Qui és Chris Martin
Chris Martin és un músic britànic, cantant i cofundador de Coldplay. Toca el piano i la guitarra rítmica. [8]
Formació i naixement de Coldplay
Va estudiar a Exeter Cathedral School, on ja participava en activitats musicals. El centre conserva el record d’un enregistrament d’un concert escolar del 1989, recuperat anys després. El vincle documenta una pràctica musical anterior a la universitat i a la formació del grup amb què desenvoluparia la carrera. [9]
El 1996 va arribar a University College London per estudiar el món antic. Hi va conèixer Jonny Buckland, Guy Berryman i Will Champion. Les primeres sessions de música compartides a l’entorn de Ramsay Hall van precedir Coldplay: veu i piano, guitarra, baix i bateria es van integrar en una formació estable. [10]
De Parachutes a Viva la Vida
Parachutes, publicat el 10 de juliol del 2000, va ser el primer àlbum d’estudi de Coldplay. Reunia deu cançons, com Yellow, Shiver, Trouble, Don’t Panic i Everything’s Not Lost. El disc va obrir la discografia de la banda. [11]
A Rush of Blood to the Head va arribar l’agost del 2002. Incloïa The Scientist, In My Place i Clocks, al costat de Politik i Amsterdam. El segon disc va ampliar el repertori dels concerts internacionals de Coldplay i va consolidar la presència del piano en diverses de les cançons més reconeixibles. [12]
X&Y, editat el 6 de juny del 2005, va incorporar Fix You, Speed of Sound i Talk. El repertori va de Square One, que obre el disc, fins a ’Til Kingdom Come. Va ser el tercer àlbum d’estudi del grup. [13]
Per a Viva la Vida or Death and All His Friends (2008), Coldplay va treballar amb Brian Eno i va buscar ampliar els recursos sonors. En presentar el disc, els músics van descriure noves influències, arranjaments i instruments. La col·laboració va obrir una etapa d’experimentació que va modificar la producció sense substituir la formació. [14]
Àlbums i actuacions del 2011 al 2019
Mylo Xyloto, publicat el 24 d’octubre del 2011, va reunir Paradise, Charlie Brown, Every Teardrop Is a Waterfall i Princess of China. Els catorze talls inclouen també Us Against the World i Up with the Birds, que tanca l’àlbum. [15]
Ghost Stories va aparèixer el 19 de maig del 2014 amb Magic, Midnight i A Sky Full of Stars. Reuneix nou peces: Always in My Head obre la seqüència i O la tanca, amb Ink, True Love i Oceans entre totes dues. [16]
A Head Full of Dreams es va publicar el 4 de desembre del 2015. Adventure of a Lifetime, Hymn for the Weekend, Everglow i Up&Up van formar part d’aquesta etapa. La cançó que dona títol al disc obre un repertori d’onze pistes. [17]
El febrer del 2016, Coldplay va encapçalar l’espectacle del descans de la Super Bowl 50. Hi van participar Beyoncé, Bruno Mars, Mark Ronson, Gustavo Dudamel i Youth Orchestra Los Angeles. L’actuació va condensar el repertori en un format televisiu i escènic compartit, amb una preparació diferent de la d’un concert complet. [18]
Everyday Life, editat el 22 de novembre del 2019, va reunir setze cançons. Arabesque, Orphans, Daddy i Champion of the World conviuen amb Church, Trouble in Town i Cry Cry Cry. La peça titulada Everyday Life tanca el disc. [19]
Music of the Spheres i Moon Music
Music of the Spheres va aparèixer el 15 d’octubre del 2021. Inclou Higher Power, My Universe, Let Somebody Go i People of the Pride. La seqüència combina cançons i peces identificades amb símbols i acaba amb Coloratura. [20]
Moon Music es va publicar el 4 d’octubre del 2024. We Pray reuneix Little Simz, Burna Boy, Elyanna i TINI; Good Feelings compta amb Ayra Starr. All My Love i feelslikeimfallinginlove completen part del repertori del treball, que prolonga la col·laboració de Coldplay amb artistes d’escenes musicals diverses. [21]
Col·laboracions musicals i premis
Les col·laboracions formen part del catàleg des de fa anys. Lost+, publicat el 2008, va incorporar Jay-Z a una nova versió d’una cançó de Coldplay. El 2017, Something Just Like This va reunir el grup amb The Chainsmokers, ampliant la feina amb artistes d’altres gèneres i formes de producció. [23, 26]
Entre els Grammy de Coldplay figuren el de millor àlbum alternatiu per Parachutes el 2002 i el d’enregistrament de l’any per Clocks el 2004. Viva la Vida va obtenir cançó de l’any el 2009, amb els quatre membres acreditats com a compositors. Distingeixen interpretació, enregistrament i composició dins d’una carrera col·lectiva. [3]
Campanyes i Global Citizen
Martin va viatjar amb Oxfam a Haití el 2002. La col·laboració posterior va incloure Make Trade Fair i accions sobre les persones refugiades, amb participació de l’organització en concerts de Coldplay. El vincle utilitza actuacions i comunicació pública per acostar les campanyes als seguidors de la banda. [24]
El 2015 es va incorporar a Global Citizen com a curador dels festivals. Ha participat en trobades a l’Índia, Alemanya, els Estats Units i Sud-àfrica. La funció connecta programació musical i campanyes contra la pobresa, a més de les actuacions com a cantant. [8]
Mesurament ambiental de les gires
Imperial College London va anunciar el 2021 la col·laboració amb Coldplay per quantificar la petjada de la gira Music of the Spheres. La feina del Grantham Institute preveia avaluar les mesures adoptades i proposar millores. La iniciativa incorpora coneixement científic a decisions sobre producció, desplaçaments i recursos. [1]
El juny del 2024, la banda va comunicar una reducció del 59% en emissions directes de CO2 equivalent per concert durant els dos primers anys de la gira, respecte del 2016–2017. El balanç, verificat per MIT Environmental Solutions Initiative, correspon a producció, càrrega i desplaçaments de banda i equip. No representa tota la petjada del públic assistent. [25]
Materials i producció musical
L’edició física de Moon Music va traslladar part d’aquesta atenció als materials. El grup va anunciar discos EcoRecord fabricats amb PET reciclat i canvis en suports i embalatges. Max Martin va produir l’àlbum. Són decisions de la cadena de producció i edició de Coldplay i dels col·laboradors industrials. [22]
Protecció auditiva i treball musical
La connexió preventiva més concreta de Martin és el seu testimoni públic sobre tinnitus. Hearing Health Foundation recull la seva explicació que va començar a protegir-se les orelles després de patir el problema i el desig d’haver-ho fet abans. És una experiència personal divulgada, no evidència clínica d’eficàcia per a altres persones. [5]
En aquest cas, la música també és un entorn de treball. La guia Sound Advice de HSE aborda precisament el control de l’exposició al soroll en música i entreteniment, incloent-hi empreses, professionals autònoms i personal contractat. [6]
Un cas per a la prevenció del soroll
El testimoni pot introduir una conversa específica amb músics i equips tècnics: com s’avalua l’exposició i com s’incorporen els controls a assajos, actuacions i producció. La referència tècnica per desenvolupar aquesta conversa és la prevenció del soroll professional, no la sostenibilitat de la gira.
HSE situa els protectors auditius com a complement de mesures tècniques i organitzatives. Per això, traslladar el cas a una organització significa revisar el control de l’exposició i la selecció adequada de protecció, evitant reduir tota la resposta a lliurar taps o esperar que apareguin símptomes. [7]
