Factors psicosocials en el treball

Què són els factors psicosocials

L’expressió s’aplica a les característiques del treball que actuen a través de mecanismes psicològics i socials: la càrrega i el ritme de treball, l’autonomia per a decidir com fer-lo, la claredat de les funcions, el suport de comandaments i companys, la qualitat del lideratge, les relacions i els conflictes, la participació, el reconeixement, l’estabilitat de l’ocupació, l’horari i la conciliació, i l’exposició a situacions de violència o assetjament. Cap és nociu per si mateix; ho és la combinació d’exigències altes amb recursos baixos mantinguda en el temps.

Els factors psicosocials es distingeixen dels seus efectes. L’estrès laboral, el desgast professional o els problemes de salut associats són conseqüències; els factors són les condicions de treball que els originen i sobre les quals l’empresa pot actuar. Aquesta distinció té una conseqüència pràctica: l’avaluació psicosocial no avalua a les persones, avalua l’organització del treball.

En la normativa espanyola, l’article 4.7 de la Llei 31/1995 inclou entre les condicions de treball «totes aquelles altres característiques del treball, incloses les relatives a la seva organització i ordenació, que influeixin en la magnitud dels riscos al fet que estigui exposat el treballador». Els riscos psicosocials formen, per tant, part de l’avaluació de riscos i de les obligacions generals de prevenció, sense que existeixi un reglament específic.

L’anàlisi d’aquests factors ha de concretar la autonomia en el treball, el suport social i les demandes emocionals. També convé identificar el conflicte i l’ambigüitat de rol, la doble presència i la inseguretat laboral, segons les característiques de l’activitat.

Principals factors i com s’agrupen

Els mètodes d’avaluació agrupen els factors de manera semblant. El mètode FPSICO de l’INSST, en la seva versió 4.1, utilitza nou factors:

• Temps de treball. Horaris, torns, treball nocturn, pauses i previsibilitat.
• Autonomia. Capacitat de decidir sobre l’ordre, el ritme, els mètodes i les pauses.
• Càrrega de treball. Quantitat, pressió de temps, exigències cognitives i atenció.
• Demandes psicològiques. Exigències emocionals i cognitives de la tasca.
• Varietat i contingut. Sentit del treball, varietat i reconeixement.
• Participació i supervisió. Grau de participació en decisions i estil de supervisió.
• Interès pel treballador i compensació. Informació, formació, desenvolupament i equitat.
• Acompliment de rol. Claredat, conflicte i sobrecàrrega de rol.
• Relacions i suport social. Suport de comandaments i companys, qualitat de les relacions i exposició a conflictes.

Altres mètodes vàlids a Espanya, com CoPsoQ-istas21 o els desenvolupats per instituts autonòmics, utilitzen agrupacions distintes amb la mateixa lògica d’exigències, control, suport i compensacions.

Com s’avaluen

1. Planificació amb participació: acord amb la representació de les persones treballadores sobre mètode, abast, unitats d’anàlisis i garanties d’anonimat, tal com exigeix el deure de consulta de l’article 33 de la Llei 31/1995.
2. Recollida d’informació: qüestionaris validats, complementats amb entrevistes, grups de discussió i dades objectives (absentisme, rotació, hores extra, queixes).
3. Anàlisi per unitats: els resultats s’interpreten per lloc, departament o centre, mai per persona, per a localitzar on es concentren les exposicions desfavorables.
4. Identificació de causes: quines característiques concretes de l’organització expliquen cada exposició desfavorable.
5. Planificació de mesures: canvis en l’organització del treball amb responsable, termini i recursos, integrats en la planificació preventiva.
6. Seguiment i reavaluació: comprovació de l’eficàcia i revisió periòdica o quan canviïn les condicions.

La Inspecció de Treball i Seguretat Social ha fixat en el Criteri Tècnic 104/2021 com comprova aquestes obligacions: existència d’avaluació psicosocial amb mètode fiable i participació, adopció de mesures enfront dels riscos detectats i actuació davant situacions concretes de conflicte, assetjament o violència.

Aplicació organitzativa

Gestionar els factors psicosocials exigeix decisions que corresponen a la direcció i als comandaments, no sols al servei de prevenció:

• Disseny de llocs i processos. Dimensionar plantilles i càrregues, definir funcions, donar marge de decisió i varietat.
• Lideratge. Formar als comandaments en gestió d’equips, reconeixement, feedback i resolució de conflictes.
• Temps de treball. Disseny de torns, límits a la prolongació de jornada, desconnexió i conciliació.
• Procediments d’actuació. Protocols enfront de l’assetjament i la violència, canals de comunicació i de resolució de conflictes.
• Participació. Consulta a la representació en l’avaluació i en les mesures; informació de resultats a les persones.

Les mesures individuals (formació en gestió de l’estrès, suport psicològic) són útils com a complement, però la normativa exigeix actuar primer sobre l’origen del risc, és a dir, sobre l’organització del treball.

Límits i errors freqüents

1. Avaluar només amb un qüestionari i sense participació, obtenint resultats que ningú reconeix ni utilitza.
2. Confondre l’avaluació psicosocial amb una enquesta de clima o de satisfacció.
3. Identificar exposicions desfavorables i no planificar mesures, o planificar només accions formatives.
4. Interpretar resultats per persona o utilitzar-los per a valorar l’acompliment individual.
5. Excloure llocs, centres o col·lectius (temporals, contractistes, teletreball) de l’avaluació.
6. Tractar els problemes psicosocials com a assumptes de personalitat o de salut mental individual, quan el seu origen està en les condicions de treball.

Els factors psicosocials no es diagnostiquen en les persones ni es mesuren amb instruments clínics; quan existeixen danys a la salut, la vigilància de la salut i la recerca d’aquests danys es regeixen per les seves pròpies normes.

Marc normatiu a Espanya

• Llei 31/1995, articles 4.7, 14, 15.1.d i g, 16 i 33. Condicions de treball que inclouen l’organització, adaptació del treball a la persona, planificació coherent de l’organització i les relacions socials, avaluació de riscos i consulta als treballadors.
• Reial decret 39/1997, articles 3 a 7 i 34. Avaluació amb mètodes que ofereixin confiança sobre el seu resultat i ergonomia i psicosociologia aplicada com a especialitat preventiva.
• Criteri Tècnic 104/2021 de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Criteris d’actuació inspectora en matèria de riscos psicosocials.
• NTP 926: Factors psicosocials: metodologia d’avaluació (INSST, 2012). Fases i criteris per a l’avaluació de factors psicosocials.
• FPSICO 4.1: mètode d’avaluació de factors psicosocials (INSST, 2022). Eina de referència de l’INSST amb nou factors.

L’Acord marc europeu sobre l’estrès laboral (2004) i l’Acord marc sobre assetjament i violència en el treball (2007) van ser incorporats a Espanya mitjançant acords interconfederals. El Conveni 190 de l’OIT sobre la violència i l’assetjament, ratificat per Espanya, obliga a tenir en compte aquests riscos en la gestió de la seguretat i salut.