Què és PREXOR
PREXOR és la referència xilena per a organitzar la vigilància enfront del risc de pèrdua auditiva associat al treball. La versió del Ministeri de Salut aprovada en 2013 articula vigilància ambiental i de salut. La seva aplicació ha de coordinar-se amb el Decret Suprem 594 i amb els procediments tècnics vigents de l’Institut de Salut Pública.
El soroll laboral requereix una gestió sostinguda. Un mesurament aïllat o el lliurament de taps no descriuen per si soles com es controla l’exposició. El programa ha de permetre conèixer quines tasques generen soroll, qui estan exposats i quines decisions s’adopten. Aquesta continuïtat ajuda a detectar canvis que podrien passar inadvertits entre avaluacions.
Criteris d’acció i límits
El protocol utilitza una dosi d’acció del cinquanta per cent, equivalent a 82 dB(A) per a vuit hores efectives, i un criteri de 135 dB(C) peak per a soroll impulsiu. Aquests valors activen actuacions preventives conforme al protocol; no han de presentar-se com a límits màxims universals ni traslladar-se sense ajust a qualsevol durada de jornada.
La comparació exigeix identificar correctament l’indicador mesurat. No és el mateix un nivell instantani al costat d’una màquina que l’exposició personal acumulada. La dosimetria de soroll pot ajudar a caracteritzar treballs variables, però necessita planificació i interpretació competent. Abans de concloure que una exposició és acceptable han de revisar-se durada, tasques i condicions representades pel mesurament.
Avaluació representativa de l’exposició
L’Institut de Salut Pública disposa d’un protocol d’avaluació actualitzat en 2025. La planificació ha de caracteritzar llocs i activitats, seleccionar l’estratègia apropiada i documentar les condicions observades. La qualitat del resultat depèn tant de l’instrument i el seu control com que el període avaluat representi raonablement l’exposició que es vol conèixer.
És recomanable registrar canvis de producció, eines, materials i manteniment. Una avaluació durant una jornada d’activitat reduïda pot no representar els períodes de major demanda. També convé identificar persones que alternen zones i labors. Agrupar-les únicament pel seu càrrec administratiu pot ocultar diferències importants en el temps que romanen prop de les fonts de soroll.
Mesures de control en el treball
La gestió ha de considerar solucions sobre les fonts i la transmissió del soroll, a més de mesures organitzatives i protecció personal quan correspongui. Reduir impactes, millorar manteniment o revisar el disseny pot resultar més eficaç que dependre exclusivament del comportament individual. La solució concreta requereix avaluació tècnica per a evitar que un canvi introdueixi altres perills o interfereixi amb l’operació.
Una vegada implantada, ha de comprovar-se el seu efecte. Registrar que es va instal·lar una coberta no demostra automàticament que l’exposició va disminuir prou. Convé verificar el funcionament durant les tasques rellevants i establir com es mantindrà. Les mesures poden perdre eficàcia per desgast, modificacions o obertures que acaben normalitzant-se per a facilitar el treball.
Selecció i ús de protecció auditiva
La protecció auditiva necessita una selecció adequada a l’exposició i a les condicions d’ús. La guia de l’Institut de Salut Pública contempla també compra, capacitació, manteniment i substitució. El nivell d’atenuació declarat no equival necessàriament a l’obtingut per cada persona durant tota la seva jornada, especialment si existeixen problemes d’ajust o ús discontinu.
Ha de comprovar-se la compatibilitat amb altres equips i amb les necessitats de comunicació. Un protector incòmode o inadequat pot retirar-se repetidament, reduint la protecció efectiva. La formació pràctica ha de permetre col·locar-ho i conservar-ho correctament. El programa necessita a més una resposta clara quan l’equip es deteriora o deixa d’adaptar-se a les condicions de la tasca.
Vigilància de la salut auditiva
La vigilància sanitària s’organitza segons exposició i criteris del protocol, amb avaluacions realitzades i interpretades per personal competent. La seva finalitat és detectar alteracions i orientar actuacions. La hipoacúsia laboral no es determina mitjançant una aplicació informal ni per la impressió subjectiva que una persona escolta pitjor en finalitzar la jornada.
Els resultats clínics han de mantenir-se sota les condicions de confidencialitat corresponents. Per a la gestió preventiva interessa rebre les conclusions necessàries sobre exposició, mesures i seguiment, sense difondre informació sanitària individual de manera indiscriminada. Una alteració auditiva ha d’impulsar la revisió del treball i de les proteccions; repetir exàmens sense corregir l’exposició deixa incomplet el procés.
Exemple pràctic
En un cas hipotètic, un taller incorpora una segona operació d’impacte mentre manté els mateixos protectors auditius. La revisió del programa identifica que l’avaluació anterior ja no representa tota l’activitat. Es caracteritza l’exposició actual i s’estudien canvis en la font i en l’organització, amb suport tècnic per a seleccionar les mesures apropiades.
L’empresa verifica la seva eficàcia, actualitza les instruccions i coordina la vigilància que correspongui. També estableix com revisar futures compres d’eines per a considerar el soroll des del principi. L’aprenentatge consisteix a vincular els canvis productius amb el programa preventiu, evitant que els mesuraments i la protecció quedin ancorades a condicions de treball que van deixar d’existir.
Evidències i seguiment del programa
Un programa traçable conserva la caracterització, els informes, les decisions de control i les comprovacions posteriors. També identifica responsables de manteniment, formació i coordinació sanitària. És útil relacionar cada acció amb l’exposició que pretén reduir, de manera que el seguiment no es limiti a comptar activitats realitzades sense valorar els seus resultats.
Els terminis i periodicitats han de prendre’s del protocol i de les indicacions competents per al cas. Les revisions han d’avançar-se quan canvien les condicions rellevants. PREXOR aporta un marc per a mantenir aquesta connexió entre avaluació, intervenció i vigilància, dins d’una gestió que busca prevenir el mal auditiu abans que es torni irreversible.
