Què signifiquen TRIR, DART i LTIFR
TRIR sol referir-se a la taxa total de casos enregistrables, calculada amb una base de 200.000 hores en el context OSHA. DART considera els casos amb dies d’absència, restricció del treball o trasllat a un altre lloc, seguint les categories corresponents.
LTIFR s’utilitza per a la freqüència de lesions amb temps perdut, sovint amb una base d’un milió d’hores. La definició concreta de lesió, temps perdut i abast ha de quedar expressada. Les variants LTIR i LTIFR no han d’interpretar-se únicament per la sigla: revisa sempre el mètode que declara l’organització o l’estàndard de referència.
Fórmula i base de càlcul
L’estructura general és taxa = nombre de casos × base / hores treballades. La base de 200.000 hores representa, en l’explicació del Bureau of Labor Statistics estatunidenca, 100 persones treballant 40 hores setmanals durant 50 setmanes.
Per a DART es compten casos, no dies acumulats. El numerador i les hores han de correspondre al mateix període i col·lectiu. Les hores realment treballades no inclouen vacances, baixes o uns altres temps no treballats, encara que siguin retribuïts. Si s’estima una part de les hores, documenta el criteri per a poder reproduir el càlcul.
Què és un cas enregistrable
En el sistema OSHA, l’obligació de registre es determina per regles específiques. Els criteris generals inclouen, entre altres, mort, dies d’absència, treball restringit o trasllat, tractament mèdic més enllà de primers auxilis i pèrdua de consciència. Existeixen a més criteris i situacions particulars.
No ha d’equiparar-se automàticament «cas enregistrable OSHA» amb «accident amb baixa» d’un altre sistema nacional. Una taxa internacional per a un client pot requerir una classificació addicional, sense reemplaçar els registres o comunicacions exigits localment. Conserva el criteri i l’evidència de classificació, evitant canviar de definició per a millorar artificialment el resultat.
Com comparar centres i països
Abans de comparar, utilitza una fitxa metodològica comuna: definició del cas, base, període, persones incloses, font d’hores i tractament de contractistes. Si unes xifres inclouen contractistes i altres no, la comparació pot ser enganyosa.
Un mateix numerador produeix una taxa cinc vegades major amb base d’un milió que amb base de 200.000. Aquesta conversió només resol l’escala; no corregeix diferències de definició. També importen grandària, activitat i exposició. En col·lectius petits, un sol succés pot moure molt la taxa. Presenta els casos i hores al costat de l’indicador perquè pugui interpretar-se.
Límits i errors habituals
Una taxa baixa no demostra per si sola que els riscos estiguin controlats. Pot coexistir amb incidents d’alt potencial, exposicions no detectades o problemes de notificació. Complementa-la amb indicadors de controls preventius i amb l’anàlisi de gravetat i mecanismes dels successos.
Els errors habituals són sumar dies en comptes de casos, barrejar lesions i malalties sense explicar-ho, utilitzar hores de plantilla per a successos que inclouen contractistes o comparar mesos amb acumulats anuals. Estableix revisions quan s’actualitzi la classificació d’un cas i conserva la traçabilitat de les correccions, sense penalitzar una notificació completa.
Exemple hipotètic de càlcul
Un centre registra sis casos que compleixen el seu criteri de TRIR i 600.000 hores treballades. La taxa resulta 6 × 200.000 / 600.000 = 2,0. Dos d’aquests casos compleixen el criteri DART: 2 × 200.000 / 600.000 = 0,67, arrodonit a dos decimals.
Si un dels casos compleix la definició documentada de lesió amb temps perdut i s’adopta una base d’un milió, el LTIFR seria 1 × 1.000.000 / 600.000 = 1,67. No són tres lectures contradictòries: descriuen conjunts i bases diferents. L’informe ha d’acompanyar-les de les seves definicions, el període i la població inclosa.
