Qui va ser Frank Gilbreth
Frank Bunker Gilbreth (1868–1924) va ser un constructor, inventor i consultor nord-americà. Amb Lillian Moller Gilbreth va desenvolupar l’estudi de moviments com a eina per comprendre i reorganitzar el treball. La seva activitat combinava experiència en obres, instruments de registre i formació de treballadors. [1]
De l’ofici a l’empresa constructora
Després de superar les proves d’accés al MIT, el 1885 va optar per treballar com a ajudant de paleta. Va crear l’empresa constructora el 1895. El 1902 va construir un laboratori del MIT en onze setmanes, un projecte que va propiciar l’amistat amb Andrey Potter, futur degà d’enginyeria de Purdue. El 1912 va deixar la construcció per concentrar-se en consultoria. [5]
La patent de bastida del 1892 mostra una intervenció concreta sobre l’entorn de treball. El dispositiu estava pensat per a obres on calia elevar la bastida interior a mesura que creixia el mur. La invenció volia simplificar aquest ajust i mantenir els paletes en una posició adequada respecte de la zona on col·locaven els maons. [6]
Bricklaying System, publicat el 1909, traslladava la seva experiència a un llibre sobre eines, formació d’aprenents i mètodes d’instrucció. L’aprenentatge de l’ofici formava part del sistema de treball: documentar com s’executava una operació permetia discutir-ne l’ensenyament i evitar que cada treballador depengués únicament d’hàbits transmesos informalment. [7]
Formigó, patents i documentació
L’activitat inventiva també incloïa elements constructius. Una patent concedida el 1910 descrivia solucions per a cossos de formigó, com bigues, i els seus reforços. Aquest treball recorda que la trajectòria va començar resolent problemes de construcció material abans que l’anàlisi del moviment esdevingués el centre de la seva reputació professional. [8]
Concrete System va aparèixer el 1908, editat per Engineering News Publishing Company. Les il·lustracions i els diagrames acompanyaven una exposició dedicada a la construcció amb formigó. Amb les patents i els manuals de paleteria, el llibre forma part de l’etapa en què Gilbreth procurava convertir l’experiència d’obra en procediments documentats i comunicables. [9]
Estudi del moviment i gestió científica
La col·laboració dels Gilbreth utilitzava cronòmetres especials, fotografia i pel·lícules. El Smithsonian distingeix aquest enfocament del cronometratge associat a Frederick Winslow Taylor: el rellotge ocupava una posició secundària dins l’anàlisi de moviments. Els clients volien estalviar temps i costos; la parella també aspirava a millorar la satisfacció del treballador eliminant accions innecessàries. [10]
Motion Study, del 1911, examinava com els hàbits influeixen en el gest. Gilbreth descrivia moviments repetits per costum encara que no fossin necessaris i analitzava la coordinació de les dues mans. La proposta històrica consistia a estudiar i ensenyar seqüències de treball, atenent tant el recorregut com l’organització de l’acció. [11]
Primer of Scientific Management, del 1912, presentava conceptes de gestió científica amb una introducció de Louis D. Brandeis. El llibre recollia definicions de Taylor i explicava termes per als responsables de l’organització del treball. Permet situar Gilbreth dins d’aquell moviment, abans de les diferències professionals que van separar els enfocaments respectius. [12]
Càmeres, micromoviments i aprenentatge
El 1913 va sol·licitar una patent de mètode i aparell per estudiar moviments, concedida el 1916. El registre fotogràfic permetia examinar trajectòries, ritmes i canvis de velocitat. La descripció vinculava l’anàlisi amb la transferència d’habilitats: conservar una acció en imatges facilitava revisar-la i utilitzar-la per ensenyar altres persones. [13]
La consultoria industrial incloïa la New England Butt Company des del 1912 i empreses manufactureres dels Estats Units i Alemanya. En aquests entorns va desenvolupar l’anàlisi d’unitats elementals de moviment, conegudes com a therbligs. L’arxiu del Smithsonian conserva registres que permeten seguir la transició de les tasques constructives a processos fabrils diversos. [14]
Motion Models, obra signada amb Lillian i catalogada aproximadament el 1915, tractava la transferència d’experiència i la comparació de mètodes educatius. L’ensenyament era, doncs, un tema propi de les seves publicacions: observar l’execució d’una tasca interessava tant per descriure-la com per transmetre coneixements i comparar maneres d’aprendre-la. [15]
Fatiga, cooperació i organització
Frank i Lillian van publicar conjuntament Fatigue Study el 1916. El llibre tractava moviments, condicions del lloc i descans, incorporant l’esforç humà al programa de recerca. [2]
Applied Motion Study, del 1917, reunia treballs sobre preparació industrial, cooperació i conservació de recursos humans i materials. L’índex distingeix recerca de laboratori, planificació i execució, i inclou el gràfic de cicles de moviments simultanis. L’obra mostra com l’interès pel gest individual convivia amb preguntes sobre l’organització del procés complet. [16]
Adaptació de tasques i representació de processos
A Motion Study for the Handicapped, amb edició londinenca del 1920, van estudiar la formació i les possibilitats de treball de persones amb discapacitat. Presentaven pel·lícules, models i dispositius de suport com a recursos d’aprenentatge. Aquest capítol de l’activitat es relacionava amb la reincorporació laboral i la cerca de tasques compatibles amb capacitats diverses. [17]
La ponència conjunta Process Charts, preparada per a la reunió d’ASME del desembre del 1921, proposava representar tot el procés abans de modificar-ne una part. Els gràfics permetien comparar mètodes existents i proposats i recollir suggeriments de diverses persones de l’organització. El registre visual s’estenia així del moviment corporal a la coordinació entre activitats. [18]
Mort i llegat documental
Va néixer el 7 de juliol de 1868 a Fairfield, Maine, i va morir el 14 de juny de 1924. Entre les iniciatives professionals hi havia l’impuls de la divisió de gestió d’ASME, establerta el 1920. Després de la seva mort, Lillian va continuar el treball compartit i va desenvolupar una llarga carrera pròpia. [4]
El 1945 Lillian, James S. Perkins i Ralph M. Barnes van produir una compilació de les seves pel·lícules. Reunia imatges d’estudis de treball i de la família, que va participar en experiments. La conservació cinematogràfica permet tornar a examinar aquells registres originals i la seva utilització en la recerca del treball. [19]
El Smithsonian els va dedicar una exposició el 1980. Entre les peces destacava el cronociclògraf, utilitzat per estudiar moviments de mans i braços. La presentació museística preservava una dimensió essencial del treball: els instruments que convertien una activitat fugaç en un registre susceptible d’examen, comparació i ensenyament. [20]
L’Institute of Industrial and Systems Engineers manté un premi amb els noms de Frank i Lillian Gilbreth. Reconeix contribucions destacades de l’enginyeria industrial al benestar humà. Aquest homenatge professional conserva l’associació entre tots dos i recorda que el llegat combina invenció, recerca i organització del treball. [21]
Relació amb la prevenció
L’aportació històrica connecta amb l’ergonomia i l’organització de tasques. Analitzar abast, recorreguts i esforç pot orientar preguntes preventives; qualsevol redisseny actual requereix avaluar els efectes sobre les persones i sobre la producció.
