Qui és Katalin Karikó
Katalin Karikó és una bioquímica nascuda a Szolnok, Hongria, el 17 de gener de 1955. Va compartir amb Drew Weissman el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 2023 per descobriments sobre modificacions de bases de nucleòsids que van fer possible desenvolupar vacunes eficaces d’ARN missatger contra la COVID-19.[6]
Infància i formació a Hongria
Va créixer a Kisújszállás i va cursar els estudis universitaris a Szeged. Va obtenir el títol de Biologia el 1978 i el doctorat en Bioquímica el 1982.[7] En una entrevista va recordar l’interès per les plantes i el treball inicial amb lípids. Jenö Tomasz la va incorporar després a la recerca de petites molècules d’ARN relacionades amb la resposta antiviral.[8]
Va fer una etapa postdoctoral al Centre de Recerca Biològica de Szeged entre 1982 i 1985. Va continuar a Temple University, Filadèlfia, de 1985 a 1988, i a Uniformed Services University of the Health Sciences, Bethesda, entre 1988 i 1989. La formació va combinar bioquímica i patologia abans d’incorporar-se a Penn.[1]
Penn i el projecte de produir proteïnes
A Penn va treballar amb el cardiòleg Elliot Barnathan en experiments per produir proteïnes mitjançant ARNm. Un objectiu era expressar un receptor d’uroquinasa relacionat amb la coagulació. El treball va mostrar que introduir instruccions moleculars podia modificar la producció de proteïnes en les cèl·lules estudiades; encara era recerca experimental.[9]
El 1993 va publicar amb Kuo, Boyd, Okada, Cines i Barnathan un estudi sobre el receptor d’uroquinasa en una línia cel·lular d’osteosarcoma. Van observar més invasió de la matriu sense canvis en la migració cel·lular. L’etapa incloïa també biologia cel·lular del càncer, al costat del desenvolupament d’eines d’ARN.[23]
La trajectòria a Penn va incloure un lloc de research assistant professor entre 1989 i 1995 i després responsabilitats com a senior research investigator. Més endavant va cofundar RNARx i en va ser directora executiva entre 2006 i 2013. L’empresa s’orientava al desenvolupament terapèutic de l’ARN modificat.[13]
Col·laboració amb Drew Weissman
La col·laboració va reunir el coneixement de l’ARN de Karikó amb la immunologia i l’interès per les vacunes de Weissman. L’estudi de les cèl·lules immunitàries va revelar un problema fonamental: l’ARN preparat al laboratori podia desencadenar senyals inflamatoris que dificultaven utilitzar-lo per fabricar proteïnes terapèutiques.[4]
El 2005 van publicar amb Michael Buckstein i Houping Ni un article a Immunity. Van mostrar que determinades modificacions de nucleòsids reduïen el reconeixement de l’ARN per receptors de la immunitat innata i l’activació de cèl·lules dendrítiques. L’estudi va oferir una via experimental per fer l’ARN sintètic menys immunoestimulant.[10]
Mecanismes i aplicacions experimentals
Un estudi de 2010, encapçalat per Bart Anderson i amb Karikó entre els autors, va examinar la proteïna PKR. L’ARN amb pseudouridina l’activava menys, reduint un mecanisme que frena la traducció. Van relacionar així un canvi químic de l’ARN amb la quantitat de proteïna que podien produir les cèl·lules.[11]
El 2012 va signar amb Hiromi Muramatsu, Jason Keller i Weissman un treball sobre ARNm que codificava eritropoetina. Els experiments van observar un augment de la producció de glòbuls vermells en ratolins. L’estudi explorava una aplicació de producció de proteïnes i mantenia el caràcter preclínic propi d’un model animal.[21]
BioNTech i desenvolupament farmacèutic
Es va incorporar a BioNTech el 2013, després de conèixer l’equip d’Uğur Şahin. El 2022 va tornar a Pennsilvània; l’empresa va informar el 2023 que mantenia una relació com a consultora externa.[14] El currículum acadèmic diferencia la vicepresidència de 2013–2019 de la vicepresidència sènior de 2019–2022.[20]
Amb Şahin i Özlem Türeci va publicar el 2014 una revisió sobre medicaments basats en ARNm. Van analitzar estabilitat, fabricació, lliurament a les cèl·lules i control de l’expressió de proteïnes. La revisió situava vacunes i substitució de proteïnes en un camp amb aplicacions en diferents fases de recerca.[15]
Publicacions durant la pandèmia
Va ser coautora de l’estudi de BNT162b1 publicat a Nature el 2020. L’assaig obert i no aleatoritzat va avaluar respostes d’anticossos i cèl·lules T en adults sans de 18 a 55 anys. BNT162b1 era un candidat del programa: l’article va estudiar immunogenicitat i cal diferenciar-lo de l’avaluació posterior de BNT162b2.[16]
També va participar en un treball de Krienke i col·laboradors publicat a Science el 2021 sobre encefalomielitis autoimmune experimental. En models de ratolí, una formulació d’ARNm buscava induir tolerància immunitària davant determinats antígens. Els resultats corresponen a aquella recerca preclínica i no demostren eficàcia terapèutica en persones amb esclerosi múltiple.[17]
Premis i responsabilitats acadèmiques
Karikó i Weissman van rebre el Lasker–DeBakey de recerca mèdica clínica el 2021.[19] El 2022 l’Oficina Europea de Patents va concedir a Karikó el Premi a l’Inventor Europeu per la seva trajectòria. El reconeixement va destacar l’ARN modificat i la importància per a vacunes i aplicacions terapèutiques.[12]
És professora a Szeged i adjunct professor de Neurocirurgia a Penn.[20] El maig de 2026, Szeged va documentar la pertinença a les tres acadèmies nacionals estatunidenques: Medicina, Enginyeria i Ciències. Va ser elegida per a aquesta última el 2025 i va participar en la cerimònia d’incorporació l’abril de 2026.[3]
Breaking Through i relat de la carrera
Breaking Through: My Life in Science va aparèixer el 2023 i va tenir una edició en rústica el 2024. Les memòries recorren la vida a Hongria, l’emigració, la recerca i les dificultats per mantenir una línia de treball. El llibre afegeix la perspectiva personal als articles i registres institucionals de la trajectòria.[18]
A l’entrevista concedida quan es va anunciar el Nobel, va descriure la sortida de Penn el 2013 com una retirada forçada. En recordar els obstacles, va aconsellar concentrar-se en les circumstàncies que un mateix pot canviar. El testimoni explica com va interpretar personalment una etapa difícil anterior a la incorporació a BioNTech.[22]
Recerca de l’ARNm i protecció del personal sanitari
Les modificacions de l’ARN investigades per Karikó i Weissman van contribuir al desenvolupament de vacunes d’ARNm contra la COVID-19.[2] Un estudi dels CDC en 33 centres dels Estats Units va examinar l’efectivitat contra la COVID-19 simptomàtica en personal sanitari entre gener i març de 2021.[5]
L’estudi connecta una tecnologia concreta, un col·lectiu professional i un resultat definit. També permet distingir preguntes: prevenir malaltia simptomàtica no és el mateix que impedir tota infecció, i un estudi d’aquell període no descriu automàticament la protecció en altres moments. En un programa de salut laboral, la lectura útil del cas és comprovar població, exposició, resultat i context abans de traslladar una xifra.
