Quan pot ser necessària en prevenció
L’article 35 del RGPD exigeix una EIPD quan sigui probable que un tractament comporti un alt risc per als drets i llibertats de les persones. No s’exigeix automàticament a qualsevol programari de SST ni únicament per incorporar una tecnologia nova.
Convé analitzar-la en projectes que combinen seguiment sistemàtic, perfils, dades sensibles o tecnologies noves. Un sistema de càmeres, sensors o anàlisis de salut requereix valorar què fa realment, a qui afecta i amb quin abast. El caràcter preventiu de la finalitat no elimina per si sol el risc per a la privacitat.
Diferència amb l’avaluació de riscos laborals
L’avaluació preventiva examina possibles danys per a la seguretat i salut derivats del treball. L’EIPD se centra en els drets i llibertats afectats pel tractament de dades: pèrdua de confidencialitat, discriminació, vigilància desproporcionada o decisions basades en informació errònia, entre altres.
Ambdues poden ser necessàries i han de coordinar-se. Un sensor pot detectar una exposició i, alhora, recopilar informació excessiva sobre moviments. Tampoc substitueix l’EIPD a una anàlisi de ciberseguretat: protegir un servidor no converteix en necessari una dada que no hauria de recollir-se.
Què ha d’incloure una EIPD
Segons l’article 35.7 i l’orientació de l’AEPD, l’avaluació ha de descriure el tractament, examinar la seva necessitat i proporcionalitat, analitzar els riscos i definir les mesures per a afrontar-los.
- Descripció: finalitat, persones, dades, fonts, destinataris i conservació.
- Necessitat: per què es necessiten aquestes dades i si existeix una alternativa menys intrusiva.
- Riscos: què podria perjudicar les persones i amb quines conseqüències.
- Mesures: garanties, accessos, controls, responsabilitats i verificació.
El resultat ha d’explicar decisions i riscos residuals. No n’hi ha prou amb adjuntar una política de privacitat o un qüestionari sense analitzar l’activitat concreta.
Qui participa i quan es revisa
L’obligació correspon al responsable del tractament, no al proveïdor ni al delegat de protecció de dades. El DPD assessora quan procedeix; prevenció aporta coneixement de tasques i exposicions; tecnologia explica els fluxos i controls; i les àrees implicades ajuden a valorar efectes sobre les persones.
Inicia l’anàlisi durant el disseny, quan encara és possible canviar el que es recull o com s’utilitza. Revisa els canvis rellevants de finalitat, escala, destinataris o tecnologia. Si l’avaluació mostra un alt risc que no s’aconsegueix mitigar, ha d’analitzar-se la consulta prèvia a l’autoritat de control conforme a l’article 36 del RGPD.
Preguntes útils per a un projecte de SST
Abans de contractar, sol·licita respostes concretes: es necessiten dades identificades?, es grava contínuament?, qui veurà resultats individuals?, es reutilitzaran per a altres fins?, com pot corregir-se una dada?, què passa en finalitzar el servei?
Les dades de salut i el context laboral exigeixen especial cura. No ha d’assumir-se que l’acceptació d’una casella resol tots els requisits. A Espanya, l’article 22 de la LPRL limita l’accés a la informació mèdica personal. Diferència les dades clíniques de les conclusions preventives que poden comunicar-se segons la norma i la funció de cada destinatari.
Exemple hipotètic: sensors per a detectar sobrecàrrega
Una empresa estudia sensors que identifiquen moviments associats a sobrecàrrega física. El disseny inicial conserva registres individuals durant tot el torn i permet comparacions entre treballadors. L’avaluació analitza si aquestes funcions són necessàries per a millorar les condicions de treball i quins usos secundaris podrien aparèixer.
Es valora limitar la recollida, treballar amb resultats agregats quan sigui possible i restringir els accessos. També es defineix com comprovar la precisió i com actuar davant errors. El projecte no es considera acceptable simplement perquè el proveïdor tingui mesures de seguretat: ha de justificar-se el tractament complet i l’eficàcia de les garanties adoptades.
