Qui és Bertrand Piccard
Bertrand Piccard va néixer l’1 de març del 1958 a Lausana, Suïssa. És metge, psiquiatre i explorador. La seva trajectòria combina l’exercici de la medicina, projectes aeronàutics i promoció de tecnologies ambientals. És doctor en Medicina per la Universitat de Lausana i va ser elegit membre associat de l’Académie royale de Belgique el 2021. [7]
Família, medicina i primers vols
El seu avi Auguste Piccard va investigar l’estratosfera i el seu pare, Jacques Piccard, va explorar les profunditats oceàniques. Bertrand va desenvolupar la seva activitat aèria amb l’ala delta i els ultralleugers. El 1985 va ser campió europeu d’acrobàcia en ala delta, abans de centrar l’atenció en els vols de llarga distància. [8]
La medicina va avançar en paral·lel. La biografia professional situa entre el 1987 i el 1995 l’especialització en psiquiatria i psicoteràpia d’adults i menors. Va mantenir una consulta de psicoteràpia fins al 2006 i va participar en formació sobre hipnosi per a metges i psicòlegs; després va dedicar més temps a expedicions i conferències. [9]
La volta al món en globus
El 1992 va guanyar la primera cursa transatlàntica de globus Chrysler Challenge. Passar del vol esportiu a les grans travesses exigia treballar amb meteorologia, navegació i equips de suport. L’experiència va precedir Breitling Orbiter, el projecte amb què intentaria completar una circumnavegació sense escales. [10]
Els dos primers intents no van assolir l’objectiu. El 1997 una fuita de combustible va obligar a interrompre el vol al cap d’unes sis hores. El 1998, la manca d’autorització per sobrevolar la Xina va condicionar la ruta i el globus va aterrar a Birmània. L’expedició definitiva va incorporar l’experiència d’aquells intents. [11]
L’1 de març del 1999, Piccard i el britànic Brian Jones es van enlairar de Château-d’Œx a bord del Breitling Orbiter 3. Van aterrar a Egipte el 21 de març després de completar la primera volta al món en globus sense escales. L’aparell combinava heli i aire calent, amb una càpsula pressuritzada per als dos tripulants. [12]
Desenvolupament i vols de Solar Impulse
Solar Impulse va començar el 2003 amb André Borschberg i la col·laboració científica de l’EPFL. El projecte plantejava mantenir un avió en vol de dia i de nit utilitzant energia solar. Abans de la volta al món, va desenvolupar proves i travesses com Suïssa–Marroc el 2012 i el creuament dels Estats Units el 2013. [3]
Una fita decisiva va ser el vol nocturn del juliol del 2010 a Payerne. Borschberg, que pilotava el prototip, va demostrar la continuïtat del vol amb l’energia acumulada durant el dia. Distingir la direcció del projecte del pilot de cada etapa ajuda a entendre com es van construir els resultats de Solar Impulse. [13]
L’EPFL hi va aportar feina d’una vintena de laboratoris i centres. Els equips van estudiar materials compostos, estructures lleugeres, resistència de les ales, cèl·lules solars i sistemes electrònics. L’avió va ser el resultat d’un desenvolupament multidisciplinari: l’autonomia depenia de captar i emmagatzemar energia i de reduir pes i consum. [14]
La circumnavegació iniciada el 2015 va patir una interrupció important a Hawaii. Les bateries s’havien malmès per sobreescalfament durant l’etapa des del Japó, pilotada per Borschberg. La reparació i preparació de la continuació van allargar el calendari fins al 2016, evidenciant la importància de les proves i dels marges tècnics en un avió experimental. [15]
El 26 de juliol del 2016, Piccard va completar a Abu Dhabi l’última etapa. La volta al món havia requerit disset trams durant disset mesos, alternant tots dos pilots. Va demostrar el vol solar sense combustible a bord amb un aparell experimental d’una plaça i una organització tècnica i logística internacional. [16]
Fundació i solucions ambientals
Després de l’expedició, la Fundació Solar Impulse va centrar l’activitat a identificar tecnologies ambientals amb un plantejament econòmic viable. L’abril del 2021 va anunciar que havia assolit el repte de mil solucions avaluades. El segell inclou productes, processos i serveis; la selecció respon als criteris i al procediment de la mateixa fundació. [17]
El Solutions Explorer, presentat el 2021, va organitzar el catàleg per facilitar-ne la consulta. Inclou aigua, energia, construcció, mobilitat, indústria i agricultura. L’eina busca connectar els desenvolupadors de solucions amb entitats que podrien implantar-les, traslladant l’interès públic per l’aventura aèria cap a decisions concretes sobre tecnologia i inversió. [18]
Climate Impulse i aviació amb hidrogen
Climate Impulse és el seu següent projecte aeronàutic amb l’enginyer i pilot Raphaël Dinelli. Proposa completar una volta al món sense escales en un avió alimentat amb hidrogen verd. El calendari oficial consultat el novembre del 2026 situa l’objectiu el 2030; és una missió en desenvolupament, subjecta a construcció i vols de prova. [19]
Winds of Hope i salut pública
Piccard i Brian Jones van crear Winds of Hope el 9 de setembre del 1999 amb recursos vinculats a la seva aventura. Després de treballar contra el noma, la fundació orienta actualment una iniciativa cap a cuines domèstiques i energia més netes en comunitats africanes, en col·laboració amb Solar Impulse. [20]
L’OMS va documentar el 2004 un acord signat per Piccard que comprometia dos milions de dòlars durant cinc anys per donar suport a la lluita contra el noma a l’Àfrica. El programa abordava prevenció, detecció primerenca i accés a cures bàsiques. És part de la seva trajectòria humanitària i de salut pública amb organitzacions sanitàries i equips locals. [21]
Llibres i reconeixements
L’experiència del Breitling Orbiter va donar lloc a un llibre escrit amb Brian Jones el 1999. Publicat amb títols com The Greatest Adventure i Around the World in 20 Days, relata la preparació i el desenvolupament de l’expedició. La coautoria conserva la perspectiva dels dos tripulants que van compartir el vol. [22]
Els llibres posteriors inclouen Changer d’altitude (2014), sobre el canvi de perspectiva personal; Objectif Soleil (2017), escrit amb André Borschberg sobre Solar Impulse; i Réaliste (2021), centrat en la proposta de compatibilitzar ecologia i economia. Els títols recorren les tres vessants principals de la seva activitat: psicologia, exploració i transició ambiental. [23]
Va ser elegit membre honorari de l’Académie de l’air et de l’espace el juny del 1999. [10]
Fatiga i vigilància durant una operació prolongada
El desembre de 2013, Piccard va participar en una simulació de vol de 72 hores de Solar Impulse. EPFL, Hirslanden i l’hospital universitari CHUV van registrar activitat cerebral, ritme cardíac i respostes en proves de vigilància per investigar el seguiment de l’estat d’alerta. [5]
Aplicació a l’organització de torns
En prevenció laboral, el punt útil és examinar conjuntament durada del treball, càrrega i recuperació. HSE identifica la pèrdua de son i els torns mal dissenyats com a factors de fatiga que poden deteriorar l’atenció i la presa de decisions. [6]
El cas es pot utilitzar per plantejar com es detecta una pèrdua de vigilància i quines decisions organitzatives es prenen davant d’aquesta situació. L’aplicació seria revisar descansos, relleus i tasques crítiques amb professionals competents; no traslladar al personal les estratègies excepcionals d’un explorador com a substitut d’una planificació adequada.
