Salut mental en el treball

Què és la salut mental en el treball i per què importa

La Organització Mundial de la Salut defineix la salut mental com un estat de benestar que permet a les persones fer front als moments d’estrès de la vida, desenvolupar les seves habilitats, aprendre i treballar adequadament i contribuir a la millora de la seva comunitat. El treball influeix en aquest estat en tots dos sentits: una ocupació amb sentit, segur i amb suport protegeix la salut mental, mentre que la sobrecàrrega, la falta de control, la inseguretat, la violència, l’assetjament o la falta de reconeixement poden danyar-la. Els trastorns mentals relacionats amb el treball tenen un cost elevat en sofriment, absentisme, presentisme i productivitat.

Des de la prevenció de riscos laborals, la salut mental no s’aborda com una qüestió individual, sinó com el resultat de condicions de treball avaluables i modificables. La Llei 31/1995 obliga a avaluar i prevenir tots els riscos, inclosos els derivats de l’organització del treball (article 4.7), i a adaptar el treball a la persona (article 15.1.d). Les directrius de l’OMS i l’OIT de 2022 estructuren l’actuació en tres nivells: prevenir els riscos psicosocials, protegir i promoure la salut mental mitjançant formació i sensibilització, i fer costat a les persones treballadores amb problemes de salut mental perquè puguin participar i prosperar en el treball.

La norma ISO 45003 trasllada aquest enfocament als sistemes de gestió de la seguretat i salut en el treball, com a guia complementària di ISO 45001 per a gestionar els riscos psicosocials.

La prevenció ha de considerar les demandes emocionals del treball i la disponibilitat de suport social. Durant canvis organitzatius, també és rellevant analitzar la inseguretat laboral i la informació que rep la plantilla.

Factors de risc i de protecció

• Organització del treball. Càrrega i ritme, jornades prolongades, torns i treball nocturn, falta d’autonomia, ambigüitat o conflicte de rol, inseguretat en l’ocupació i canvis organitzatius mal gestionats.
• Relacions i lideratge. Suport de comandaments i companys, qualitat del lideratge, reconeixement, justícia organitzativa, violència, assetjament i discriminació.
• Contingut i sentit. Monotonia, infrautilització de capacitats, exposició a situacions emocionalment exigents (atenció a persones, emergències) i desconnexió digital.
• Conciliació. Equilibri entre treball i vida personal, flexibilitat i treball a distància gestionat amb criteris preventius.
• Factors individuals i socials. Situacions personals, discapacitat, malaltia prèvia, precarietat i estigma, que interactuen amb les condicions de treball i exigeixen atenció a les persones especialment sensibles.
• Factors de protecció. Autonomia, participació, suport social, reconeixement, claredat, desenvolupament professional i una cultura de seguretat psicològica que permeti parlar de les dificultats.

Nivells d’intervenció

• Prevenció primària. Avaluació de riscos psicosocials amb mètodes validats i mesures organitzatives sobre càrrega, temps, autonomia, suport i lideratge; polítiques enfront de la violència i l’assetjament.
• Prevenció secundària. Formació de comandaments en lideratge saludable i detecció precoç, sensibilització de la plantilla, canals de comunicació i suport, i programes de gestió de l’estrès com a complement, mai com a substitut de l’acció sobre l’organització.
• Prevenció terciària i suport. Vigilància de la salut, accés a suport psicològic, adaptació del lloc, retorn al treball planificat després d’una baixa per motius de salut mental i protecció enfront de l’estigma i la discriminació.
• Gestió i seguiment. Indicadors (absentisme, rotació, resultats de l’avaluació psicosocial, ús de recursos de suport), revisió periòdica i participació dels representants.

Aplicació organitzativa: com gestionar la salut mental

1. Incloure la salut mental en la política preventiva amb el compromís de la direcció, la participació dels representants i una declaració enfront de l’estigma.
2. Avaluar els riscos psicosocials amb mètodes validats i planificar mesures organitzatives amb responsables i terminis.
3. Formar als comandaments en lideratge saludable, detecció de senyals d’alerta, conversa de suport i derivació als recursos adequats.
4. Disposar de recursos de suport accessibles i confidencials (servei de prevenció, programes d’assistència, orientació) i comunicar-los a tota la plantilla.
5. Establir protocols enfront de la violència i l’assetjament, de gestió de conflictes i de retorn al treball després d’una baixa per motius de salut mental.
6. Atendre les persones especialment sensibles amb adaptacions del lloc conforme a l’article 25 de la Llei 31/1995.
7. Mesurar, revisar i comunicar resultats, integrant la salut mental en els indicadors del sistema de gestió.

Un programari de gestió preventiva permet planificar les mesures derivades de l’avaluació psicosocial, registrar la formació de comandaments, gestionar els procediments d’adaptació i retorn amb confidencialitat i seguir els indicadors.

Límits i errors freqüents

1. Reduir la salut mental a programes de benestar individual sense actuar sobre l’organització del treball.
2. Tractar els problemes de salut mental com a qüestions privades alienes a la prevenció de riscos laborals.
3. Mancar de formació de comandaments, que són els qui detecten i gestionen primer les situacions.
4. No protegir la confidencialitat de la informació de salut ni prevenir l’estigma i la discriminació.
5. Oblidar el retorn al treball planificat després d’una baixa per motius de salut mental.
6. Confondre l’avaluació psicosocial amb un diagnòstic clínic de les persones.

Aquesta fitxa té caràcter divulgatiu; el diagnòstic i el tractament dels problemes de salut mental corresponen a professionals sanitaris.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, articles 4.7, 14, 15, 16 i 25. Condicions de treball, deure de protecció, principis preventius, avaluació i treballadors especialment sensibles.
• Directrius de la OMS sobre salut mental en el treball, 2022. Recomanacions sobre prevenció, protecció, promoció i suport, elaborades amb la OIT.
• ISO 45003. Gestió de la seguretat i salut en el treball: seguretat i salut psicològiques en el treball, directrius per a la gestió dels riscos psicosocials.
• Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA). Riscos psicosocials i salut mental en el treball: recursos i orientacions.
• Criteri Tècnic 104/2021 de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Actuacions inspectores en matèria de riscos psicosocials.

L’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball i el marc estratègic de la Unió Europea inclouen la salut mental entre les seves prioritats; a Colòmbia, la Bateria de risc psicosocial i la Llei 1616 de 2013 de salut mental configuren el marc de referència.