Qui és David Attenborough
David Attenborough va néixer el 8 de maig de 1926 a Isleworth, Anglaterra, i va créixer a Leicester, on el pare dirigia el University College. L’interès infantil pels fòssils i els animals es va desenvolupar en un entorn pròxim a l’educació i a les col·leccions científiques. Anys després va explicar aquella etapa en entrevistes sobre l’ofici de realitzador i presentador. [5]
Formació i entrada a la televisió
El 1945 va ingressar a Clare College, Cambridge, per estudiar Ciències Naturals. La formació universitària va precedir la carrera audiovisual i explica el vincle durador amb el Departament i el Museu de Zoologia. Cambridge l’identifica entre els antics alumnes que han contribuït a difondre públicament la natura i a acostar recerca i conservació. [3]
L’entrada a la televisió va comportar aprendre un mitjà encara jove. A la BBC va treballar primer darrere de les càmeres, preparant programes i adquirint experiència de producció abans de ser una figura habitual en pantalla. El documental biogràfic Attenborough’s Life Journey recupera aquesta transició amb entrevistes, arxiu i escenes de la feina sobre el terreny. [8]
Zoo Quest i la direcció de la BBC
Zoo Quest va començar el 1954 amb expedicions vinculades al zoològic de Londres. Attenborough era productor i Jack Lester havia de presentar els animals reunits durant el viatge. Quan Lester va emmalaltir, Attenborough va assumir la presentació. Així ho va recordar a BAFTA: el pas davant de la càmera va néixer d’una necessitat concreta d’un programa que combinava expedició i estudi. [7]
Va ser responsable de BBC Two entre 1965 i 1968, etapa en què va impulsar la televisió en color. Després va dirigir la programació de BBC Television, entre 1969 i 1972. El 1973 va deixar l’administració per tornar a escriure i fer documentals. Les memòries Life on Air reuneixen experiències de televisió i expedicions. [6]
La sèrie Life i la història natural
Life on Earth, emesa el 1979, va convertir la història dels éssers vius en una narració televisiva extensa. La sèrie va seguir l’evolució i la diversitat de la vida i va ser el punt de partida de projectes Life posteriors. Connectava organismes i processos dins d’una història comprensible, en lloc de presentar només animals aïllats. [9]
The Living Planet (1984) es va centrar en com animals i plantes s’adapten a l’entorn. La capçalera de Maggie Perry relacionava estructures microscòpiques i grans paisatges. L’arxiu de producció conserva detalls com el globus pintat per Ron Bone i les capes de núvols mòbils: recursos artesanals per representar processos difícils de filmar directament. [10]
The Trials of Life va explorar conductes com alimentació, festeig i agressió. The Private Life of Plants va donar protagonisme als vegetals. En una entrevista del 1997 va explicar que les plantes també s’havien d’alimentar i reproduir; la filmació accelerada permetia mostrar aquesta activitat. El canvi d’escala temporal revelava processos invisibles en una observació breu. [11]
L’exploració va continuar amb The Life of Birds (1998), The Life of Mammals (2002) i Life in Cold Blood (2008). Cada projecte es va concentrar en grups diferents. The Blue Planet (2001) va ampliar la mirada cap als oceans. La continuïtat de la seva veu va conviure amb canvis de tema, tecnologia i equips de producció. [12]
Oceans, pols i paisatges del planeta
Planet Earth, del qual BBC Earth va celebrar el vintè aniversari el 2026, va reunir paisatges i comportaments de regions diferents. Les seqüències inclouen ocells del paradís, taurons i ossos polars. El format integra escenes d’animals i explicacions dels llocs on viuen, aprofitant la filmació sobre el terreny per relacionar conducta, aliment i entorn. [13]
Frozen Planet va portar aquesta mirada a les regions polars i al cicle estacional. La presentació inicial va situar Attenborough al pol nord; els episodis segueixen animals i canvis de llum, gel i estacions. Blue Planet II va tornar al medi marí, dels esculls tropicals a les profunditats i el mar obert, amb condicions molt diferents. [14, 15]
Our Planet i noves produccions
Our Planet es va estrenar a Netflix l’abril del 2019, amb Attenborough com a narrador. Silverback Films i WWF van participar en una producció de vuit episodis rodada en cinquanta països. Unia diversitat d’hàbitats i fragilitat ambiental, amb especialistes, càmeres i equips de camp de continents diferents. La narració formava part d’aquesta producció col·lectiva. [16]
Our Planet II, estrenada el juny del 2023, va reprendre la seva narració en quatre episodis sobre migracions. El desplaçament dels animals era el fil conductor: per què es mouen, quins recorreguts fan i com depenen de llocs diferents. Silverback identifica Alastair Fothergill i Keith Scholey entre els responsables de producció. [17]
A Life on Our Planet (2020) va adoptar un enfocament autobiogràfic. Produïda per Silverback Films i WWF, presenta l’experiència com a testimoni dels canvis observats al món natural i planteja perspectives per a les generacions futures. Articula memòria personal i transformació ambiental, fent del transcurs de la seva vida l’estructura del relat. [18]
The Green Planet torna a situar les plantes al centre, amb capítols sobre boscos tropicals, aigua, estacions i deserts. La narració acompanya formes diferents de supervivència vegetal. El projecte també es va estendre a una experiència de realitat augmentada, acostant la comunicació naturalista a un format interactiu que complementa la sèrie televisiva. [19]
Conservació i col·laboració científica
Ocean with David Attenborough va arribar als cinemes el 8 de maig de 2025. La coproducció de Silverback Films i Open Planet Studios la van dirigir Toby Nowlan, Keith Scholey i Colin Butfield. Explora l’estat dels oceans i les possibilitats de protegir-los, amb Attenborough com a figura central del relat i un equip especialitzat darrere de les imatges. [20]
El 2016 va inaugurar a Cambridge el campus de conservació de l’edifici que porta el seu nom. Reunia la universitat i nou organitzacions, amb més de cinc-cents professionals. L’espai connecta recerca i pràctica conservacionista; la participació en la inauguració expressa suport públic a una col·laboració desenvolupada per institucions i equips amb responsabilitats pròpies. [21]
Llibres i reconeixements
Va rebre el BAFTA Fellowship el 1980. [22] La Royal Society el va elegir fellow el 1983; va ser nomenat cavaller el 1985 i va rebre l’Order of Merit el 2005. Són reconeixements a la comunicació audiovisual, la divulgació científica i el servei públic. [23]
El 2022, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient li va concedir el reconeixement Champions of the Earth per la trajectòria. L’organisme va destacar dècades de documentació de la natura i defensa de la restauració. El premi situa l’aportació en la comunicació ambiental i l’apropament de biodiversitat i conservació al debat públic. [24]
Activitat fins al 2026
L’abril i el maig del 2026, Secret Garden va explorar la vida animal de cinc jardins del Regne Unit en cinc episodis. Produïda per Plimsoll, va portar l’atenció dels paisatges remots a espais pròxims als habitatges. L’emissió va acabar pocs dies abans del centenari, el 8 de maig, prolongant una carrera dedicada a fer visible la natura. [25]
