Objectius de SST

Els objectius de seguretat i salut en el treball descriuen millores que una organització vol aconseguir en la seva prevenció. Perquè siguin útils han de relacionar-se amb riscos reals, poder avaluar-se i disposar de responsables, mitjans i un termini de revisió.

En poques paraules

Un objectiu de SST defineix el resultat buscat; una acció indica què es farà per a aconseguir-lo i un indicador permet seguir l’avanç. L’organització necessita combinar millores de les condicions de treball amb la comprovació que els controls funcionen.

Contingut
  1. Què són els objectius de SST
  2. Objectiu, acció i indicador: tres elements distints
  3. Com seleccionar prioritats
  4. Com formular-los de manera avaluable
  5. Recursos, responsables i seguiment
  6. Exemple pràctic
  7. Errors de mesurament i incentius
  8. Marc de referència i evidència
  9. Conceptes relacionats
  10. Al blog
  11. Referències

Diccionari A-Z →

Què són els objectius de SST

Un objectiu expressa un resultat preventiu que es pretén aconseguir dins d’un àmbit definit. Pot referir-se a eliminar una exposició, millorar l’eficàcia d’un control o integrar una decisió preventiva en un procés. No és una llista de tasques ni una xifra triada perquè sigui fàcil de presentar. El seu sentit apareix quan respon a un problema conegut i permet valorar si l’organització ha millorat.

Els objectius es relacionen amb la política de seguretat i salut en el treball i amb l’avaluació de riscos. La política orienta; l’objectiu concreta un canvi; la planificació de l’activitat preventiva organitza la seva execució. Aquesta connexió evita que els programes s’omplin d’activitats repetitives que no modifiquen les condicions que originen el risc.

Objectiu, acció i indicador: tres elements distints

«Realitzar deu xerrades» descriu una activitat. «Reduir els errors en una operació crítica mitjançant un procediment utilitzable i competència demostrada» descriu una millora buscada. El nombre de xerrades pot servir per a seguir una part del pla, però no acredita per si mateix que les persones puguin realitzar l’operació en condicions segures.

L’indicador ha de triar-se després d’aclarir el resultat. Pot mesurar cobertura, qualitat, temps de resposta o funcionament d’un control. Convé documentar el numerador, el denominador, les fonts i les exclusions. Dos centres que anomenen igual a un indicador poden estar comptant coses diferents; comparar els seus percentatges sense revisar la definició condueix a decisions poc fiables.

Com seleccionar prioritats

Les prioritats han de partir de la magnitud del risc, les persones exposades, els danys observats, els requisits aplicables i les febleses dels controls. També influeixen els canvis previstos: una nova instal·lació o un augment d’activitat poden exigir objectius específics abans de la posada en marxa. La participació dels qui fan el treball ajuda a detectar obstacles que els registres no mostren.

El compliment d’una obligació legal no ha de posposar-se per haver fixat una meta interna menys exigent. Un objectiu tampoc legitima mantenir una situació perillosa fins a final d’any. Quan un risc necessita intervenció immediata, procedeix actuar i adoptar les mesures necessàries; el programa d’objectius organitza la millora sense substituir aquesta resposta.

Com formular-los de manera avaluable

Una formulació útil identifica què es pretén millorar, on, per a qui i com es comprovarà. Ha de partir d’una situació inicial coneguda o preveure com establir-la. Expressions com «millorar la cultura» necessiten traduir-se en canvis observables, per exemple, que les comunicacions de riscos rebin una resposta i que les mesures es revisin amb els qui les utilitzen.

La meta quantitativa, quan procedeix, necessita justificació. No sempre és adequat exigir una reducció percentual d’accidents sobre números molt petits: una variació d’un sol cas pot alterar molt el resultat. En aquestes situacions és especialment útil acompanyar els resultats d’indicadors d’exposició i d’eficàcia de controls. No existeix un percentatge universal que pugui aplicar-se a totes les organitzacions.

Recursos, responsables i seguiment

Cada objectiu requereix una persona responsable de coordinar-ho, unes altres que executin les actuacions i algú amb autoritat per a resoldre obstacles. Han de contemplar-se pressupost, temps, compres, formació, disponibilitat d’equips i coordinació entre àrees. Assignar una data sense aquests mitjans pot crear una obligació formal impossible de complir en la pràctica.

El seguiment es programa amb una freqüència proporcionada a la rellevància de l’objectiu. Es revisen avanços, retards, canvis de l’entorn i efectes no previstos. Si una mesura no produeix el resultat esperat, cal ajustar el pla i conservar l’explicació, en lloc de canviar silenciosament la definició de l’indicador. Aquesta revisió forma part del cicle PHVA en SST.

Exemple pràctic

Un magatzem detecta interferències entre vianants i carretons en dues creus. L’objectiu no es formula únicament com «donar formació viària», sinó com aconseguir que la circulació de totes dues activitats quedi separada de manera verificable en aquests punts. El pla inclou observar fluxos, dissenyar recorreguts, consultar a les persones usuàries i executar les modificacions necessàries.

L’empresa registra la situació inicial, assigna responsables i comprova el funcionament en diferents torns i durant pics d’activitat. La formació explica els canvis, però el tancament requereix observar que els recorreguts són utilitzables i que no apareixen dreceres perilloses. Si la nova barrera dificulta una operació de càrrega, es revisa el disseny abans de considerar reeixit l’objectiu.

Errors de mesurament i incentius

Un objectiu basat exclusivament a reduir comunicacions d’incidents pot desincentivar que s’informi. De la mateixa manera, mesurar només mesures «tancades» pot afavorir tancaments administratius sense comprovar eficàcia. És important distingir una actuació executada d’un risc prou controlat i revisar si els indicadors estan generant comportaments no desitjats.

Els indicadors de SST han d’interpretar-se amb context. Un augment inicial d’avisos pot indicar una millora en la confiança per a comunicar, encara que també podria reflectir una deterioració real. La resposta consisteix a analitzar el seu contingut, exposició i gravetat potencial. La xifra aïllada no permet triar entre aquestes explicacions.

Marc de referència i evidència

A Espanya, el Reglament dels Serveis de Prevenció incorpora objectius i metes al pla de prevenció i regula la planificació de l’activitat preventiva. La Llei 31/1995 connecta l’avaluació amb les actuacions necessàries per a eliminar, reduir o controlar els riscos. Els objectius interns es desenvolupen dins d’aquest marc i no substitueixen les obligacions concretes.

Com a evidència convé conservar la definició aprovada, el punt de partida, el pla, les decisions de seguiment i la verificació del resultat. Les orientacions d’OSHA sobre avaluació de programes aporten criteris de gestió, sense convertir-se per això en requisits legals anés de la seva jurisdicció. Una organització amb diversos centres necessita criteris comuns i espai per a les particularitats de cada activitat.

Conceptes relacionats

Al blog

Referències

  1. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 39/1997, Reglament dels Serveis de Prevenció. Text consolidat. Font oficial
  2. Butlletí Oficial de l’Estat. Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals. Text consolidat. Font oficial
  3. Occupational Safety and Health Administration. Pràctiques recomanades per als programes de seguretat i salut: avaluació i millora del programa. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 10 d’octubre de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Autor: Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra