Separar el soroll per freqüències
Les bandes d’octava agrupen un interval de freqüències el límit superior de les quals duplica a l’inferior. S’identifiquen per una freqüència central, com 125, 250, 500 o 1000 Hz. L’anàlisi mostra com es reparteix l’energia del so entre greus i aguts, informació que es perd en resumir-lo en un únic nivell global.
Es relaciona amb Soroll laboral.
Per a què s’utilitza
L’espectre ajuda a seleccionar mesures de control, estudiar interferència amb la comunicació i estimar l’atenuació de protectors auditius. Dos ambients amb el mateix nivell ponderat A poden requerir solucions diferents si predominen freqüències distintes. Un material absorbent, una barrera o una orellera no tenen necessàriament igual eficàcia en totes les bandes.
Què ha de mesurar-se
Ha de conèixer-se si els resultats per banda estan sense ponderar o ja inclouen una correcció A o C, i quin interval temporal representen. L’instrument necessita filtres i funcions apropiats. Comparar una banda obtinguda durant una operació amb una altra presa en un procés distint pot construir un espectre que no correspon a cap situació real.
Els decibels no se sumen aritmèticament
Per a obtenir un nivell global a partir de bandes es combinen energies mitjançant suma logarítmica. Afegir directament els números en dB genera un resultat incorrecte. També ha d’evitar-se aplicar dues vegades una ponderació. Una taula clara distingeix freqüència central, nivell mesurat, correcció utilitzada i resultat previst després d’una mesura de control.
Exemple hipotètic
Un compressor i una eina de tall generen un nivell global semblant en dos llocs. El compressor concentra més energia en baixes freqüències. Seleccionar el mateix protector només pel seu SNR pot ocultar diferències de protecció. El càlcul per bandes permet contrastar l’espectre del lloc amb l’atenuació declarada del protector en cada interval.
Resolució i límits
Les bandes de terç d’octava ofereixen una anàlisi més detallada, però no substitueixen per si soles una bona estratègia de mostreig. Un espectre caracteritza la mostra presa, no tota la jornada automàticament. L’avaluació ha de relacionar freqüència, durada i tasca, i conservar dades suficients perquè un altre tècnic pugui revisar com es va obtenir la conclusió preventiva.
