psicològica extrema, en una o més d’aquestes conductes, de manera sistemàtica, almenys una vegada per setmana, durant un temps prolongat, superior a sis mesos, sobre una altra persona en el lloc de treball.

El LIPT-60 és la versió espanyola de l’inventari, publicada en 2003 per José Luis González de Rivera i Manuel J. Rodríguez Abuín en la revista Psiquis. Amplia el llistat original fins a seixanta conductes i afegeix una valoració de la intensitat amb què la persona declara haver-les sofert.

Es tracta, per tant, d’un instrument d’exposició declarada: recull la percepció de qui respon sobre conductes concretes, no una observació externa ni una mesura objectiva de l’entorn de treball.

Què mesura i què no mesura

• Mesura. Quines conductes de fustigació declara haver sofert la persona i amb quina intensitat percebuda.
• No mesura el conjunt dels factors psicosocials de l’organització: no informa sobre càrrega de treball, autonomia, suport social o claredat de rol de manera general.
• No diagnostica cap trastorn ni substitueix la valoració sanitària del mal.
• No acredita per si mateix l’existència jurídica d’assetjament, que exigeix una valoració específica conforme al procediment intern i, si és el cas, a la via administrativa o judicial.
• No identifica a les persones responsables ni estableix intencionalitat.

Per a què s’utilitza

La seva utilitat es concentra en tres usos. El primer, descriure amb precisió quines conductes concretes s’han produït, la qual cosa resulta útil quan la persona afectada relata una situació difusa. El segon, valorar la prevalença del problema en estudis sobre poblacions laborals. El tercer, donar suport al seguiment d’un cas al llarg del temps, comprovant si l’exposició declarada disminueix després de les mesures adoptades.

En prevenció, l’instrument se situa per tant en el terreny de l’anàlisi de casos i de la recerca, no en el de l’avaluació general de riscos, que correspon a mètodes com els citats en la fitxa de avaluació de riscos psicosocials.

Condicions d’aplicació

1. Personal competent. La seva administració i interpretació corresponen a professionals amb formació específica en psicologia del treball o en psicosociologia aplicada.
2. Voluntarietat. La persona ha de conèixer la finalitat de l’instrument i acceptar respondre’l.
3. Confidencialitat. Les dades són especialment sensibles i el seu tractament ha de garantir la reserva i el compliment de la normativa de protecció de dades.
4. Context. Ha d’integrar-se en un procediment prèviament definit d’actuació enfront de l’assetjament, mai aplicar-se de forma aïllada davant una queixa.
5. Cautela interpretativa. Una puntuació elevada indica exposició declarada i intensa, i obliga a actuar, però no tanca per si sola la qualificació del cas.

Com s’interpreta

L’inventari permet obtenir una mesura global de l’exposició declarada i un perfil de les conductes assenyalades. La lectura preventiva atén tres elements: quins tipus de conducta apareixen, amb quina intensitat i des de quan es venen produint, ja que la definició de referència exigeix caràcter sistemàtic i prolongat.

Els resultats no han de comparar-se entre persones com si mesuressin gravetat objectiva, ni utilitzar-se per a posar en dubte un relat quan les puntuacions són baixes: un nombre reduït de conductes mantingudes en el temps pot constituir una situació greu. L’instrument descriu, no jutja.

La NTP 476 recorda a més que, al costat de la prevalença de les conductes, procedeix valorar el tipus i la magnitud de les conseqüències experimentades i la seva relació amb la situació, per al que existeixen instruments distints i específics.

Limitacions i errors freqüents

1. Presentar-ho com una avaluació de riscos psicosocials, quan el seu objecte és molt més delimitat.
2. Utilitzar-ho com a prova pericial autosuficient per a acreditar o descartar assetjament.
3. Aplicar-ho sense un procediment previ d’actuació enfront de l’assetjament ni garanties de confidencialitat.
4. Administrar-ho de manera col·lectiva i anònima esperant obtenir un diagnòstic organitzatiu, ús per al qual no està dissenyat.
5. Interpretar els seus resultats sense competència tècnica ni contrast amb la informació del cas.
6. Confondre conflicte laboral amb assetjament: la definició de referència exigeix conductes sistemàtiques i prolongades dirigides contra una persona.

Diferències amb altres instruments

• Enfront de FPSICO i CoPsoQ-istas21. Aquests són mètodes generals d’avaluació de factors psicosocials de l’organització; el LIPT-60 descriu conductes d’assetjament declarades per una persona.
• Enfront dels qüestionaris de salut. Els instruments que mesuren simptomatologia derivada de l’estrès valoren conseqüències, no l’exposició a conductes.
• Enfront del procediment intern enfront de l’assetjament. El procediment és el llit formal d’actuació; l’inventari és només una eina de recollida d’informació dins d’ell.
• Enfront de la recerca d’un cas. La recerca requereix contrastar versions, documentació i testimoniatges, tasca que cap qüestionari substitueix.

Marc normatiu i tècnic

• Llei 31/1995, articles 14, 15, 16 i 22. Deure de protecció, avaluació de riscos i vigilància de la salut.
• Conveni 190 de l’OIT. Instrument d’adhesió d’Espanya al conveni sobre l’eliminació de la violència i l’assetjament en el món del treball, publicat en el BOE de 16 de juny de 2022.
• NTP 854 de l’INSST. Definició tècnica d’assetjament psicològic en el treball.
• NTP 891 de l’INSST. Procediment de solució autònoma dels conflictes de violència laboral.

El LIPT-60 no està previst en cap norma espanyola. És un instrument tècnic la utilització del qual ha de justificar-se dins del procediment d’actuació enfront de l’assetjament de cada organització.