Wearables en SST

Tipus de wearables i aplicacions preventives

Els wearables d’exposició mesuren en la pròpia persona els agents físics i químics de l’entorn: dosímetres de soroll, detectors personals de gasos i d’oxigen, sensors de temperatura i humitat per a l’estrès tèrmic, dosímetres de radiació i acceleròmetres per a vibracions. El seu avantatge enfront del mesurament ambiental és que registren l’exposició real de cada persona al llarg de la jornada i permeten alertes immediates quan se superen llindars, encara que no substitueixen als mesuraments normalitzats que exigeix la normativa específica per a l’avaluació de l’exposició.

Els wearables de seguretat i localització inclouen etiquetes i balises de proximitat que avisen al treballador i al conductor quan una persona s’acosta a un vehicle o a una màquina, dispositius d’home mort i detecció de caigudes per a treballs en solitari, amb avís automàtic a un centre de control, i sistemes de localització en interiors per a emergències, espais confinats i evacuacions. Els wearables ergonòmics i fisiològics registren postures, moviments, esforços i, en alguns casos, freqüència cardíaca o temperatura corporal, per a l’anàlisi de la càrrega física, la fatiga i l’estrès tèrmic; els exoesquelets, actius o passius, assisteixen a la persona en tasques de manipulació o de treball amb els braços elevats i poden integrar sensors.

Els equips de protecció individual intel·ligents integren sensors en cascos, armilles, calçat o guants per a verificar el seu ús, detectar impactes o exposicions i comunicar alertes. Quan el dispositiu compleix una funció de protecció, ha de mantenir la conformitat amb el Reglament (UE) 2016/425 i la integració electrònica no pot reduir les seves prestacions de protecció.

La privacitat en sensors i wearables laborals ha d’estudiar-se abans del desplegament. Finalitat, necessitat, minimització i accés condicionen el disseny de qualsevol sistema que reculli informació de les persones.

Beneficis, límits i riscos

• Detecció en temps real. Alertes immediates davant exposicions o situacions de risc que els mesuraments periòdics no detecten.
• Exposició individual. Dades de l’exposició real de cada persona, útils per a adaptar tasques, pauses i rotacions.
• Col·lectius vulnerables. Suport a treballadors en solitari, de nova incorporació, de major edat o amb limitacions.
• Dades per a la prevenció. Indicadors agregats per a revisar l’avaluació de riscos i prioritzar mesures.
• Exactitud i fiabilitat. Els sensors de consum no sempre aconsegueixen la precisió dels equips de mesurament normalitzats; les dades han de validar-se i no substitueixen als mesuraments exigits per la normativa.
• Privacitat i vigilància. La recollida contínua de dades personals, especialment fisiològics i de localització, genera riscos de vigilància, desviació de finalitat i pèrdua de confiança.
• Riscos psicosocials. La sensació de control, la pressió pel rendiment i la dependència d’alertes poden generar estrès i reduir l’atenció al risc.
• Ergonomia del dispositiu. Pes, subjecció, autonomia, compatibilitat amb els equips de protecció i confort condicionen l’ús real.
• Seguretat i manteniment. Calibratge, bateries, actualitzacions, ciberseguretat i substitució.

Requisits legals i de governança

• Avaluació de riscos i consulta. La introducció de wearables és una nova tecnologia que exigeix consulta als delegats de prevenció i revisió de l’avaluació, inclosos els riscos psicosocials.
• Protecció de dades. Finalitat preventiva definida, base jurídica, minimització, conservació limitada, informació a les persones, avaluació d’impacte quan existeixi seguiment sistemàtic o tractament de dades de salut a gran escala, i separació de les dades fisiològiques, que tenen la consideració de dades de salut i queden sota la confidencialitat del personal sanitari.
• Drets digitals. Article 20 bis de l’Estatut dels Treballadors i articles 87 a 91 de la Llei orgànica 3/2018 sobre intimitat enfront de dispositius digitals, geolocalització i videovigilància.
• Reglament d’intel·ligència artificial. Els sistemes d’intel·ligència artificial destinats a supervisar i avaluar als treballadors són d’alt risc, amb obligacions de gestió de riscos, supervisió humana i transparència; el reconeixement d’emocions en el treball està prohibit excepte per motius mèdics o de seguretat.
• Equips de protecció individual. Conformitat amb el Reglament (UE) 2016/425 quan el wearable forma part d’un equip de protecció.
• Voluntarietat i no discriminació. Ús lligat a la finalitat preventiva, sense conseqüències disciplinàries ni d’avaluació del rendiment, i amb alternatives per als qui no puguin utilitzar-los.
• Participació. Disseny, prova i avaluació amb les persones usuàries i els seus representants, com recomana la EU-OSHA.

Aplicació organitzativa: com implantar wearables amb garanties

1. Definir la finalitat preventiva concreta (exposició, proximitat, treball en solitari, ergonomia) a partir de l’avaluació de riscos i comprovar que les mesures tècniques i organitzatives prèvies estan implantades.
2. Consultar el projecte amb els delegats de prevenció i realitzar l’anàlisi de protecció de dades: finalitat, minimització, conservació, avaluació d’impacte, separació de les dades de salut i, si escau, anàlisi conforme al Reglament (UE) 2024/1689.
3. Seleccionar dispositius amb exactitud validada, ergonomia adequada, compatibilitat amb els equips de protecció i conformitat amb el Reglament (UE) 2016/425 quan formin part d’un equip de protecció.
4. Realitzar una prova pilot amb les persones usuàries, mesurar fiabilitat, falsos positius i acceptació, i ajustar llindars, alertes i procediments de resposta.
5. Informar la plantilla de manera clara sobre què es mesura, amb quina finalitat, qui accedeix i durant quant temps es conserven les dades, i garantir l’absència d’ús disciplinari o d’avaluació del rendiment.
6. Integrar les alertes i les dades agregades en el sistema de gestió preventiva, amb resposta a les alertes, revisió de l’avaluació i protocols per a treballs en solitari i emergències.
7. Mantenir els dispositius (calibratge, bateries, actualitzacions, ciberseguretat) i revisar periòdicament l’eficàcia, els efectes psicosocials i el compliment normatiu.

Un programari de gestió preventiva permet integrar les alertes i les dades agregades dels wearables amb l’avaluació de riscos, els llocs i les persones exposades, gestionar les accions derivades i els protocols de treball en solitari i mantenir la traçabilitat, amb separació de les dades de salut i registre de la informació i consulta realitzades.

Límits i errors freqüents

1. Substituir els mesuraments normalitzats d’exposició per dades de sensors de consum no validats.
2. Implantar wearables sense consulta als representants, sense anàlisis de protecció de dades ni informació clara a la plantilla.
3. Tractar dades fisiològiques fora de la confidencialitat sanitària o utilitzar-les per a avaluar el rendiment.
4. Confiar en alertes sense procediment de resposta ni supervisió humana, especialment en treballs en solitari.
5. Ignorar l’ergonomia del dispositiu i la compatibilitat amb els equips de protecció, la qual cosa porta al fet que no s’usi.
6. No mantenir ni calibrar els dispositius ni revisar els efectes psicosocials de la supervisió contínua.

Els requisits concrets de protecció de dades, d’intel·ligència artificial i d’equips de protecció han d’analitzar-se cas per cas; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; avaluació de riscos i consulta davant noves tecnologies.
• Reglament (UE) 2016/679. Reglament General de Protecció de Dades; dades de salut, avaluació d’impacte i principis de tractament.
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre. Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals; drets digitals en l’àmbit laboral.
• Reglament (UE) 2024/1689. Reglament d’Intel·ligència Artificial; sistemes d’alt risc i pràctiques prohibides en l’àmbit laboral.
• Reglament (UE) 2016/425. Equips de protecció individual; conformitat dels equips intel·ligents amb funció de protecció.
• EU-OSHA. Sistemes digitals intel·ligents de monitoratge de la seguretat i la salut en el treball: usos i reptes (2022). Informe sobre usos, oportunitats i reptes dels sistemes intel·ligents de supervisió, inclosos els wearables.
• EU-OSHA. Digitalització del treball. Portal temàtic sobre sistemes intel·ligents de supervisió de la seguretat i salut.

El Reial decret 773/1997 regula la utilització dels equips de protecció individual en l’empresa, i les normes específiques de soroll, vibracions, agents químics i estrès tèrmic estableixen els mètodes de mesurament normalitzats que els wearables complementen.