Què és el mètode FPSICO
FPSICO és l’eina que l’INSST posa a disposició de les empreses i dels serveis de prevenció per a avaluar els factors psicosocials derivats de l’organització del treball. Es compon d’un qüestionari, una aplicació informàtica que calcula els resultats i un manual tècnic i d’ús que explica el fonament de cada factor.
La versió vigent és FPSICO 4.1, publicada pel INSST al maig de 2022 amb NIPO en línia 118-22-018-9. Actualitza la versió 4.0 de 2018 i manté l’estructura de factors, amb millores en l’aplicació informàtica i en la presentació de resultats.
El propi manual assenyala que, a més de la seva finalitat avaluativa, els resultats poden orientar el contingut, la direcció i la magnitud de les intervencions organitzatives que l’empresa decideixi escometre.
Quins factors avalua
FPSICO 4.1 consta de 44 preguntes, algunes d’elles múltiples, que donen lloc a 89 ítems i ofereixen informació sobre nou factors:
- Temps de treball. Ordenació i durada de la jornada, descansos i efecte sobre la vida social.
- Autonomia. Marge temporal i capacitat de decisió sobre el propi treball.
- Càrrega de treball. Nivell de demanda al qual s’ha de fer front, cognitiva o emocional.
- Demandes psicològiques. Exigències cognitives i emocionals de l’activitat.
- Varietat i contingut. Sentit i varietat de les tasques i reconeixement de la seva aportació.
- Participació i supervisió. Grau d’intervenció en decisions i tipus de control exercit.
- Interès per la persona treballadora i compensació. Preocupació de l’organització pel desenvolupament professional i equilibri entre esforç i recompensa.
- Acompliment de rol. Claredat i coherència de les funcions encomanades.
- Relacions i suport social. Qualitat de les relacions i existència de suport davant dificultats.
Àmbit d’aplicació
L’INSST indica que FPSICO pot utilitzar-se, en principi, en qualsevol empresa amb independència de la seva grandària, sector o activitat. L’elecció de l’eina ha de valorar la seva adequació a l’organització concreta, els objectius preventius que es persegueixen i els mitjans disponibles.
Cap norma espanyola obliga a emprar FPSICO ni cap altre mètode concret. L’obligació és avaluar els riscos psicosocials amb un procediment que ofereixi confiança sobre el seu resultat, tal com exigeix l’article 5 del Reial decret 39/1997.
Condicions que exigeix la seva aplicació
- Dades col·lectives. El procediment treballa amb dades de grup i no individuals. El manual desaconsella expressament qualsevol utilització de dades individualitzades.
- Unitats mínimes d’anàlisis. Es recomana definir-les a partir de variables com el departament, el lloc o el sexe, agrupant quan sigui necessari per a preservar l’anonimat.
- Informació prèvia. Ha d’explicar-se a la plantilla l’objectiu de l’estudi i com es tractaran les dades, atenent la seva confidencialitat.
- Participació alta. La representativitat del resultat depèn del nivell de resposta, per la qual cosa convé sensibilitzar sobre la seva importància.
- Competència tècnica. L’aplicació i interpretació corresponen a personal amb formació en ergonomia i psicosociologia aplicada.
- Integració. L’actuació sobre els factors psicosocials ha d’integrar-se en la gestió preventiva general, no tractar-se com un estudi aïllat.
Com s’aplica
El procés segueix les etapes pròpies de qualsevol avaluació de riscos: identificació dels factors presents, elecció de la unitat d’anàlisi, aplicació del qüestionari a la plantilla o a una mostra representativa, tractament de les dades amb l’aplicació informàtica i elaboració de l’informe amb les conclusions i les mesures proposades.
El qüestionari s’emplena de manera anònima. L’aplicació calcula automàticament les puntuacions de cada factor i genera el perfil valoratiu del grup analitzat, a més d’un perfil descriptiu que permet examinar el comportament de cada ítem.
Els resultats no tanquen l’avaluació: serveixen de base per a una fase d’anàlisi amb la participació de les persones treballadores i els seus representants, en la qual es contrasten les xifres amb la realitat del treball i s’acorden les mesures.
Com s’interpreten els resultats
Per a cada factor, el mètode valora l’exposició en quatre nivells: situació adequada, risc moderat, risc elevat i risc molt elevat. L’aplicació mostra el percentatge i el nombre de persones situades en cada nivell, juntament amb paràmetres estadístics bàsics.
La lectura correcta és de perfil, no de dada aïllada: interessa quins factors concentren major proporció de persones en nivells elevats i en quines unitats d’anàlisis, per a orientar la intervenció organitzativa. Un percentatge baix en un factor no eximeix d’actuar si el grup afectat està ben delimitat i l’exposició és alta.
El resultat descriu condicions de treball, no estats de salut individuals, i no ha d’interpretar-se com una mesura clínica ni com una valoració de l’acompliment de les persones.
Limitacions i errors freqüents
- Utilitzar dades individuals o unitats d’anàlisis tan petites que permetin identificar a les persones.
- Presentar FPSICO com a mètode obligatori o com l’únic vàlid a Espanya.
- Aplicar el qüestionari sense informació prèvia ni participació, la qual cosa redueix la taxa de resposta i la fiabilitat del resultat.
- Detenir el treball en l’informe de resultats, sense la fase d’anàlisi participativa ni la planificació de mesures.
- Interpretar els factors com a trets de les persones en lloc de com a característiques de l’organització del treball.
- Repetir l’avaluació sense haver implantat ni verificat les mesures acordades en l’anterior.
Exemple pràctic
Un centre d’atenció telefònica amb cent vint persones decideix avaluar els seus factors psicosocials després d’un augment de l’absentisme de curta durada.
- Preparació. S’acorda amb el comitè de seguretat i salut el mètode, les unitats d’anàlisis per torn i servei, i la informació prèvia a la plantilla.
- Aplicació. Respon el 78 % de la plantilla. L’aplicació retorna el perfil valoratiu per unitat.
- Resultats. Autonomia i participació concentren la major proporció de persones en risc elevat i molt elevat en el torn de tarda; la resta de factors se situa majoritàriament en situació adequada.
- Mesures. Es revisa la gestió de pauses, s’introdueix marge per a ordenar tasques administratives i es crea un canal estable de propostes. La reavaluació es programa als dotze mesos.
Diferències amb altres mètodes i instruments
- Enfront de CoPsoQ-istas21. Tots dos són mètodes generals d’avaluació psicosocial, amb marcs teòrics i dimensions distints i amb procediments d’aplicació diferents.
- Enfront del LIPT-60. Aquest és un inventari centrat en conductes d’assetjament psicològic, no un mètode general d’avaluació de factors psicosocials.
- Enfront d’instruments de cribratge sanitari. Les escales clíniques mesuren símptomes o estats de la persona; FPSICO descriu condicions de treball.
- Enfront de la avaluació de riscos psicosocials. Aquesta és el procés complet; FPSICO és una de les eines que poden emprar-se dins d’ell.
Marc normatiu i tècnic
- Llei 31/1995, articles 15, 16 i 18. Principis de l’acció preventiva, obligació d’avaluar i dret d’informació i consulta.
- Reial decret 39/1997, articles 3 a 6. Procediment d’avaluació i exigència de confiança en el resultat.
- Portal de l’INSST sobre avaluació de riscos psicosocials. Reuneix criteris, eines i materials tècnics.
- Fitxa oficial de FPSICO 4.1. Descàrrega de l’aplicació i del manual.
FPSICO no és una norma: és una eina tècnica pública la utilització de la qual s’empara en l’article 5 del Reial decret 39/1997.
