Qui és Boyan Slat
Boyan Slat va néixer el 27 de juliol del 1994 a Delft, Països Baixos. Va fundar The Ocean Cleanup, entitat sense ànim de lucre que dirigeix. [1]
Origen de la idea i primers suports
Va començar Enginyeria Aeroespacial a TU Delft el 2012 i va deixar els estudis el 2013 per concentrar-se en l’organització. [1]
Segons el seu relat, l’interès va sorgir en trobar residus mentre bussejava a Grècia als 16 anys. Ho va convertir en un projecte escolar i va presentar una primera proposta a TEDxDelft el 2012. La idea inicial consistia a aprofitar els corrents per concentrar el plàstic, en lloc de perseguir cada residu amb vaixells. [6]
L’estudi de viabilitat presentat el juny del 2014 va reunir feina de científics i enginyers. El document avaluava si el concepte es podia desenvolupar i servia de base per a les proves següents. Aquesta fase va precedir els pilots al mar: investigar la possibilitat de funcionament i demostrar-la en condicions reals van ser etapes diferents. [21]
La campanya de finançament col·lectiu del 2014 va recaptar més de 2,15 milions de dòlars, amb aportacions de més de 38.000 persones de 160 països, segons el balanç de l’entitat. Els fons van permetre avançar en enginyeria i expedicions oceanogràfiques. La comunitat de donants va acompanyar la formació de l’equip i el desenvolupament de prototips. [7]
Recerca sobre el plàstic marí
Slat figura com a coautor de l’estudi del 2018 sobre l’acumulació de plàstics entre Califòrnia i Hawaii, publicat a Scientific Reports. L’equip va combinar mostreigs marins, observacions aèries i modelització. Va estimar unes 79.000 tones en 1,6 milions de quilòmetres quadrats: una distribució de residus de mides diverses, no una superfície sòlida contínua. [8]
Evolució dels sistemes oceànics
System 001 es va llançar el setembre del 2018. Les proves van detectar dos problemes: no retenia plàstic de manera eficaç i una fractura per fatiga va desprendre una secció de l’estructura. Va tornar a Hawaii el gener del 2019. L’anàlisi posterior va portar a revisar la velocitat relativa a l’aigua i els punts d’unió. [9]
L’octubre del 2021, Slat i el director d’operacions oceàniques Henk van Dalen van presentar els resultats de System 002. L’entitat va comunicar nou extraccions i 28.659 quilograms de plàstic recollits en una campanya de dotze setmanes. El resultat va marcar el pas de les primeres proves de concepte a operacions de recollida i al disseny d’una versió més gran. [10]
System 03 es va desplegar l’agost del 2023. La configuració incloïa una barrera flotant d’uns 2,2 quilòmetres, remolcada per dos vaixells a baixa velocitat, i una pantalla d’uns quatre metres de profunditat. Concentrar els residus en una zona de retenció en permet l’extracció posterior; el dispositiu forma part d’una operació marítima amb tripulacions i suport logístic. [11]
La interacció amb animals forma part del disseny i de l’avaluació ambiental. System 03 va incorporar una comporta anomenada Marine Animal Safety Hatch: si es veu un animal a la zona de retenció, es pot obrir una sortida i bloquejar l’avanç cap a l’interior. La mesura busca reduir l’atrapament durant la recollida de residus. [12]
Interceptor i contaminació fluvial
La tecnologia Interceptor Original es va presentar l’octubre del 2019 per actuar abans que els residus arribin al mar. Una barrera guia el material flotant cap a una cinta transportadora i contenidors. La versió original utilitza energia solar per a l’extracció automatitzada; retirar el material i gestionar-lo localment continua formant part de l’operació. [13]
Un estudi de Meijer i col·laboradors, publicat a Science Advances el 2021, va estimar que més de mil rius explicaven el 80% de les emissions fluvials de plàstic a l’oceà. La recerca va utilitzar dades de residus, usos del sòl, vent, precipitació i xarxes fluvials. La feina de l’equip científic i col·laboradors orienta on estudiar possibles intervencions. [14]
Dades, modelització i intel·ligència artificial
El juliol del 2025, The Ocean Cleanup i Amazon Web Services van anunciar una col·laboració en intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i computació al núvol. L’objectiu és convertir observacions de l’oceà en informació útil per localitzar concentracions de plàstic i millorar la planificació de l’extracció. L’aplicació tecnològica correspon als equips de totes dues organitzacions. [15]
El 2026, l’organització va descriure la Smart Steering Strategy per resoldre un problema operatiu: els residus es desplacen i la informació disponible pot quedar desactualitzada. L’estratègia combina localització d’acumulacions amb predicció de moviments per dirigir-hi els sistemes. Les campanyes de recerca i proves busquen avaluar la integració abans d’ampliar les operacions. [16]
Programa de ciutats i organització
El programa 30 Cities, anunciat el 2025, proposa passar de projectes fluvials aïllats a intervencions coordinades en ciutats d’Àsia i Amèrica. La meta és reduir fins a un terç de les entrades de plàstic dels rius a l’oceà per al 2030. El pla necessita acords, finançament i capacitat operativa local; la xifra és un objectiu del programa. [17]
Mumbai exemplifica aquesta escala de feina. L’organització informa de permisos inicials el 2026 per a dos Interceptors i de noves autoritzacions després de proves durant el monsó. El projecte combina col·laboració municipal, recerca amb TERI i participació de Plastic Fischer com a soci d’implantació. La intervenció s’adapta a les condicions i actors de cada ciutat. [18]
L’estructura directiva també va evolucionar el 2026. Rene Bastiaan Net va assumir la direcció del programa 30 Cities i Henk van Dalen va passar a encapçalar Ciència i Tecnologia. La distribució connecta recerca, disseny, desplegament i operació, mentre Slat manté la direcció general. Desenvolupar la iniciativa depèn d’aquesta organització de funcions i dels socis. [19]
Reconeixement internacional
ONU Medi Ambient el va distingir el 2014 amb el premi Champions of the Earth en la categoria Inspiració i Acció. El reconeixement corresponia a la iniciativa davant la contaminació oceànica. Va arribar durant la fase inicial de recerca i captació de suport, abans dels sistemes successius que després es van provar al Pacífic. [20]
Gestió de seguretat a The Ocean Cleanup
L’informe de The Ocean Cleanup de 2024 assenyala que el 63 % del seu equip va participar en tallers de qualitat, salut, seguretat i medi ambient (QHSE). També descriu la revisió de processos d’incidents, equips de protecció, accions correctives i gestió del canvi per part de l’organització. [4]
L’organització també explica que inspecciona els sistemes en desplegar-los i recuperar-los i que pot retirar temporalment un sistema davant d’una tempesta intensa. Aquestes decisions vinculen la neteja marina amb condicions d’operació i manteniment, més enllà del volum de plàstic recollit. [5]
Què pot aprendre una organització preventiva
El cas permet revisar una pregunta concreta: què ha de canviar en l’avaluació de riscos quan un prototip passa a una operació continuada amb tripulacions i proveïdors.
Com a aplicació pràctica, convé diferenciar els indicadors ambientals dels de seguretat: tones retirades, participació en formació i seguiment d’accions responen a preguntes diferents. Una xifra d’assistència a tallers no demostra per si sola competència adquirida ni reducció de lesions; l’interès és examinar la gestió que acompanya el projecte.
