Què és CoPsoQ-istas21
El COPSOQ, sigles de Copenhagen Psychosocial Questionnaire, va ser desenvolupat l’any 2000 per T. S. Kristensen i V. Borg i ha aconseguit un reconeixement internacional notable. Està disponible en més de vint-i-cinc idiomes i s’ha emprat en milers d’avaluacions de riscos en empreses. El seu desenvolupament i les seves versions nacionals es coordinen a través de la xarxa internacional COPSOQ.
CoPsoQ-istas21 és la seva versió espanyola. La primera versió es va publicar en 2003, la 1.5 en 2010 i la versió 2 en 2014. Es distribueix a través del lloc oficial del mètode juntament amb els manuals, el qüestionari i una aplicació informàtica que processa les respostes.
la Generalitat de Catalunya recomana la seva utilització per a l’avaluació i prevenció dels riscos psicosocials i ha traduït al català el qüestionari i el conjunt d’instruments, amb la denominació PSQCAT21 COPSOQ.
Relació entre COPSOQ i CoPsoQ-istas21
- COPSOQ és l’instrument internacional d’origen danès, governat per la seva xarxa internacional, que defineix el marc comú i els criteris d’adaptació.
- CoPsoQ-istas21 és l’adaptació espanyola d’aquest instrument, amb el seu propi qüestionari, la seva aplicació informàtica i els seus valors de referència.
- PSQCAT21 COPSOQ és la traducció al català del conjunt d’instruments.
- La denominació correcta importa: parlar de COPSOQ en general no equival a haver aplicat la versió espanyola amb els seus valors de referència.
Versions i quan s’empra cadascuna
El mètode ofereix dues versions d’ús general. La versió mitjana està destinada a avaluar empreses de vint-i-cinc o més persones treballadores i és la que s’acompanya de manuals, aplicació informàtica i un procés d’intervenció descrit pas a pas. La versió curta es destina a l’autoavaluació individual i a l’avaluació d’empreses de menys de vint-i-cinc persones.
L’elecció no és indiferent: aplicar la versió curta en una organització gran impedeix l’anàlisi per unitats i redueix el valor preventiu del resultat, mentre que la versió mitjana exigeix una organització del treball de camp que les empreses molt petites difícilment poden sostenir.
Base conceptual
El mètode es recolza en la teoria general de l’estrès i integra els models conceptuals més rellevants en la matèria: el model demanda, control i suport social de Karasek, Theorell i Johnson; el model d’esforç i compensacions de Siegrist; el model vitamínic de Warr; i l’enfocament sociotécnico de Cherns i De Sitter. Incorpora a més aportacions sobre el treball emocional, la inseguretat i els conflictes derivats de compaginar temps laborals i familiars.
El focus està posat en les condicions de treball relacionades amb l’organització que poden ser nocives per a la salut, i no en les característiques individuals o de personalitat, en coherència amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
Condicions d’ús
- Accés gratuït. És un instrument públic, amb l’únic límit d’acceptar les clàusules de llicència d’ús.
- Finalitat preventiva. La seva utilització ha de dirigir-se a la prevenció, no a altres fins.
- Participació. Exigeix la intervenció del conjunt d’agents que participen en la prevenció de riscos.
- Confidencialitat. Ha de garantir-se la confidencialitat de les respostes.
- No modificació. L’instrument no pot alterar-se: canviar preguntes o escales invalida la comparació amb els valors de referència.
Com s’aplica
El procés s’organitza entorn d’un grup de treball estable, integrat per persones treballadores i els seus representants juntament amb la direcció, amb el suport del personal tècnic de prevenció. Aquest grup acompanya totes les fases: acord sobre la utilització del mètode, preparació i realització del treball de camp, interpretació dels resultats i acord de mesures preventives, i implantació i avaluació d’aquestes mesures.
Aquest plantejament participatiu no és un afegit metodològic: respon a les obligacions de consulta i participació dels articles 14, 18, 33, 34 i 36 de la Llei 31/1995, i cerca que les mesures acordades siguin viables i s’apliquin realment.
El qüestionari s’emplena de manera anònima i voluntària. L’aplicació informàtica calcula els resultats per unitat d’anàlisi i elabora un informe preliminar que el grup de treball utilitza com a punt de partida.
Com s’interpreten els resultats
El mètode permet estimar la magnitud dels riscos mitjançant puntuacions i el percentatge de persones exposades, és a dir, la prevalença de l’exposició, en línia amb el que es preveu en els articles 3.1 i 8 del Reglament dels Serveis de Prevenció. Per a això utilitza un qüestionari estandarditzat, el mètode epidemiològic i uns valors de referència obtinguts a partir d’una enquesta representativa de la població assalariada a Espanya.
El qüestionari està validat, és a dir, s’ha comprovat que mesura el que diu mesurar, i és fiable, això és, les seves mesures són repetibles. La comparació amb els valors de referència permet situar a cada unitat d’anàlisi respecte del conjunt de la població assalariada, la qual cosa orienta la prioritat de les mesures.
La interpretació correspon al grup de treball, no sols a la persona tècnica: les xifres assenyalen on mirar, i el coneixement del treball real explica per què l’exposició és la que és.
Limitacions i errors freqüents
- Modificar el qüestionari, eliminar preguntes o canviar les escales, la qual cosa invalida la comparació amb els valors de referència i vulnera la llicència d’ús.
- Aplicar la versió curta en organitzacions grans per comoditat operativa.
- Reduir el mètode a passar un qüestionari, prescindint del grup de treball i de l’acord de mesures.
- Definir unitats d’anàlisis tan petites que comprometin l’anonimat de les respostes.
- Interpretar els resultats com una mesura de la salut o de la personalitat de les persones, en lloc de com una descripció de l’organització del treball.
- Tancar el procés amb l’informe, sense planificar, implantar ni comprovar les mesures preventives.
Exemple pràctic
Una empresa de serveis amb noranta persones acorda en el seu comitè de seguretat i salut avaluar els riscos psicosocials amb la versió mitjana del mètode.
- Acord. Es constitueix el grup de treball amb representació de la plantilla, la direcció i el servei de prevenció, i se signa l’acord d’ús del mètode.
- Treball de camp. Es defineixen les unitats d’anàlisis per departament i es difon la campanya de sensibilització. Respon una majoria de la plantilla.
- Interpretació. L’informe preliminar mostra prevalences desfavorables en exigències quantitatives i influència en dos departaments. El grup contrasta la dada amb l’organització real del treball.
- Mesures. Es redistribueixen càrregues en períodes punta i s’amplia el marge de decisió sobre l’ordre de les tasques. La implantació es planifica amb responsables i terminis, i es preveu un nou mesurament.
Diferències amb altres mètodes i instruments
- Enfront de FPSICO. Tots dos són mètodes generals d’avaluació psicosocial d’ús estès a Espanya, amb marcs conceptuals, dimensions i procediments distints. Cap és obligatori.
- Enfront del LIPT-60. Aquest és un inventari de conductes d’assetjament psicològic, amb un objecte molt més delimitat.
- Enfront dels qüestionaris de clima laboral. Aquests mesuren percepcions i satisfacció, no exposició a factors de risc amb finalitat preventiva.
- Enfront de la avaluació de riscos psicosocials. Aquesta és el procés legalment exigible; CoPsoQ-istas21 és una de les metodologies amb les quals pot realitzar-se.
Marc normatiu i tècnic
- Llei 31/1995, articles 14, 16, 18, 33, 34 i 36. Deure de protecció, obligació d’avaluar i drets d’informació, consulta i participació.
- Reial decret 39/1997, articles 3 i 8. Contingut de l’avaluació i necessitat d’estimar la magnitud del risc.
- Criteris de l’INSST sobre riscos psicosocials. Cap mètode és obligatori; l’elecció ha de justificar-se per la seva adequació a l’organització.
- Xarxa internacional COPSOQ. Coordina l’instrument d’origen i les seves versions nacionals.
CoPsoQ-istas21 no és una norma jurídica: és una metodologia tècnica la utilització de la qual s’empara en l’article 5 del Reial decret 39/1997 i en la seva pròpia llicència d’ús.
