Qui va ser Lillian Gilbreth
Lillian Moller Gilbreth (1878–1972) va ser una psicòloga, enginyera industrial i consultora nord-americana. Va néixer a Oakland i va combinar recerca, docència i assessorament a empreses. El seu treball situava les capacitats i necessitats humanes dins l’anàlisi tècnica de les tasques. [3]
De la literatura a la recerca psicològica
Va obtenir títols en literatura a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, el 1900 i el 1902. A la graduació del 1900 va intervenir com a oradora, una fita per a les dones de la universitat. La formació inicial pertanyia a les humanitats: l’interès posterior per la gestió i l’enginyeria es va desenvolupar sobre aquesta base, en lloc de començar amb una carrera tècnica convencional. [5]
Brown li va concedir el doctorat el 1915 per Some Aspects of Eliminating Waste in Teaching. El títol situa l’ensenyament al centre de la recerca doctoral. Era una tesi diferent del treball sobre psicologia de la gestió que havia publicat abans, una distinció important dins del seu itinerari acadèmic. [6]
The Psychology of Management
The Psychology of Management analitzava la relació entre qui dirigeix, qui fa el treball i les condicions de l’activitat. Gilbreth defensava reconèixer la individualitat del treballador i atendre l’ensenyament. El plantejament incorporava la ment, l’aprenentatge i la relació interpersonal a un camp sovint presentat mitjançant operacions, estàndards i mesuraments. [7]
La recerca va aparèixer primer per lliuraments el 1912–1913 i després com a llibre el 1914. Després de la mort de Frank el 1924, Lillian va presentar a Praga el treball conjunt sobre ensenyament de la gestió científica. L’any següent impartia el curs des de casa seva a Montclair, donant continuïtat professional al programa compartit. [8]
Una col·laboració professional amb Frank
Amb Frank Gilbreth va desenvolupar recerques sobre l’execució de tasques mitjançant fotografies i pel·lícules. Els registres permetien revisar una seqüència i proposar canvis en l’organització. La parella va signar llibres i articles i va provar algunes idees a la seva llar. La col·laboració combinava l’anàlisi del moviment amb la preocupació de Lillian per les relacions humanes. [9]
Fatigue Study i l’esforç humà
Fatigue Study, del 1916, era una obra conjunta sobre esforç, condicions de treball i recuperació. Incloïa mobiliari, eines, il·luminació i ventilació entre els aspectes que calia examinar en estudiar la fatiga. [2]
Purdue i la formació d’enginyeres
El setembre del 1935 es va incorporar a Purdue com a professora de gestió, amb activitat en enginyeria i economia domèstica. Va participar en el desenvolupament del laboratori d’estudis de temps i moviments i en l’orientació professional de dones. La universitat vinculava la contractació amb la millora d’oportunitats educatives i laborals de les estudiants. [10]
Va ser la primera professora del College of Engineering de Purdue i es va retirar de la universitat el 1948. Aquesta etapa va establir una presència docent duradora per al seu enfocament del treball humà. La història institucional la recorda tant per la recerca amb Frank com pel paper propi en la formació i l’assessorament universitaris. [11]
La llar com a espai de treball
Va considerar la cuina un lloc on estudiar recorreguts i organització. Va dissenyar models per reduir passos repetits i va adaptar espais per a dones amb discapacitat. Per a ella, estalviar esforç havia de permetre temps per a altres activitats. El Smithsonian conserva aquesta dimensió de la trajectòria amb les recerques sobre fotografia i moviment. [12]
The Home-Maker and Her Job, del 1927, organitzava les preguntes domèstiques al voltant de qui fa les tasques, on, quan i per què. També tractava les habilitats necessàries. El llibre presentava la llar com una activitat organitzada i compartida, que es podia examinar amb el mateix interès que els processos d’oficines i fàbriques. [13]
A Living with Our Children, publicat el 1928, va traslladar l’atenció a la convivència i l’educació familiar. Un passatge sobre reunions familiars defensava que els adults deixessin espai perquè els infants resolguessin diferències i participessin. L’obra mostra una faceta de l’escriptura centrada en la relació quotidiana i en l’aprenentatge de la convivència. [14]
Discapacitat i diversitat de tasques
Va col·laborar amb Edna Yost a Normal Lives for the Disabled, publicat el 1944. L’arxiu de Purdue atribueix l’obra a Yost en col·laboració amb Gilbreth. El treball prolongava l’interès per la vida i l’activitat de persones amb discapacitat més enllà dels estudis industrials compartits amb Frank. [15]
L’activitat també incloïa formació de secretàries a la Katharine Gibbs School i estudis d’organització de tasques hospitalàries. Durant els anys cinquanta va viatjar com a consultora a Austràlia, Taiwan i els Països Baixos. Aquestes experiències mostren la varietat d’institucions i contextos on va desenvolupar la carrera després de deixar la docència regular a Purdue. [16]
Activitat internacional i servei públic
L’abril del 1930 va publicar An Engineer Looks at St. Luke’s, Tokyo, després del viatge al Japó per a un congrés d’enginyeria. L’article presentava impressions sobre un centre mèdic des de l’experiència en gestió. Exemplifica la participació en debats professionals internacionals i l’escriptura sobre institucions més enllà de la fàbrica. [23]
Va impartir cursos en institucions com Rutgers, Wisconsin i Bryn Mawr, i el 1964 va ser nomenada resident lecturer al MIT. També va assessorar comitès sobre defensa civil i qüestions relatives a les dones. La docència, les conferències i el servei públic ampliaven l’activitat més enllà dels contractes de consultoria empresarial. [20]
Reconeixements i dones en enginyeria
A la reunió fundacional del 1950, la Society of Women Engineers va aprovar concedir-li la condició de membre honorari. El reconeixement era present des del naixement d’una organització dedicada a l’avenç professional de les dones en enginyeria. La decisió valorava una trajectòria consolidada i la vinculava amb noves generacions de professionals. [17]
Va rebre la Hoover Medal el 1966. La citació oficial destacava la contribució a l’estudi del moviment, la connexió entre enginyeria de gestió i relacions humanes i l’adaptació d’entorns industrials i domèstics per a persones amb discapacitat. El premi reconeixia aquesta combinació de coneixement tècnic i servei a les persones. [18]
Va ser elegida membre de la National Academy of Engineering el 1965. Purdue manté en memòria seva el programa Lillian Gilbreth Postdoctoral Fellowships, orientat a preparar investigadors per a la carrera acadèmica mitjançant recerca interdisciplinària i desenvolupament professional. El seu nom continua associat a la connexió entre camps i a la formació d’enginyers. [19]
Memòria escrita i llegat
Purdue conserva el manuscrit autobiogràfic As I Remember, datat aproximadament el 1941. El testimoni personal s’afegeix a correspondència i documents professionals per estudiar la trajectòria des de perspectives diverses. Ofereix un contrapunt documental a la imatge pública d’una família coneguda pels experiments sobre la vida quotidiana. [21]
La Society of Women Engineers va crear el 1958 una beca amb el seu nom. L’organització distingeix el llegat professional de la popularitat com a mare de la família de Cheaper by the Dozen i Belles on Their Toes. Totes dues dimensions formen part de la memòria, però la beca manté un vincle concret amb l’educació en enginyeria. [22]
Va morir el 2 de gener de 1972. El seu arxiu documenta una carrera pròpia que va continuar durant dècades després de la col·laboració amb Frank. [3]
Relació amb l’ergonomia
El seu llegat permet estudiar com el disseny d’un lloc condiciona l’esforç que exigeix. La lectura preventiva se centra a adaptar tasques i condicions; la rapidesa d’execució, tota sola, no mesura la salut de qui treballa.
