Què mesura i què no mesura
L’índex de gravetat, o IG, relaciona el temps de baixa associat als accidents comptabilitzats amb les hores treballades del col·lectiu considerat. És un dels índexs de sinistralitat i aporta una dimensió diferent del simple recompte d’accidents. Dues unitats amb el mateix nombre de successos poden presentar índexs de gravetat distints si les durades de les baixes difereixen.
El nom pot induir a pensar que resumeix tota la gravetat d’un accident, però el seu abast és més limitat. El sofriment, les seqüeles o el potencial d’una situació no queden descrits per un únic quocient. Un incident d’alt potencial sense baixa pot revelar un risc crític encara que no incrementi aquest indicador. Per això ha d’interpretar-se juntament amb informació qualitativa.
Fórmula i unitat de mesura
La fórmula habitual és: IG = dies de durada de les baixes × 1.000 / hores treballades. El resultat s’expressa en dies de baixa per mil hores. El numerador i el denominador han de correspondre al mateix àmbit, amb una regla temporal explícita. El multiplicador és mil; utilitzar per error el milió de l’índex de freqüència canvia el resultat per un factor de mil.
En informes interns convé mostrar els tres elements: dies, hores i índex. Així pot identificar-se si una variació procedeix de baixes més llargues, de més successos o d’una reducció de les hores treballades. Presentar només el quocient fa més difícil revisar la qualitat del càlcul i pot ocultar canvis importants en el volum o en la composició de l’activitat.
Quins dies han de comptabilitzar-se
La NTP 1211 recull, conforme a la metodologia estadística espanyola que cita, els dies naturals d’incapacitat temporal del període inicial, incloent-hi les dates de baixa i alta i excloent recaigudes posteriors d’aquest còmput. Aquesta definició ha de distingir-se de comptar únicament torns o jornades laborables no realitzades. Barrejar tots dos criteris impedeix comparar correctament les sèries.
També és necessari definir com es tracta una baixa que travessa el tancament del període. Un indicador de dies transcorreguts durant el mes i un altre de durada final de les baixes d’accidents ocorreguts aquest mes responen a regles diferents. L’organització ha de documentar el criteri, identificar dades provisionals i aplicar la mateixa metodologia en comparar amb una font externa.
Exemple pràctic
En un exemple hipotètic amb dades ja tancades, els accidents inclosos acumulen 120 dies de baixa i el col·lectiu registra 200.000 hores treballades. El càlcul és 120 × 1.000 / 200.000 = 0,6. El resultat es presenta com 0,6 dies de baixa per cada mil hores treballades. No significa un 0,6 per cent ni una probabilitat de lesió individual.
Si una altra unitat acumula 40 dies amb les mateixes 200.000 hores, la seva IG és 0,2. La diferència pot orientar una revisió, però no demostra per si sola que la segona tingui millor control de tots els riscos. Abans de concloure han d’examinar-se els accidents concrets, les tasques, el període, els criteris de registre i els possibles escenaris greus que no van arribar a produir baixes.
Baixes obertes i revisió dels resultats
Quan una baixa continua oberta, la seva durada definitiva encara no es coneix. L’informe ha d’indicar si utilitza dies acumulats fins a una data de tall o espera al tancament dels casos segons la seva metodologia. Un valor provisional pot augmentar després sense que s’hagi produït un accident nou, simplement perquè ha canviat la informació disponible sobre un succés anterior.
Per a evitar confusions convé conservar la data d’extracció i la versió del càlcul. Si es revisen dades de períodes anteriors, el gràfic ha de mostrar la sèrie actualitzada amb una nota metodològica. Comparar un exercici tancat amb un altre que conté baixes encara obertes pot infravalorar les conseqüències del segon i generar una impressió de millora que desapareixerà en consolidar la informació.
Diferències amb freqüència i incidència
El índex de freqüència relaciona accidents i hores, mentre que el índex d’incidència utilitza la població treballadora com a referència. L’IG incorpora la durada de les baixes. La lectura conjunta permet distingir, per exemple, una situació amb menys accidents però baixes més llargues d’una altra amb més successos i durades menors.
No ha de confondre’s tampoc amb la durada mitjana de les baixes, que divideix els dies pel nombre d’accidents inclosos. Cada fórmula té el seu denominador i la seva unitat. Crear una taula amb nom, definició, origen de dades i freqüència d’actualització redueix errors en traslladar indicadors entre informes, fulls de càlcul o quadres de comandament utilitzats per àrees diferents.
Com usar-ho per a decidir mesures
Una variació de l’IG ha de conduir a l’anàlisi dels casos que l’expliquen i a la revisió de les condicions de treball. Si diverses baixes prolongades es relacionen amb una operació, pot ser necessari revisar la seva avaluació i els seus controls. La prioritat preventiva ha de considerar la gravetat possible i l’obligació d’actuar, sense dependre exclusivament de quant canviï l’indicador.
Convé combinar els resultats amb indicadors proactius i reactius que permetin comprovar la implantació de mesures. La gestió ha d’afavorir dades fiables i atenció adequada a les persones. Pressionar per a escurçar baixes o modificar registres amb la finalitat de millorar una xifra deteriora la informació i desvia l’objectiu: prevenir danys i millorar les condicions reals de treball.
Errors freqüents i límits
Són errors comuns sumar dies de col·lectius diferents als del denominador, barrejar dies naturals i laborables o comparar dades provisionals amb definitius. També pot distorsionar-se el resultat en canviar de criteri sense recalcular la sèrie. Els sistemes històrics o d’altres països poden utilitzar convencions distintes, per la qual cosa la coincidència del nom “índex de gravetat” no garanteix equivalència.
Un IG baix no acredita absència d’incompliments ni elimina la necessitat de controlar riscos greus. En plantilles petites, un sol cas pot dominar el resultat durant molt de temps. Mostrar el context, les unitats i les limitacions fa que l’indicador sigui útil per a aprendre; utilitzar-lo com una classificació aïllada pot produir decisions poc relacionades amb la prevenció efectiva.
