L’eina també defineix el perill
Una pinça pot alliberar una càrrega; una eina pot tallar, soldar o projectar material. La peça transportada modifica el volum escombrat i pot crear atrapaments contra estructures. L’anàlisi ha d’incloure aquestes condicions i la coordinació amb transportadors o taules.
Les fonts d’energia i els estats de fallada tampoc acaben en el robot. Un senyal de parada ha de produir la resposta prevista en els equips la continuïtat dels quals pogués mantenir el perill.
Separar tasques i modes
La producció automàtica, l’ensenyament de punts, la recuperació d’una incidència i el manteniment no són la mateixa situació. Per a cada tasca s’identifica qui necessita accedir, a quin lloc i amb quines energies o moviments presents.
Durant producció solen utilitzar-se Resguards de màquines i dispositius de protecció per a separar persones i perill. Quan una tasca necessita interacció, la solució ha d’estar dissenyada i validada per a ella; obrir una porta o reduir informalment la velocitat no converteix la cèl·lula en col·laborativa.
Accessos, sortida i posada en marxa
Els Dispositius d’enclavament i el sistema de comandament han d’impedir una exposició incompatible amb el mode triat. S’estudia també la permanència d’algú dins, la visibilitat des del rearmament i la possibilitat de sortir o rebre ajuda.
Els procediments expliquen com accedir i recuperar el servei. El Bloqueig i etiquetatge (LOTO) s’aplica quan la intervenció requereix control d’energies. La formació ha d’incloure els riscos específics de l’eina i dels perifèrics.
Exemple: canviar la pinça
Una cèl·lula hipotètica rep una pinça més llarga per a un producte nou. Encara que el robot no canviï, el conjunt pot aconseguir un tancament o atrapar una mà en una altra posició. La revisió torna a considerar trajectòries, càrregues, accessos i funcions de protecció.
L’expedient conserva avaluació, configuració i proves del conjunt instal·lat. Un vídeo de funcionament normal no substitueix aquesta evidència. La validació ha de contemplar les tasques previstes i les condicions anòmales rellevants abans d’autoritzar l’ús.
La recuperació de fallades mereix una tasca específica en l’avaluació: localitzar una peça desplaçada o confirmar una posició pot atreure a algú a un punt que no ocupa durant producció. Convé preveure com es realitzarà aquesta observació i evitar que el diagnòstic depengui d’entrar sense control en el volum de moviment.
