Un mapa de coneixements, no una divisió de responsabilitats
L’article 34 del RD 39/1997 relaciona les funcions de nivell superior amb aquestes especialitats. Els nivells bàsic, intermedi i superior descriuen capacitats i funcions; no són altres tres especialitats.
L’empresa conserva el seu deure de protecció. Comptar amb especialistes permet fonamentar decisions, però no trasllada tota la prevenció al servei preventiu. Compres, manteniment, operacions i direcció han d’aplicar les mesures dins del seu àmbit.
Seguretat en el treball
Se centra en condicions que poden originar accidents: accés a parts mòbils, caigudes, circulació, electricitat, incendis o alliberaments d’energia. Analitza equips, instal·lacions, tasques i organització de les operacions.
Pot requerir inspeccions, estudi d’accidents, avaluació d’equips i selecció de proteccions. Un risc no queda resolt per tenir un procediment escrit: és necessari comprovar que el disseny, els mitjans i l’execució permeten treballar de manera segura.
Higiene industrial
La higiene industrial identifica i avalua exposicions a agents químics, físics i biològics. Decideix quan són necessaris mesuraments, com obtenir resultats representatius i quines mesures redueixen l’exposició.
La seva activitat no es limita a comparar una xifra amb un límit. Inclou valorar durada i variabilitat de les tasques, vies d’entrada, eficàcia de l’extracció o canvis del procés. Una mostra aïllada pot no representar tots els torns o circumstàncies.
Ergonomia i psicosociologia aplicada
L’ergonomia estudia l’ajust entre les persones, les tasques i els mitjans: esforços, postures, repetició, càrrega mental, interfícies i condicions d’ús. La psicosociologia aplicada analitza factors organitzatius com a demandes, autonomia, suport, rols i temps de treball.
En la classificació espanyola formen una especialitat conjunta. Això no significa que una mateixa tècnica serveixi per a qualsevol problema: una avaluació de manipulació de càrregues no substitueix l’anàlisi de l’organització del treball.
Medicina del treball i col·laboració sanitària
Aborda la relació entre treball i salut mitjançant professionals sanitaris competents. L’article 37 del Reglament inclou vigilància específica, estudi de resultats col·lectius i col·laboració amb altres especialitats per a proposar millores.
La informació mèdica individual té protecció específica. L’empresa rep les conclusions preventives que corresponguin, no una història clínica completa. Una recomanació d’adaptació ha de connectar-se amb les tasques i exposicions reals, respectant aquesta confidencialitat.
Com decidir qui ha d’intervenir
Es parteix del problema: què ocorre, en quina tasca, amb quina exposició i a qui afecta. Un servei propi ha de comptar almenys amb dues especialitats i concertar el no assumit; les entitats que actuen com a serveis aliens han de disposar de les quatre, conforme al Reglament.
Aquests requisits organitzatius no substitueixen comprovar la competència per a una avaluació concreta. Un projecte complex pot exigir treball conjunt, mesuraments especialitzats o suport tècnic addicional.
Exemple hipotètic: un nou lloc de soldadura
Seguretat revisa incendis, projeccions i equips. Higiene analitza fums i extracció. Ergonomia estudia postures i abast de peces, mentre psicosociologia considera ritme i organització. Medicina del treball utilitza la informació de riscos per a la vigilància sanitària que procedeixi.
El resultat ha de ser un conjunt coherent de decisions. Una pantalla protectora que impedeixi una bona postura o una extracció que dificulti l’operació exigeix revisió conjunta, no quatre informes desconnectats.
