Què mesura l’índex de freqüència
L’índex de freqüència, o IF, relaciona el nombre d’accidents comptabilitzats amb el temps de treball del col·lectiu analitzat. La seva unitat habitual és accidents per milió d’hores treballades. Per tant, un resultat de 20 no significa vint accidents en l’empresa ni un vint per cent de persones lesionades: expressa una relació normalitzada entre successos i hores.
Aquesta normalització ajuda a interpretar situacions amb distinta activitat. Una empresa pot registrar més accidents absoluts en augmentar molt les seves hores de treball i, al mateix temps, presentar un índex menor. La dada no elimina la necessitat d’investigar els successos, però evita interpretar un recompte sense conèixer el volum d’exposició al qual correspon durant el període.
Fórmula i variables
L’expressió habitual és: IF = nombre d’accidents × 1.000.000 / hores treballades. Abans de calcular-la ha de fixar-se quins accidents s’inclouen: per exemple, accidents amb baixa en jornada de treball. També poden construir-se sèries amb altres criteris, sempre que s’identifiquin expressament i no es comparin com si representessin el mateix conjunt de successos.
Les hores han de correspondre al mateix col·lectiu i període que els accidents. Si s’inclouen successos de personal de contractistes, no pot usar-se sense més un denominador format només per les hores de la plantilla pròpia. D’igual mode, afegir hores de centres que no aporten accidents al numerador redueix artificialment el resultat i trenca la coherència de l’indicador.
Com preparar les dades
Per a un càlcul intern convé conservar el recompte d’accidents i la font d’hores, a més del resultat. El registre ha de permetre identificar duplicats, reclassificacions i el criteri aplicat als successos. Les hores previstes en calendari, les hores pagades i les efectivament treballades són conceptes diferents; la sèrie ha d’explicar quin utilitza i mantenir una metodologia consistent.
Si les hores procedeixen d’una estimació, ha d’indicar-se. Quan canvia el sistema de registre de jornada o el perímetre de l’empresa, convé revisar si la sèrie anterior continua sent comparable. Un descens que coincideix amb una nova manera de calcular el denominador pot tenir una explicació administrativa, encara que en el gràfic sembli una millora de les condicions de treball.
Exemple pràctic
En un exemple hipotètic, una empresa registra quatre accidents amb baixa en jornada durant un període amb 200.000 hores treballades. El càlcul és 4 × 1.000.000 / 200.000 = 20. El resultat es presenta com 20 accidents amb baixa per milió d’hores treballades, acompanyat del període i del col·lectiu inclosos. Els quatre accidents continuen sent quatre successos que requereixen anàlisis.
Una altra unitat registra un accident en 50.000 hores: el seu IF també és 20. Ambdues tenen la mateixa relació observada, encara que els seus recomptes siguin diferents. Això no demostra que tinguin idèntics riscos o idèntica qualitat preventiva. Per a interpretar la comparació han de revisar-se tasques, severitat, notificació i grandària de la mostra, a més de les característiques del treball realitzat.
Com calcular l’acumulat
L’índex acumulat s’obté sumant primer els accidents i les hores dels períodes inclosos i aplicant després la fórmula. No ha de calcular-se com una mitjana aritmètica simple d’índexs mensuals quan cada mes té un nombre diferent d’hores. El quocient de les sumes manté la ponderació real del volum de treball de cada període.
Per exemple, un accident en 10.000 hores produeix un IF de 100, mentre que un altre en 90.000 hores produeix aproximadament 11,11. L’acumulat és dos accidents en 100.000 hores, és a dir, 20. Fer una mitjana de 100 i 11,11 donaria aproximadament 55,56 i descriuria incorrectament el conjunt. Convé conservar suficients decimals durant el càlcul i arrodonir únicament en presentar el resultat.
Comparació i interpretació
La comparació requereix períodes i criteris homogenis. Una dada mensual no ha d’interpretar-se com si tingués l’estabilitat d’una sèrie extensa. En col·lectius petits, un sol accident pot canviar molt l’índex; per això convé mostrar també recomptes i hores. La lectura ha de considerar si s’han incorporat centres, modificat activitats o millorat la comunicació d’incidents.
El índex de gravetat aporta una altra dimensió, relacionada amb la durada de les baixes, i el índex d’incidència utilitza com a denominador la població treballadora. Els tres indicadors responen a preguntes distintes. No han de barrejar-se en una mateixa classificació sense explicar les seves unitats, ni interpretar-se com una mesura completa i única de l’acompliment preventiu.
Ús en la gestió de SST
L’IF pot ajudar a detectar canvis que mereixen investigació, però no identifica per si sol les seves causes. Una variació ha de contrastar-se amb els tipus d’accident, les operacions implicades i les condicions observades. La investigació d’accidents permet passar del número als mecanismes concrets sobre els quals és possible actuar mitjançant mesures tècniques i organitzatives.
Convé combinar-ho amb indicadors proactius, com la verificació de controls importants o el tancament eficaç de mesures. Aquests aporten informació sobre activitats preventives abans que es produeixi un mal. El seguiment ha d’afavorir una notificació fiable: pressionar per a reduir l’índex sense millorar les condicions pot ocultar successos i fer menys útil el sistema d’informació.
Errors i límits
Entre els errors freqüents figuren confondre accidents amb persones accidentades, barrejar successos en jornada i in itineri sense explicar-ho i utilitzar hores d’un col·lectiu distint. També és incorrecte atribuir automàticament una millora a una campanya sol perquè l’índex va baixar després. Poden intervenir variacions aleatòries, canvis d’activitat o diferències de registre que necessiten analitzar-se.
Un IF de zero únicament indica que no es van comptabilitzar accidents inclosos en aquesta sèrie durant el període. No demostra absència de perills ni control d’escenaris greus. La prevenció ha d’atendre les condicions de treball i a les obligacions aplicables encara que l’indicador sigui baix. El valor estadístic dona suport a les decisions, però no substitueix l’avaluació ni l’aplicació de mesures.
