Què és el soroll laboral i quin danys produeix
El mal principal del soroll és la hipoacúsia o sordesa professional: una pèrdua d’audició progressiva, indolora i irreversible, causada per l’exposició repetida a nivells elevats durant anys. Figura en el quadre de malalties professionals i és una de les més declarades en la indústria. El soroll produeix a més efectes no auditius: dificulta la comunicació i la percepció de senyals d’alarma, augmenta la càrrega mental i l’estrès, i s’associa a alteracions cardiovasculars i del somni en exposicions prolongades.
L’exposició es caracteritza amb dues magnituds. El nivell d’exposició diari equivalent, expressat en decibels A i referit a una jornada de vuit hores, descriu la dosi acumulada de soroll; el nivell de pic, en decibels C, descriu els sorolls impulsius molt intensos que poden causar mal immediat. El Reial decret 286/2006 defineix totes dues i, per a activitats amb variació diària important, permet utilitzar el nivell d’exposició setmanal.
La norma transposa la Directiva 2003/10/CE i s’aplica a totes les activitats en les quals les persones treballadores estiguin o puguin estar exposades a riscos derivats del soroll, amb particularitats per als sectors de la música i l’oci, que van disposar d’un codi de conducta específic.
La dosimetria de soroll permet estudiar exposicions variables i relacionar-les amb les tasques. El nivell d’exposició diari integra nivell i durada, mentre que la selecció de protectors auditius ha de considerar l’atenuació efectiva i la compatibilitat amb el treball.
La hipoacúsia per soroll és un dels danys que es pretén evitar mitjançant el control de l’exposició. La vigilància auditiva ha de relacionar-se amb les condicions reals de treball i no substitueix les mesures de reducció del soroll.
A Xile, PREXOR connecta l’avaluació de l’exposició a soroll amb mesures de control i vigilància de la salut auditiva. Els seus criteris d’acció han de distingir-se dels límits reglamentaris d’exposició.
Valors d’exposició i obligacions escalonades
L’article 5 del Reial decret 286/2006 estableix tres graons, que determinen obligacions creixents:
- Valors inferiors d’exposició que donen lloc a una acció: 80 dB(A) d’exposició diària i 135 dB(C) de pic. A partir d’ells, l’empresari ha de posar protectors auditius a la disposició de les persones exposades, informar i formar sobre els riscos, i oferir control audiomètric cada cinc anys.
- Valors superiors d’exposició que donen lloc a una acció: 85 dB(A) i 137 dB(C). A partir d’ells, l’ús de protectors auditius és obligatori, ha d’elaborar-se i executar-se un programa de mesures tècniques i organitzatives per a reduir l’exposició, se senyalitzen i delimiten les zones, i el control audiomètric és almenys triennal.
- Valors límit d’exposició: 87 dB(A) i 140 dB(C). No poden superar-se en cap cas; per a comprovar el seu compliment es té en compte l’atenuació dels protectors auditius utilitzats. Si se superen, l’empresari ha d’actuar immediatament per a reduir l’exposició per sota del límit, determinar les causes i corregir les mesures.
Aquests valors estan presos del text de la norma i han de comprovar-se sempre sobre el text consolidat vigent abans d’utilitzar-los en un informe.
Com s’avalua
- Identificació de les fonts i dels llocs exposats, a partir de l’avaluació general de riscos.
- Mesurament per personal competent, amb sonòmetres integradors o dosímetres conformes a la normativa d’instruments, en condicions representatives i amb les incerteses declarades; la norma UNE-EN ISO 9612 descriu l’estratègia de mesurament.
- Càlcul del nivell d’exposició diari o setmanal i del nivell de pic per lloc o grup d’exposició homogènia.
- Comparació amb els valors de l’article 5 i determinació de les obligacions aplicables.
- Periodicitat: l’avaluació i el mesurament es repeteixen almenys cada tres anys quan se superen els valors inferiors i cada any quan se superen els superiors, i sempre que canviïn les condicions.
- Registre i conservació dels resultats, amb accés de les persones treballadores i els seus representants.
Aplicació organitzativa: mesures per ordre de preferència
L’article 4 del Reial decret 286/2006 exigeix eliminar a l’origen o reduir al nivell més baix possible els riscos derivats del soroll, i ordena les mesures:
- Mètodes de treball i elecció d’equips. Processos menys sorollosos i equips que generin el menor soroll possible, amb atenció a la informació del fabricant i a la normativa d’emissió de màquines.
- Concepció i disposició dels llocs de treball. Separació de fonts, tancaments, cabines, materials absorbents, distància.
- Reducció tècnica. Amortiment, aïllament, silenciadors, manteniment d’equips i instal·lacions.
- Organització del treball. Limitació de la durada i intensitat de l’exposició, pauses en zones silencioses, rotació.
- Protecció individual. Protectors auditius adequats i compatibles amb altres equips, com a últim recurs, amb formació sobre el seu ús i ajust; la seva atenuació real depèn de l’ús correcte durant tota l’exposició.
La vigilància de la salut es realitza conforme al protocol específic de soroll, i els resultats individuals es comuniquen a la persona; l’empresari rep únicament les conclusions en termes d’aptitud i la necessitat de revisar l’avaluació quan es detectin danys.
Límits i errors freqüents
- Considerar que l’ús de protectors auditius resol el problema, quan la norma exigeix un programa de reducció tècnica i organitzativa per sobre dels valors superiors.
- Mesurar amb instruments no adequats o en condicions no representatives, o sense declarar la incertesa.
- Oblidar el nivell de pic en tasques amb soroll impulsiu (estampació, trets, aire comprimit).
- Triar protectors amb atenuació excessiva que aïllen dels senyals d’alarma i de la comunicació, la qual cosa redueix el seu ús real.
- No repetir l’avaluació després de canvis de maquinària o de procés.
- Assumir que un nivell per sota de 80 dB(A) elimina els efectes no auditius del soroll en tasques de concentració o atenció al públic.
Exemple pràctic
Situació: una empresa d’estampació metàl·lica amb vint operaris en la secció de premses vol revisar la seva gestió del soroll després d’una declaració d’hipoacúsia professional.
- Avaluació. Mesurament amb dosímetres durant dues jornades per lloc: exposició diària de 89 dB(A) en les premses de tall i pics de 138 dB(C); amb els protectors usats, exposició efectiva per sota del límit, però per sobre dels valors superiors.
- Programa de reducció. Tancament acústic parcial de les dues premses més sorolloses, substitució de les bases de matriu per altres amb amortiment, manteniment dels sistemes d’expulsió per aire i reorganització dels llocs de control fora de la zona de major nivell.
- Mesures immediates. Senyalització de la zona, ús obligatori de protectors amb atenuació ajustada, formació sobre col·locació i control audiomètric triennal.
- Resultat. Després de les mesures tècniques, exposició diària de 84 dB(A); es manté l’ús de protectors a disposició i l’avaluació passa a periodicitat triennal.
Marc normatiu a Espanya i Europa
- Reial decret 286/2006. Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll: valors, avaluació, mesures, protecció individual, vigilància de la salut.
- Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relacionats amb l’exposició al soroll (INSST). Criteris d’aplicació del Reial decret 286/2006.
- Reial decret 1299/2006. Quadre de malalties professionals, que inclou la hipoacúsia o sordesa provocada pel soroll.
- Directiva 2003/10/CE. Disposicions mínimes sobre l’exposició dels treballadors als riscos derivats dels agents físics (soroll).
L’emissió sonora de les màquines es regula en la normativa de comercialització de màquines i en el Reial decret 212/2002 sobre emissions sonores de màquines d’ús a l’aire lliure. La norma UNE-EN ISO 9612 estableix el mètode de determinació de l’exposició al soroll en el treball.
