Índexs de sinistralitat

Què són els índexs de sinistralitat

Comptar accidents no basta per a saber si una empresa és més o menys segura: deu accidents en una plantilla de cinquanta persones no signifiquen el mateix que deu en una de cinc mil. Els índexs de sinistralitat resolen aquest problema en relativitzar el nombre d’accidents i la seva gravetat respecte a l’exposició, la qual cosa permet comparar l’evolució d’una organització en el temps i la seva posició respecte al sector. La Nota Tècnica de Prevenció 1211 de l’INSST (2024), que actualitza la històrica NTP 1 sobre estadístiques d’accidentalitat en l’empresa, fixa les definicions i les fórmules de referència, alineades amb els criteris de la Organització Internacional del Treball.

Els índexs es calculen a partir dels accidents notificats mitjançant el comunicat d’accident de treball, normalment els ocorreguts en jornada de treball amb baixa, distingint els in itineri, que s’analitzen per separat. Les estadístiques oficials del Ministeri de Treball i Economia Social publiquen els índexs d’incidència per sector, comunitat autònoma i gravetat, i els utilitzen per a definir els sectors de major sinistralitat i les campanyes de la Inspecció de Treball.

Com a indicadors de resultat, els índexs mesuren el que ja ha ocorregut. El seu valor preventiu depèn del fet que s’analitzin amb desagregació (per centre, secció, torn, tipus d’accident, forma i agent material), que es comparin amb referències adequades i que es combinin amb indicadors proactius: incidents comunicats, inspeccions realitzades, mesures executades, formació impartida o resultats d’auditories.

Les fitxes del índex de freqüència, del índex de gravetat i del índex d’incidència desenvolupen les seves fórmules, exemples i criteris de comparació. És essencial conservar la correspondència entre accidents, dies de baixa, hores i població de cada sèrie.

Índexs principals i fórmules

• Índex d’incidència. Nombre d’accidents amb baixa dividit entre el nombre mitjà de persones exposades, multiplicat per mil (per cada mil treballadors) o per cent mil en les estadístiques oficials. És l’índex que publica el Ministeri de Treball i el més adequat quan no es disposa d’hores treballades.
• Índex de freqüència. Nombre d’accidents amb baixa dividit entre el nombre total d’hores treballades, multiplicat per un milió. És l’índex de referència internacional, ja que té en compte l’exposició real; no han d’incloure’s els accidents in itineri ni les hores no treballades.
• Índex de gravetat. Nombre de jornades perdudes per accidents amb baixa dividit entre el total d’hores treballades, multiplicat per mil. Les jornades perdudes es computen en dies naturals i, en els accidents amb incapacitat permanent o mort, mitjançant barems convencionals de dies carregats.
• Durada mitjana de les baixes. Jornades perdudes dividides entre el nombre d’accidents amb baixa; expressa la gravetat mitjana de cada accident.
• Altres indicadors. Índex d’incidència d’accidents mortals, índex de freqüència d’accidents sense baixa, taxa de malalties professionals, índex d’absentisme per contingències professionals i taxes específiques per tipus d’accident.

Ús i interpretació

• Comparació amb el sector. Contrast amb els índexs d’incidència publicats pel Ministeri de Treball per a l’activitat econòmica, tenint en compte les diferències de mètode (per mil enfront de per cent mil, amb o sense in itineri).
• Evolució temporal. Sèries d’almenys dotze mesos mòbils per a evitar conclusions basades en variacions aleatòries, especialment en empreses petites on un sol accident altera molt l’índex.
• Desagregació. Per centre, departament, torn, antiguitat, tipus de contracte, forma i agent material, per a localitzar els focus de risc.
• Prima. El sistema d’incentius del Reial decret 231/2017 per a empreses que redueixen la sinistralitat utilitza índexs de sinistralitat general i extrema calculats sobre les cotitzacions i les prestacions.
• Indicadors complementaris. Incidents, actes i condicions insegures observats, mesures executades, formació, inspeccions i compliment de la planificació, com a indicadors proactius.

Aplicació organitzativa: com utilitzar els índexs

1. Definir el procediment de càlcul: fonts (comunicats d’accident, registre d’hores), criteris d’inclusió (amb o sense in itineri, amb o sense baixa) i periodicitat.
2. Registrar tots els accidents i incidents amb la seva codificació (forma, agent material, desviació, lesió) i les hores treballades per centre i secció.
3. Calcular mensualment els índexs d’incidència, freqüència i gravetat, amb acumulat anual i dotze mesos mòbils, per centre i secció.
4. Comparar amb els índexs del sector publicats pel Ministeri de Treball i amb els objectius interns, aplicant els mateixos criteris de càlcul.
5. Analitzar les desviacions amb el servei de prevenció i els delegats de prevenció, i vincular-les a causes i mesures.
6. Complementar amb indicadors proactius i presentar el quadre de comandament a la direcció i al comitè de seguretat i salut.
7. Revisar anualment els objectius i el sistema d’indicadors.

Un programari de gestió preventiva calcula automàticament els índexs a partir dels accidents registrats i de les hores treballades, permet desagregar-los per centre, secció o torn i els integra en quadres de comandament amb els indicadors d’activitat preventiva.

Límits i errors freqüents

1. Comparar índexs calculats amb criteris distints (per mil enfront de per cent mil, amb o sense in itineri, hores teòriques enfront de reals).
2. Extreure conclusions de variacions mensuals en plantilles petites, on un accident canvia molt l’índex.
3. Fixar objectius d’índexs que desincentiven la comunicació d’accidents lleus i incidents.
4. Utilitzar sol indicadors de resultat sense mesurar l’activitat preventiva.
5. No desagregar les dades, la qual cosa oculta els focus de risc de determinades seccions o torns.
6. Ometre les malalties professionals i els accidents sense baixa en l’anàlisi.

Les fórmules i els criteris estadístics oficials poden actualitzar-se; han de consultar-se la NTP 1211 i les notes metodològiques de les estadístiques del Ministeri de Treball.

Marc normatiu i de referència

• NTP 1211 de l’INSST. Estadístiques d’accidentalitat en l’empresa (2024): definicions i fórmules dels índexs.
• Estadística d’accidents de treball del Ministeri de Treball i Economia Social. Índexs d’incidència oficials per sector, gravetat i territori.
• Llei 31/1995, articles 16.3 i 23. Investigació dels danys a la salut i registre d’accidents i malalties professionals.
• Ordre TAS/2926/2002, de 19 de novembre. Models de comunicat d’accident de treball, font de les dades.
• Reial decret 231/2017, de 10 de març. Sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que hagin disminuït de manera considerable la sinistralitat laboral.

La Organització Internacional del Treball publica directrius sobre estadístiques de lesions professionals que harmonitzen les definicions internacionals; a Colòmbia, la Resolució 0312 de 2019 fixa indicadors mínims del SG-SST, inclosos la freqüència, la severitat i la mortalitat d’accidents.