Qui és Greta Thunberg
Greta Thunberg és una activista climàtica sueca nascuda el 3 de gener de 2003 a Estocolm. Es va donar a conèixer com a estudiant reclamant mesures davant l’escalfament global i ha desenvolupat la seva activitat mitjançant protestes, discursos, publicacions i suport a organitzacions socials. [2]
L’inici de la vaga escolar
L’agost de 2018, amb quinze anys, va iniciar una vaga escolar davant el Parlament suec. Durant les tres setmanes anteriors a les eleccions s’hi va asseure cada dia lectiu. El 8 de setembre, amb altres participants, va decidir continuar els divendres: d’aquell procés va sorgir Fridays for Future. [1]
La dimensió internacional del moviment va quedar reflectida a la Cimera de la Joventut sobre el Clima de l’ONU del setembre de 2019. Va reunir joves de més de 140 països i territoris. Thunberg hi va participar amb altres activistes en un espai de propostes i pressió col·lectiva sobre governs i empreses. [8]
Intervencions internacionals
El desembre de 2018 va intervenir a la COP24 de Katowice en nom de Climate Justice Now. El discurs va plantejar l’equitat, la dependència dels combustibles fòssils i les responsabilitats envers les generacions futures. La intervenció va convertir una protesta escolar en una veu present en un fòrum multilateral sobre el clima. [5]
L’agost de 2019 va arribar a Nova York després d’una travessia atlàntica de dues setmanes en veler. El viatge formava part de la seva participació en trobades climàtiques de les Nacions Unides i feia visible la decisió d’evitar el transport aeri. L’arribada va rebre una benvinguda entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. [6]
El 23 de setembre de 2019 va parlar a l’obertura de la Cimera sobre l’Acció Climàtica de l’ONU. Va qüestionar davant dirigents, empreses i representants socials la distància entre els compromisos anunciats i la resposta a la crisi. Hi va intervenir com a activista convidada, dins una trobada amb nombrosos participants i propostes. [7]
El 2021 va participar, amb Vanessa Nakate i altres joves, a Youth4Climate a Milà. Va tornar a qüestionar els discursos que prometien transformació sense accions suficients. La cita precedia la COP26 i va reunir activistes de nombrosos països per traslladar les seves demandes als processos internacionals. [9]
Llibres i divulgació
No One Is Too Small to Make a Difference va aparèixer el 2019. Reuneix intervencions pronunciades davant públics diferents, des de manifestacions fins a les Nacions Unides, el Fòrum Econòmic Mundial i el Parlament britànic. El llibre conserva el format de discurs i permet seguir com va adaptar un missatge climàtic a aquells espais. [10]
Our House Is on Fire és una obra familiar signada amb Malena Ernman, Beata Ernman i Svante Thunberg. L’edició anglesa va aparèixer el 2020. Combina experiències personals de la família amb el seu acostament a la crisi ambiental; és una memòria compartida, diferent dels seus reculls de discursos. [11]
Per a The Climate Book (2022) va reunir contribucions de més de cent especialistes i autors d’àmbits com les ciències del clima, l’enginyeria, l’economia i la història, al costat de veus indígenes. La seva funció va consistir a reunir i articular aquelles perspectives, amb aportacions pròpies sobre l’activisme. L’explicació científica correspon als col·laboradors respectius. [12]
Documentals i experiència pública
I Am Greta (2020), dirigit per Nathan Grossman, va presentar la seva trajectòria en format documental. La pel·lícula es va exhibir fora de concurs a la 77a Mostra de Venècia. Thunberg és la protagonista del seguiment, mentre que la direcció, la fotografia i el muntatge corresponen a l’equip cinematogràfic. [13]
Greta Thunberg: A Year to Change the World, difosa el 2021, va ser una sèrie de tres capítols de BBC Studios amb PBS. Va acompanyar el seu any de viatges iniciat el 2019 i va incorporar converses amb científics i altres especialistes per explicar els fenòmens i les respostes que trobava sobre el terreny. [14]
En una entrevista posterior amb PBS va explicar que la pandèmia havia cancel·lat l’itinerari asiàtic previst. També va descriure la transició des d’una vida escolar discreta a l’exposició internacional i, després, al confinament. El seu propòsit per a la sèrie era donar més presència pública al coneixement científic. [15]
Reconeixements
El 2019 va rebre el Right Livelihood Award per mobilitzar demandes d’acció climàtica basades en fets científics. [2]
Amnistia Internacional va distingir conjuntament Thunberg i Fridays for Future amb el premi Ambaixador de Consciència de 2019. El lliurament va tenir lloc a Washington, amb actes addicionals dedicats a activistes del moviment en altres ciutats. El reconeixement es compartia amb qui sostenia les vagues juvenils. [16]
TIME la va elegir Persona de l’Any de 2019. Amb setze anys, va ser la persona més jove a rebre individualment aquella distinció. [17]
El 2020 va guanyar la primera edició del Premi Gulbenkian per a la Humanitat, dotat amb un milió d’euros. Va anunciar-ne la distribució mitjançant la fundació, començant amb aportacions a SOS Amazonia i Stop Ecocide. El premi va contribuir a finançar altres organitzacions, a més de reconèixer la seva mobilització pública. [18]
Fundació i contribucions humanitàries
The Greta Thunberg Foundation es va crear el 2019 per canalitzar premis, drets d’autor i donacions cap a iniciatives ambientals i socials. Publica informes anuals i destinataris de les aportacions. La missió inclou clima, biodiversitat i drets humans i animals, amb una gestió de fons diferenciada de les activitats de cada organització beneficiària. [19]
L’abril de 2020 va llançar amb Human Act una campanya per a UNICEF davant les conseqüències de la COVID-19 sobre la infància. L’aportació inicial de 200.000 dòlars combinava 100.000 de la seva fundació, procedents d’un premi, i 100.000 més de Human Act. Els recursos es destinaven a programes d’emergència d’UNICEF. [20]
L’abril de 2021 va anunciar una donació de 100.000 euros, a través de la seva fundació, a la Fundació OMS per donar suport a COVAX. La campanya defensava un accés més equitatiu a les vacunes; l’OMS identificava entre els grups prioritaris el personal sanitari, les persones grans i les que tenien malalties prèvies. [21]
Reclamacions i altres campanyes
El setembre de 2019 va ser una de setze menors de dotze països que van presentar una reclamació climàtica davant el Comitè dels Drets de l’Infant. El procediment buscava examinar les obligacions estatals respecte als efectes del canvi climàtic sobre els seus drets. [22]
La decisió de 2021 sobre Alemanya va declarar la comunicació inadmissible perquè no s’havien esgotat els recursos interns. Aquell resultat processal va impedir resoldre el fons de la reclamació i no s’ha de confondre amb una sentència que establís la responsabilitat demanada pels participants. [23]
El febrer de 2024 va ser absolta a Londres d’una acusació relacionada amb una protesta davant l’Energy Intelligence Forum de l’octubre de 2023. Segons el comunicat dels seus advocats, el jutge va considerar que les condicions policials eren imprecises, irraonables i no s’havien comunicat adequadament. [24]
El seu activisme també s’ha estès a la solidaritat amb la població palestina. El juny de 2025 va viatjar al Madleen, una embarcació de la Freedom Flotilla Coalition que pretenia portar ajuda a Gaza. Amnistia Internacional en va documentar la participació i la intercepció del vaixell per forces israelianes. [25]
