Qui és Ellen MacArthur
Ellen Patricia MacArthur va néixer el 8 de juliol del 1976 a Whatstandwell, Derbyshire, Anglaterra. [6]
Trajectòria en regates oceàniques
Va començar a navegar als quatre anys. [7]
A la transatlàntica del 2000 va guanyar la classe Open 60 amb un vaixell que disputava la primera regata. La història del Royal Western Yacht Club destaca una decisió tàctica: navegar cap al nord per evitar una zona de poc vent i obtenir un avantatge que va conservar fins a l’arribada. El resultat va consolidar la seva posició en navegació en solitari. [8]
Va acabar segona a la Vendée Globe 2000–2001 a bord de Kingfisher, darrere de Michel Desjoyeaux. Va arribar l’11 de febrer del 2001 després de 94 dies,4 hores,25 minuts i 40 segons. Al tram final havia patit el trencament d’un estai, una avaria que va frenar l’intent d’atrapar el líder durant la remuntada de l’Atlàntic. [9]
La Route du Rhum afegeix dues victòries de categoria al palmarès: el 1998, en monocascs de 50 peus, i el 2002, en IMOCA. Van ser triomfs consecutius en classes diferents, dins d’una regata amb embarcacions de característiques diverses. Aquests resultats van precedir el projecte de rècord de volta al món en un trimarà. [10]
La volta al món del 2005
El febrer del 2005 va completar la circumnavegació amb el B&Q en 71 dies,14 hores,18 minuts i 33 segons. El World Sailing Speed Record Council registra la marca com a rècord absolut de navegació en solitari d’aquell moment. Va superar Francis Joyon, que recuperaria el rècord el 2008. El valor històric de la travessia correspon a aquella successió de marques. [11]
De la navegació a la fundació
L’experiència de portar provisions limitades a bord va orientar l’interès cap a l’ús de recursos. Segons el seu relat, dependre d’aliments, combustible i materials durant la travessia la va portar a estudiar el funcionament de l’economia. Després de dialogar amb especialistes i empreses, el 2010 va impulsar la fundació que porta el seu nom per accelerar la transició circular. [1]
La fundació disposa d’un patronat i d’un equip executiu. MacArthur presideix el primer, mentre que Joe Murphy figura com a director executiu en l’estructura consultada el 2026. El govern del patronat inclou orientació estratègica, finances i integritat operativa; els programes es desenvolupen amb equips especialitzats i col·laboració amb altres organitzacions. [13]
Economia circular i programes sectorials
El marc que difon la fundació es basa en tres principis: eliminar residus i contaminació des del disseny, mantenir productes i materials en circulació i regenerar la natura. Inclou manteniment, reutilització, reparació i remanufactura, a més de reciclatge. La intervenció comença en la concepció i l’ús del producte, abans del final de la vida útil. [2]
The New Plastics Economy, publicat el 2016 amb el Fòrum Econòmic Mundial i suport analític de McKinsey, va aplicar el marc als envasos plàstics. L’informe va plantejar canvis coordinats entre disseny, producció i recuperació de materials. L’autoria és institucional: forma part de la feina de la fundació i els socis dins del projecte MainStream. [14]
La col·laboració amb ONU Medi Ambient es va concretar també en el Global Commitment, un marc voluntari de compromisos empresarials i seguiment públic. Després de tancar una primera etapa el 2025, la iniciativa va obrir objectius per al 2030. Combina metes comunes, informació de progrés i accions col·lectives davant barreres que una empresa aïllada no pot resoldre. [15]
El 2017, A New Textiles Economy va traslladar l’anàlisi a la moda: disseny de peces, formes de venda i ús, i recuperació de teixits i fibres. Va proposar que els materials tornessin a l’economia després de l’ús. El programa va ampliar l’activitat de la fundació cap a una cadena productiva diferent dels envasos. [16]
Suport a joves que han viscut un càncer
L’Ellen MacArthur Cancer Trust va començar les activitats el 2003, després de l’experiència de navegar amb l’associació francesa A Chacun Son Cap. La primera sortida va reunir cinc joves de l’hospital Great Ormond Street. L’entitat utilitza navegació i activitats a l’aire lliure per donar suport a joves que han viscut un càncer. [7]
Autobiografia i divulgació
Taking on the World recull la narració pròpia de la trajectòria fins a la Vendée Globe. Penguin en va publicar una edició en rústica el 2003. El llibre desenvolupa l’experiència esportiva en primera persona i conserva el context d’una navegant que va assolir reconeixement internacional en completar la regata als 24 anys. [17]
Full Circle, publicat el 2010, aborda la dècada següent: els efectes de la fama, els intents transatlàntics, el rècord i el viatge a Geòrgia del Sud que va acompanyar el canvi de prioritats. L’editorial situa l’anunci de retirada competitiva l’octubre del 2009. El llibre connecta l’etapa esportiva amb la dedicació posterior a l’ús de recursos. [12]
Premis i distincions
Va ser nomenada dama comanadora de l’Orde de l’Imperi Britànic pels serveis a la vela, amb efectes del 8 de febrer del 2005. L’avís oficial va aparèixer a The London Gazette. La distinció explica el tractament Dame que acompanya el nom en nombroses institucions i publicacions. [18]
La federació internacional de vela la va reconèixer com a guanyadora femenina del World Sailor of the Year el 2001 i el 2005. Les dues distincions corresponen a etapes esportives diferents: el podi de la Vendée Globe i el període del rècord de circumnavegació. [19]
El 2022 va rebre el Premi Princesa d’Astúries de Cooperació Internacional per la contribució al canvi cap a l’economia circular. [6]
Dissenyar texans evitant processos perillosos
The Jeans Redesign, impulsat per la fundació creada per MacArthur, ofereix un vincle concret amb la prevenció. Les seves directrius van incloure l’exclusió del raig de sorra i del permanganat potàssic, juntament amb requisits sobre substàncies químiques. També van identificar la salut, seguretat i drets de qui treballa a la cadena tèxtil com a condició prèvia del projecte. [4]
Aplicació a disseny, compres i higiene industrial
L’informe dels primers dos anys recull com participants van comprovar substàncies utilitzades en fabricació respecte de la llista de substàncies restringides de ZDHC i van documentar informació dels proveïdors. Això permet estudiar un mecanisme concret: traduir una intenció de disseny en requisits i proves dins de la cadena de subministrament. [5]
En una empresa tèxtil, la pregunta preventiva seria quins processos s’eliminen realment, quines alternatives s’introdueixen i com se’n comprova l’aplicació. L’interès per a SST és incorporar aquesta revisió abans de produir, mantenint separades la conformitat documental i les condicions d’exposició observades a la feina.
