Indicadors de seguretat i salut en el treball

Què són els indicadors de seguretat i salut en el treball

Un indicador és una variable definida de manera que pugui mesurar-se de manera repetible i comparar-se en el temps o entre unitats. En seguretat i salut, els indicadors serveixen per a tres coses: descriure la situació (quants accidents, quantes persones exposades, quantes mesures pendents), avaluar l’eficàcia del que es fa (si les mesures redueixen l’exposició i els danys) i prendre decisions amb dades en lloc d’amb impressions. Formen part de la fase de comprovació de qualsevol sistema de gestió i són la matèria primera de la revisió per la direcció.

La normativa espanyola no imposa un quadre de comandament d’indicadors. El que exigeix és notificar els accidents de treball, investigar els danys a la salut, controlar periòdicament les condicions de treball i l’activitat dels treballadors, i disposar de la documentació que permeti a l’autoritat laboral conèixer aquestes dades. Les estadístiques oficials de sinistralitat s’elaboren a partir de les notificacions i utilitzen índexs normalitzats, però l’elecció d’indicadors interns és una decisió de gestió de cada organització.

Les directrius ILO-OSH 2001 de l’OIT dediquen un apartat a la supervisió i mesurament dels resultats, i recomanen combinar la supervisió activa, que comprova el compliment de les mesures abans que ocorri un mal, amb la supervisió reactiva, que registra i investiga els danys ja produïts. Aquesta distinció és la que avui s’expressa com a indicadors proactius i reactius.

La distinció entri indicadors proactius i reactius de SST permet combinar informació sobre controls i actuacions amb resultats ja ocorreguts. La seva interpretació ha de relacionar-se amb els objectius de SST i amb l’exposició real de les persones.

El quadre de comandament de SST reuneix indicadors amb objectius, context i responsables. La seva revisió ha de donar lloc a decisions i comprovar si les mesures milloren les condicions de treball.

Indicadors reactius i indicadors proactius

Totes dues famílies són necessàries i responen a preguntes distintes.

• Indicadors reactius (de resultat). Mesuren el que ja ha ocorregut: nombre d’accidents amb i sense baixa, jornades perdudes, malalties professionals declarades, incidents registrats, dies d’incapacitat. Els índexs clàssics d’incidència, freqüència, gravetat i durada mitjana són indicadors reactius normalitzats per plantilla o hores treballades.
• Indicadors proactius (d’activitat o de procés). Mesuren el que l’organització fa per a prevenir: percentatge de mesures planificades executades en termini, avaluacions actualitzades, inspeccions i observacions realitzades, hores de formació per persona, incidents comunicats i investigats, mesuraments higiènics realitzats, reunions del comitè celebrades.
• Indicadors d’exposició i de condicions. Situats entre tots dos: nombre de persones exposades per sobre d’un valor d’acció, posats amb risc no acceptable pendent, equips sense revisió, contractistes sense coordinació acreditada.

Un sistema equilibrat combina pocs indicadors de cada tipus. Un quadre compost només per sinistralitat arriba tard, perquè mesura la fallada quan ja ha ocorregut i és poc sensible en organitzacions petites, on un únic accident altera l’índex. Un quadre compost només per activitat pot mostrar molta feina preventiva sense comprovar que redueix els danys. La relació entre els uns i els altres és el que informa sobre l’eficàcia del sistema.

Com es defineixen i es calculen

Un indicador mal definit produeix xifres que no signifiquen el mateix en dos centres ni en dos períodes. Cada indicador necessita una fitxa amb la seva definició, la seva fórmula, la seva font de dades, la seva periodicitat i el seu responsable.

1. Definir l’objectiu: quina decisió ha de donar suport a l’indicador i qui l’usarà.
2. Fixar numerador i denominador. En sinistralitat, els índexs oficials utilitzen com a denominador les hores treballades o el nombre mitjà de persones exposades; barrejar plantilla contractada amb plantilla efectiva o excloure a contractistes i temporals sense dir-ho invalida la comparació.
3. Establir criteris d’inclusió: què es compta com a accident, incident o mesura executada, i des de quina data.
4. Decidir la freqüència de càlcul i de revisió, distingint el seguiment operatiu (mensual) de la revisió de sistema (anual).
5. Assegurar la qualitat de la dada: font única, registre en el moment, validació per una persona responsable i traçabilitat dels canvis.
6. Fixar valors de referència: l’històric propi, les estadístiques oficials del sector i, quan existeixin, objectius anuals aprovats per la direcció.

Els índexs oficials espanyols es calculen conforme a les definicions de l’Estadística d’Accidents de Treball del Ministeri de Treball i Economia Social, i la NTP 1 de l’INSST, actualitzada per la NTP 1211, detalla el seu càlcul en l’empresa. Utilitzar les mateixes fórmules permet comparar-se amb el sector.

Aplicació organitzativa: qui els usa i com

Els indicadors tenen destinataris distints i han de presentar-se de manera distinta a cadascun:

• Direcció. Pocs indicadors, comparats amb objectius i amb el sector, en la revisió periòdica del sistema; han de permetre decidir recursos i prioritats.
• Comandaments intermedis. Indicadors de la seva àrea amb freqüència mensual o setmanal: mesures pendents, inspeccions, incidents comunicats, formació.
• Servei de prevenció. Conjunt complet, amb desagregació per centre, lloc i tipus de risc, per a orientar l’avaluació i la planificació.
• Comitè de seguretat i salut i representants. Informació sobre sinistralitat, danys a la salut i activitat preventiva, que la Llei 31/1995 els reconeix el dret a conèixer.
• Persones treballadores. Indicadors senzills i contextualitzats, evitant presentar xifres que estigmatitzin a un equip.

Els sistemes digitals de gestió faciliten el càlcul automàtic i la traçabilitat, però no substitueixen la definició de l’indicador ni la disciplina de registre. Una dada introduïda tard o de manera incompleta produeix un indicador incorrecte amb independència de l’eina.

Límits i errors freqüents

Els indicadors són una simplificació i poden induir a error si s’usen sense criteri:

1. Gestionar només la sinistralitat i premiar el seu descens, la qual cosa pot desincentivar la notificació d’accidents i incidents.
2. Comparar índexs entre centres o empreses amb denominadors distints, o entre períodes amb canvis de plantilla no corregits.
3. Multiplicar els indicadors fins que ningú els llegeix; un quadre útil sol tenir entre cinc i quinze.
4. Confondre activitat amb eficàcia: moltes hores de formació no demostren que els riscos s’hagin reduït.
5. Presentar objectius numèrics com a obligacions legals; la normativa exigeix prevenir, no aconseguir una xifra.
6. No revisar els indicadors quan canvia l’activitat, l’organització o els riscos principals.

El conjunt d’indicadors ha de revisar-se almenys una vegada a l’any, juntament amb la revisió del sistema de gestió, i sempre que un accident greu o un canvi important mostri que les xifres no reflecteixen la situació real.

Marc normatiu a Espanya i referències tècniques

• Llei 31/1995, articles 16, 23, 36 i 39. Obligació d’investigar els danys a la salut i controlar l’eficàcia de les mesures, documentació preventiva i drets d’informació dels delegats de prevenció i del comitè de seguretat i salut sobre danys i activitat preventiva.
• Reial decret 39/1997, articles 6 i 9. Revisió de l’avaluació a partir dels controls periòdics i dels danys produïts, i seguiment de la planificació preventiva.
• NTP 1211: Estadístiques d’accidentalitat en l’empresa (INSST, 2024). Actualitza la NTP 1 i defineix el càlcul dels índexs d’incidència, freqüència, gravetat i durada mitjana en l’empresa.
• OIT, Repertori de recomanacions pràctiques sobre registre i notificació d’accidents del treball i malalties professionals (1996). Criteris internacionals per al registre, la notificació i les estadístiques de danys derivats del treball.

Les directrius ILO-OSH 2001 recullen la supervisió activa i reactiva de l’acompliment i la norma ISO 45001 inclou requisits de seguiment, mesurament i avaluació de l’acompliment per a les organitzacions que l’adopten voluntàriament, i la norma ISO 45004 ofereix directrius, no certificables, per a aquesta avaluació. A Colòmbia, el sistema de gestió exigeix indicadors d’estructura, procés i resultat amb regles pròpies del Decret 1072 de 2015, que no coincideixen amb les espanyoles.