Qui és Drew Weissman
Drew Weissman és un metge i immunòleg estatunidenc nascut a Lexington, Massachusetts, el 7 de setembre de 1959. Va compartir amb Katalin Karikó el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 2023 per descobriments sobre modificacions de l’ARN que van permetre desenvolupar vacunes eficaces d’ARNm contra la COVID-19.[6]
Formació mèdica i científica
Durant els anys escolars va treballar a l’empresa del seu pare, que fabricava miralls òptics per a satèl·lits. L’experiència va acompanyar un interès primerenc per la ciència i la tecnologia.[7] A Brandeis va obtenir les titulacions de grau i màster el 1981, amb formació en bioquímica i enzimologia.[9]
El 1987 va completar Medicina i el doctorat a Boston University. Després de la residència a Boston, va investigar als National Institutes of Health amb Anthony Fauci.[8] Es va incorporar a la Universitat de Pennsilvània el 1997, on va organitzar el programa de recerca en immunologia i vacunes.[9]
El VIH i les cèl·lules dendrítiques
Abans de centrar-se en ARNm, va estudiar les interaccions del VIH amb cèl·lules immunitàries. El 1995 va publicar amb Li, Orenstein i Fauci que diferents poblacions de cèl·lules dendrítiques podien unir-se al virus, però diferien en la capacitat de transmetre la infecció a cèl·lules T. La distinció relacionava maduració cel·lular i propagació viral.[10]
La col·laboració amb Karikó
A finals dels anys noranta va coincidir amb Karikó al costat d’una fotocopiadora de Penn. Una conversa sobre recerca va obrir una col·laboració entre immunologia i bioquímica de l’ARN.[8] Tots dos figuraven entre els autors de l’estudi de 2005 sobre nucleòsids modificats i reconeixement immunitari.[6]
El treball va continuar després del descobriment inicial. El 2008, un equip format per Karikó, Muramatsu, Welsh, Ludwig, Kato, Akira i Weissman va mostrar avantatges d’incorporar pseudouridina a l’ARNm. Els experiments van relacionar la modificació amb més producció de proteïnes i estabilitat biològica, ampliant les possibilitats d’utilitzar-lo com a vehicle d’expressió.[11]
El 2011 van estudiar un altre obstacle: contaminants d’ARN bicatenari generats durant la transcripció. La purificació per cromatografia va reduir l’activació immunitària i va millorar l’expressió de l’ARN modificat. L’article, signat per Karikó, Muramatsu, Ludwig i Weissman, va mostrar que composició i puresa condicionaven el comportament de la preparació.[12]
ARN i nanopartícules lipídiques
Les formulacions d’ARNm requereixen sistemes que protegeixin la molècula i la lliurin a les cèl·lules. El Premi Tang de 2022 va reconèixer conjuntament Weissman, Karikó i Pieter Cullis, vinculant ARN modificat i nanopartícules lipídiques. La combinació va reunir química de l’ARN, immunologia i sistemes d’administració farmacèutica.[21]
Recerca en vacunes per a altres virus
El 2017 va participar en l’estudi de Pardi i col·laboradors sobre una vacuna experimental d’ARNm contra el Zika. Es van observar respostes d’anticossos i protecció en ratolins i macacos rhesus. El treball era anterior a la pandèmia i explorava com adaptar la plataforma a un altre virus en models animals.[13]
L’estudi d’Arevalo i col·laboradors de 2022 va combinar antígens de vint subtipus coneguts de grip A i B. Es va avaluar en ratolins i fures. Weissman va supervisar la producció d’ARNm i nanopartícules; Scott Hensley va dirigir les altres activitats. Era recerca preclínica sobre amplitud de protecció, no una vacuna universal aprovada.[14]
Reprogramació cel·lular i teràpies noves
Un treball de Penn publicat el 2022 va utilitzar ARNm per generar temporalment cèl·lules CAR T dins l’organisme. En ratolins, l’objectiu era actuar sobre fibroblasts associats a fibrosi cardíaca. Weissman va ser coautor de la recerca, que buscava simplificar una estratègia habitualment basada a modificar cèl·lules fora del cos.[15]
El 2023 va participar en un estudi de Breda i col·laboradors sobre lliurament d’ARNm a cèl·lules mare hematopoètiques. Incloïa modificació cel·lular en ratolins i experiments amb cèl·lules humanes associades a malaltia falciforme. La recerca explorava procediments d’edició i preparació per a trasplantament; els resultats corresponen a sistemes experimentals concrets.[16]
El 2022 va ser un dels científics fundadors vinculats al llançament de Capstan Therapeutics. El projecte va reunir especialistes de Penn en immunoteràpia, ARN i nanopartícules dirigides a tipus cel·lulars determinats. La iniciativa empresarial va néixer per desenvolupar aplicacions de la recerca, amb diverses contribucions científiques dins l’equip fundador.[19]
Col·laboració amb Tailàndia i accés
El 2020 va començar a col·laborar amb Kiat Ruxrungtham i Chulalongkorn University en una vacuna d’ARNm desenvolupada a Tailàndia. Penn va documentar reunions, revisió de dades i suport a producció i proves sense compensació econòmica per l’assistència. El programa buscava ampliar la capacitat de desenvolupament en països amb menys recursos.[17]
Els resultats de fase I de ChulaCov19 es van publicar el 2022. L’assaig obert va incloure 72 persones de 18 a 75 anys i va avaluar seguretat i immunogenicitat. Les observacions aportaven dades per continuar el desenvolupament; el disseny inicial no mesurava l’eficàcia poblacional d’una campanya de vacunació.[18]
Nobel i reconeixements científics
Brandeis va celebrar el febrer de 2021 el lliurament del premi Rosenstiel a Weissman i Karikó.[23] Aquell any van compartir el Lasker–DeBakey de recerca mèdica clínica.[22] Weissman també figura com a guardonat del Breakthrough Prize en Ciències de la Vida de 2022 per la tecnologia d’ARN modificat.[20]
El 2023 va ingressar al National Inventors Hall of Fame, amb una fitxa que destaca la patent estatunidenca 8.278.036.[7]
Direcció científica i perspectiva
Dirigeix el Penn Institute for RNA Innovation. L’activitat reuneix recerca bàsica sobre ARN i resposta immunitària amb desenvolupament de vacunes i altres aplicacions terapèutiques.[1] Penn també descriu col·laboració internacional per formar investigadors i desenvolupar capacitat de fabricació local. L’accessibilitat de la tecnologia forma part del programa institucional.[24]
En una entrevista de 2024 va explicar que estudiar per què fallaven els experiments ajudava a orientar les hipòtesis següents. També va reconèixer expressament la importància de les nanopartícules desenvolupades per Cullis. El relat presenta la innovació com una acumulació de coneixements i col·laboracions, amb problemes de lliurament, resposta immunitària i fabricació que cal resoldre conjuntament.[2]
Vacunes d’ARNm i exposició en feines essencials
L’aportació de Weissman i Karikó a les modificacions de l’ARN va contribuir al desenvolupament de vacunes d’ARNm contra la COVID-19, segons el reconeixement del Nobel.[3] Les cohorts HEROES i RECOVER van avaluar aquestes vacunes en personal sanitari, primers intervinents i altres treballadors essencials dels Estats Units, amb seguiment entre desembre de 2020 i març de 2021.[5]
L’estudi feia proves setmanals independentment dels símptomes.[5]
Aquesta característica és útil per entendre una avaluació preventiva: registrar només baixes o consultes hauria respost una pregunta diferent de detectar infeccions durant el seguiment. El cas permet examinar quin col·lectiu es va estudiar, quin resultat es va mesurar i durant quin període. Aquells resultats històrics no constitueixen una xifra de protecció actual ni demostren que la vacunació elimini les exposicions del lloc de treball.
