Què és CaixaBank i on té el domicili
CaixaBank, S.A. és una societat anònima espanyola i la matriu del grup financer CaixaBank. Té el domicili social i fiscal al carrer Pintor Sorolla, 2–4, de València; el seu NIF és A08663619 i figura amb el número 2100 al registre del Banc d’Espanya. Cotitza a les borses espanyoles. Aquesta fitxa utilitza les xifres consolidades del grup, excepte quan s’identifica expressament una societat o un país. Fonts: Identitat i domicili: BORME 2025; Evolució jurídica: comptes 2025, nota 1.
La Fundació Bancària «la Caixa», CriteriaCaixa i CaixaBank són entitats diferents. La fundació desenvolupa la seva obra social i participa en el banc a través de CriteriaCaixa; no és una denominació alternativa de CaixaBank, S.A. La memòria explica que una part del pressupost de l’obra social es nodreix dels dividends que rep CriteriaCaixa per la seva inversió en el banc. Fonts: Distribució del capital, setembre de 2026; Relació amb Fundació «la Caixa», memòria 2025.
De la caixa de pensions al banc cotitzat
L’origen històric de l’activitat es remunta a la Caja de Pensiones para la Vejez, fundada per Francesc Moragas el 1904 i oberta al públic el 1905. La cronologia identifica després la creació de la Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona el 1990. Aquesta continuïtat històrica s’ha de distingir de la trajectòria jurídica de la societat que avui cotitza. Fonts: Cronologia de la marca i els seus antecedents.
Els comptes situen la constitució de Grupo de Servicios, S.A. al desembre de 1980. Aquesta societat va passar per les denominacions CaixaHolding i Criteria CaixaCorp. El juny de 2011 va rebre el negoci financer dins la reorganització del grup i va adoptar la denominació CaixaBank. La transformació de «la Caixa» en fundació bancària va tenir lloc el 2014. Per tant, 1904, 1980 i 2011 descriuen fites diferents, no tres dates intercanviables de fundació. Fonts: Evolució jurídica: comptes 2025, nota 1.
L’expansió va incorporar negocis de Banca Cívica, Banco de Valencia i Barclays a Espanya. CaixaBank va arribar al 100% de BPI el 2018. La fusió per absorció de Bankia es va inscriure el 26 de març de 2021: l’acord s’havia anunciat el 2020, però la data d’execució jurídica és 2021. Les xifres actuals de CaixaBank ja inclouen els negocis integrats i no s’han de tornar a sumar com a empreses independents. Fonts: Cronologia de la marca i els seus antecedents; Inscripció de la fusió amb Bankia, març de 2021.
Accionistes i control: una fotografia datada
La distribució publicada amb dades del 30 de setembre de 2026 presenta un 31,0% per a Fundació «la Caixa», un 18,0% per a FROB, un 0,5% per a autocartera i consell, i un 50,5% de capital flotant. Les notes indiquen que les posicions de la fundació i de FROB provenen de la informació facilitada el 30 de juny de 2026 per aquests titulars i les seves filials, Criteria Caixa i BFA Tenedora de Acciones. Aquesta precisió evita presentar tots els percentatges com a notificacions simultànies. Fonts: Distribució del capital, setembre de 2026.
La participació de FROB s’articula mitjançant BFA; la participació de la fundació, mitjançant CriteriaCaixa. El domicili espanyol i la condició de matriu del grup financer estan documentats. La fitxa no atribueix a CaixaBank la cartera industrial de CriteriaCaixa ni els programes propis de la fundació com si fossin filials operatives del banc. Fonts: Distribució del capital, setembre de 2026; Evolució jurídica: comptes 2025, nota 1; Relació amb Fundació «la Caixa», memòria 2025.
Productes, marques i societats del grup
El model combina banca de particulars i empreses, pagaments, finançament, estalvi, inversió i assegurances. VidaCaixa desenvolupa assegurances de vida i gestió de fons de pensions; CaixaBank Asset Management gestiona institucions d’inversió col·lectiva; CaixaBank Payments & Consumer s’ocupa de finançament al consum i mitjans de pagament. Banco BPI concentra l’activitat bancària portuguesa i Nuevo MicroBank es vincula al finançament mitjançant microcrèdits. L’estructura publicada de 2025 identifica aquestes societats participades al 100%. Fonts: Glossari i estructura del grup, 2025.
CaixaBankNow és un canal de banca digital i imagin és la marca i proposta orientada a usuaris joves; els seus noms no constitueixen per si mateixos entitats bancàries independents. L’estructura distingeix Imaginersgen, societat que gestiona aquest segment, de la matriu bancària. CaixaBank Tech i CaixaBank Operational Services aporten tecnologia i serveis operatius, respectivament. Aquesta distinció permet entendre què és una marca, un canal i una societat consolidada. Fonts: Glossari i estructura del grup, 2025; Cronologia de la marca i els seus antecedents.
Espanya, Portugal i la xarxa de servei
Al tancament de 2025, el grup comunicava 20,7 milions de clients: 18,9 milions a Espanya i 1,8 milions a Portugal. Disposava de 4.552 oficines i 12.272 caixers, juntament amb 13,7 milions de clients digitals. El glossari defineix el client digital com el particular que ha accedit a les aplicacions del banc almenys una vegada en els darrers sis mesos; aquesta dada no equival a ús diari ni s’ha de sumar als clients totals. Fonts: Clients i xarxa del grup al tancament de 2025; Glossari i estructura del grup, 2025.
València és el domicili social. L’entitat també documenta edificis corporatius i serveis centrals a Madrid i Barcelona. La localització d’aquests equips no altera el domicili jurídic. La imatge d’aquesta fitxa mostra el 2018 l’edifici històric de l’antic Banco de Valencia, a l’adreça del domicili de CaixaBank; no pretén documentar l’aspecte actual de totes les oficines. Fonts: Identitat i domicili: BORME 2025; Edificis corporatius de Madrid i Barcelona.
Ingressos bancaris i ocupació el 2025
Els comptes auditats de l’any acabat el 31 de desembre de 2025 registren 16.270 milions d’euros de marge brut consolidat, davant de 15.873 milions el 2024. El resultat atribuïble als propietaris de la dominant va ser de 5.891 milions. El marge brut integra el marge d’interessos i els resultats nets de comissions, operacions financeres, assegurances i altres partides. És la mètrica bancària d’ingressos utilitzada en aquesta selecció editorial; els actius, dipòsits i préstecs són magnituds diferents. Fonts: Compte consolidat auditat de resultats 2025.
La plantilla del grup va arribar a 47.120 persones al tancament, un 2,4% més que el 2024. El document vincula l’increment a perfils tècnics del Pla Cosmos i al reforç de la xarxa comercial. Es tracta d’empleats en la data de tancament, no d’equivalents a jornada completa. La previsió d’unes 3.000 contractacions addicionals fins al 2027 és un objectiu comunicat, no una plantilla ja incorporada el 2025. Fonts: Evolució de la plantilla del grup, 2025; Glossari i estructura del grup, 2025.
Presidència i direcció executiva
La composició del consell consultada el 8 de novembre de 2026 identifica Tomás Muniesa Arantegui com a president i conseller dominical, Peter Löscher com a vicepresident independent i Gonzalo Gortázar Rotaeche com a conseller delegat executiu. Muniesa presideix el banc des del gener de 2025 i Gortázar és conseller delegat des del juny de 2014. La presidència i la primera responsabilitat executiva es presenten separades, tal com fa la informació de govern corporatiu. Fonts: Consell d’Administració actual.
IA documental, govern i digitalització
La memòria de 2025 descriu més de deu casos d’ús iniciats a la plataforma cognitiva, entre els quals hi ha Analista del Futuro, Testamentarías, Proceso Hipotecario i Catálogo Comercial. Aquell any va començar la posada en producció de l’assistent documental d’Analista del Futuro dins de Cosmos. També informa de la implantació d’un traductor corporatiu, amb més de 6.000 documents processats, i de Document AI, utilitzat per 26 processos per classificar documents i extreure informació. Fonts: Tecnologia i IA a la memòria 2025.
El Comitè de Direcció va aprovar el març de 2025 la Direcció de Govern d’IA, que incorpora la figura de Chief AI Officer i constitueix l’Oficina d’IA. Les seves funcions abasten govern, operació, estratègia i cultura. Són capacitats i mecanismes descrits pel banc: no acrediten per si sols una reducció de la càrrega mental, dels accidents o de les malalties de la plantilla. Aquesta relació exigiria mesuraments específics sobre el treball afectat. Fonts: Tecnologia i IA a la memòria 2025.
Gestió preventiva: entitat i abast
La memòria de 2025 afirma que tota la plantilla del grup està coberta per plans de seguretat i salut laboral. Atribueix la certificació ISO 45001 a CaixaBank, S.A.; l’informe semestral de 2026 reitera aquesta atribució. La cobertura de plans del grup i la certificació de l’entitat són afirmacions diferents. Les fonts consultades no permeten convertir-les en una certificació universal de cada filial ni comprovar aquí un annex de centres i la seva data de caducitat. Fonts: Sistema de prevenció, memòria 2025; Seguretat i salut: informe semestral 2026, p. 88.
El sistema es revisa mitjançant auditories externes de certificació, auditories internes i revisió per la direcció. La política inclou eliminació de perills, reducció de riscos, formació i sensibilització, i estén compromisos a proveïdors i tercers que actuen per compte de CaixaBank. Això documenta una estructura de gestió; la seva eficàcia s’analitza també amb actuacions i indicadors, sense substituir els resultats per la mera existència de la política. Fonts: Sistema de prevenció, memòria 2025; Seguretat i salut: informe semestral 2026, p. 88.
Mesures concretes: radó, mobilitat i benestar
Entre les actuacions de 2025, la memòria recull la continuïtat de mesuraments preventius de gas radó, tallers de seguretat al volant i simuladors, formació sobre prevenció de l’ictus i ampliació d’espais cerebroprotegits. El programa Somos Saludables va afegir recursos de nutrició i un pilot d’aplicació amb sessions de suport emocional mitjançant psicòlegs externs. Es manté el caràcter pilot: no es presenta com un servei desplegat universalment ni com una intervenció clínica d’eficàcia demostrada. Fonts: Actuacions de salut i benestar el 2025.
La Setmana del Benestar va reunir més de cent activitats presencials i en línia a Espanya i més de 9.000 participacions registrades. Participacions no equival necessàriament a persones diferents. El pla 2025–2027 incorpora set àmbits —salut i seguretat, espais de treball, alimentació, activitat física, benestar emocional, social i financer— i prioritza el benestar emocional. Les xifres d’activitat descriuen abast, no una reducció demostrada de danys. Fonts: Actuacions de salut i benestar el 2025.
En organització del treball, el protocol documentat preveu no enviar comunicacions entre les 19.00 i les 08.00, ni durant vacances, permisos i caps de setmana; no convocar reunions que acabin després de les 18.30; i respectar el dret a no respondre després de la jornada. El model remot de CaixaBank, S.A. preveu fins a sis dies mensuals en serveis centrals i quatre en serveis territorials i centres Connecta. Són regles del model descrit, no una comprovació del compliment individual. Fonts: Desconnexió digital i treball remot, 2025.
Com llegir els accidents i la freqüència
El grup va informar de 418 accidents no greus i dos de greus el 2025: 420 en total, davant de 451 el 2024. No va registrar morts per lesions o problemes de salut relacionats amb el treball entre el personal propi. El glossari defineix el nombre total d’accidents com els que comporten baixa laboral i els que no; la dada de morts no s’estén automàticament a contractistes o a tota la cadena de valor. Fonts: Accidents i absentisme del grup, 2025; Definicions d’accidents i freqüència, p. 757–758.
La freqüència va baixar d’1,50 a 1,23. La fórmula utilitza accidents amb baixa per milió d’hores efectivament treballades, exclou els accidents in itinere i descompta absències, permisos i vacances del denominador. Per això, els 420 accidents totals no són directament el numerador d’aquesta freqüència. L’absentisme gestionable va ser del 3,7%: mesura hores perdudes per malaltia i accident sobre hores laborables, no la mateixa realitat que la freqüència d’accidents. Fonts: Accidents i absentisme del grup, 2025; Definicions d’accidents i freqüència, p. 757–758.
Finançament sostenible i emissions finançades
CaixaBank va comunicar 46.167 milions d’euros mobilitzats en finances sostenibles el 2025, dins l’objectiu de superar 100.000 milions durant 2025–2027. La definició d’aquest període incorpora, entre altres canvis, finançament sostenible de BPI. Els 86.770 milions mostrats com a punt de partida corresponen a l’acumulat 2022–2024, no només al 2024. La mobilització de finançament tampoc és el marge brut ni un mesurament directe d’emissions evitades. Fonts: Finances sostenibles: any i objectiu, 2025.
Les emissions finançades reportades van ser de 82.051 quilotones de CO₂ equivalent, davant de 78.243 el 2024. El banc relaciona l’augment amb una exposició finançada més gran i un report més complet de les emissions d’abast 3 dels clients. Són emissions associades a la cartera sota una metodologia específica, diferents de les emissions operatives d’oficines i també dels indicadors de seguretat i salut laboral. Fonts: Emissions finançades i metodologia, 2025.
IA i relacions laborals: controvèrsia de 2026
El 30 de setembre de 2026, UGT CaixaBank va anunciar una denúncia davant la Inspecció de Treball per la resposta que considerava insuficient a les seves sol·licituds d’informació sobre KIRA i Agente RED. El sindicat va plantejar qüestions sobre dades i veu, accés a la informació i possible ús per avaluar l’activitat o modificar càrregues de treball. Són preocupacions i al·legacions atribuïdes al sindicat, no fets sancionats que aquesta fitxa doni per provats. Fonts: UGT: denúncia sobre KIRA i Agente RED, 30-09-2026.
Segons El País de l’1 d’octubre, el banc va descriure un pilot limitat, va negar que fos un mecanisme de control de plantilla i va indicar que preparava aclariments. La documentació revisada no acredita cap resolució de la Inspecció. Fonts: El País: resposta de CaixaBank, 01-10-2026.
Què aporta aquest cas a la prevenció
Com a lectura editorial, CaixaBank permet examinar conjuntament condicions materials i organització del treball. Els mesuraments de radó i les activitats de seguretat viària atenen riscos concrets; els límits de comunicacions i reunions actuen sobre la jornada; els recursos de benestar ofereixen suport individual. Avaluar cada mesura requereix comprovar on s’aplica, qui hi pot accedir i quins resultats s’obtenen, sense intercanviar aquestes tres dimensions. Fonts: Actuacions de salut i benestar el 2025; Desconnexió digital i treball remot, 2025.
El debat sobre IA afegeix una qüestió preventiva específica: conèixer com canvia la tasca i com participen les persones afectades abans d’atribuir a una eina beneficis sobre càrrega de treball o salut. Per la seva banda, la diferència entre accidents totals i accidents amb baixa demostra per què la definició de l’indicador ha d’acompanyar la xifra. Són aprenentatges editorials a partir de l’evidència, no una auditoria dels centres de CaixaBank. Fonts: UGT: denúncia sobre KIRA i Agente RED, 30-09-2026; Tecnologia i IA a la memòria 2025; Definicions d’accidents i freqüència, p. 757–758.
Preguntes freqüents
CaixaBank i Fundació «la Caixa» són la mateixa entitat?
No. CaixaBank, S.A. és la matriu bancària cotitzada. La fundació és una entitat diferent i participa en el banc a través de CriteriaCaixa; desenvolupa la seva pròpia obra social. Fonts: Distribució del capital, setembre de 2026.
Quins ingressos va tenir CaixaBank el 2025?
El marge brut consolidat auditat va ser de 16.270 milions d’euros. És una mesura d’ingressos bancaris nets, diferent del volum d’actius, préstecs o recursos de clients. Fonts: Compte consolidat auditat de resultats 2025.
Quan es va completar la fusió amb Bankia?
La inscripció de la fusió per absorció es va produir el 26 de març de 2021. L’anunci i els acords de 2020 són fases anteriors; Bankia no es compta com un grup separat en interpretar les xifres consolidades de CaixaBank. Fonts: Inscripció de la fusió amb Bankia, març de 2021.
Els 420 accidents de 2025 serveixen per calcular directament la freqüència d’1,23?
No. El total inclou accidents amb baixa i sense. La freqüència utilitza només accidents amb baixa, exclou els in itinere i els relaciona amb un milió d’hores efectivament treballades. Les dues xifres tenen definicions diferents. Fonts: Definicions d’accidents i freqüència, p. 757–758.
