Dos serveis amb funcions coordinades
El Decret 1338/96 regula l’organització dels serveis de Medicina del Treball i d’Higiene i Seguretat. Poden ser interns o externs conforme al marc aplicable, però la seva contractació no converteix la prevenció en una funció aliena a la responsabilitat empresarial.
La Resolució SRT 905/2015 concreta funcions de tots dos serveis i les seves actuacions conjuntes. Dimensionament i contingut del treball són qüestions relacionades, encara que distintes: comptar hores professionals no demostra que s’hagin avaluat els riscos o seguit les mesures acordades.
Què són els treballadors equivalents
El decret defineix una magnitud que suma els treballadors dedicats a producció i el cinquanta per cent dels assignats a tasques administratives. Aquesta base s’utilitza per a determinar uns certs requisits de prestació del servei; no ha de confondre’s amb una autorització per a protegir menys personal administratiu.
El càlcul necessita una classificació defensable de la plantilla. Convé conservar la data, les fonts i els criteris utilitzats, i revisar-ho quan canvien el nombre de persones, la distribució de funcions o les característiques de l’activitat.
Les taules responen a condicions diferents
El text estableix criteris per a hores de Medicina del Treball i per a Higiene i Seguretat. Les primeres s’expressen en dedicació setmanal, mentre que la taula del segon servei contempla hores mensuals i categories relacionades amb l’activitat i els seus riscos.
No han de barrejar-se unitats ni traslladar-se automàticament una excepció d’un servei a l’altre. L’absència d’una obligació concreta de presència professional en un supòsit no elimina les restants obligacions de salut, avaluació, capacitació o protecció dels treballadors.
Revisar la prestació efectiva
Una revisió preventiva hauria de comprovar professionals habilitats, abast contractat, disponibilitat, visites i coordinació. La Resolució 905/2015 orienta actuacions conjuntes com el mapa de riscos i programes de capacitació, a més de funcions específiques de cada disciplina.
Per exemple, un creixement de producció pot requerir revisar tant el càlcul de treballadors equivalents com la cobertura de nous processos. Mantenir el contracte antic sense analitzar el canvi deixaria sense resoldre la necessitat real. El text actualitzat i les condicions particulars han de guiar la decisió, no una taula descontextualizada.
