Qui és Jennifer Doudna
Jennifer Doudna és una bioquímica estatunidenca nascuda el 19 de febrer de 1964 a Washington D. C.[8] Va compartir amb Emmanuelle Charpentier el Nobel de Química de 2020 pel desenvolupament d’un mètode d’edició del genoma. La trajectòria científica va començar estudiant l’estructura i activitat de l’ARN.[25]
Infància i formació
Va créixer a Hawaii i va estudiar Bioquímica a Pomona College, on es va graduar el 1985. El 1989 va obtenir el doctorat a Harvard.[8] En la història oral va explicar que havia triat Pomona perquè combinava ciències sòlides amb una educació àmplia. Volia entendre la biologia des dels fonaments químics i valorava una universitat petita.[9]
A Harvard va treballar amb Jack Szostak i, posteriorment, amb Thomas Cech a Colorado. Totes dues etapes la van situar en la recerca de molècules d’ARN capaces de catalitzar reaccions. Es va incorporar a Yale el 1994 i va ser elegida membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units el 2002.[10]
L’estructura tridimensional de l’ARN
Durant l’etapa a Yale, del 1994 al 2002, va desenvolupar el programa de biologia estructural i va col·laborar amb investigadors com Scott Strobel. La pregunta central era com una cadena d’ARN es plega i adquireix funcions específiques. Aquest treball era anterior en diversos anys a les recerques sobre edició genètica.[11]
El 1996 va participar en la determinació de l’estructura d’un domini del ribozim de Tetrahymena. El treball amb James Cate, Cech i altres col·laboradors va permetre observar com s’organitzaven segments helicoidals d’ARN. Va aportar una imatge molecular concreta per estudiar el plegament, més enllà de la seqüència.[12]
Berkeley i la recerca de Dicer
Es va traslladar a Berkeley el 2002. És professora als departaments de Química i de Biologia Molecular i Cel·lular, ocupa la càtedra Li Ka Shing i manté la vinculació amb el Howard Hughes Medical Institute. El laboratori combina bioquímica, biologia estructural i anàlisi de complexos de proteïnes i ARN.[1]
El 2006 va ser coautora de l’estudi de MacRae i col·laboradors sobre Dicer, un enzim que fragmenta ARN de doble cadena. L’estructura va explicar com la separació entre regions de la proteïna funciona com una regla molecular. El mecanisme ajuda a entendre la producció de petits ARN implicats en silenciar gens.[13]
El desenvolupament de CRISPR-Cas9
La investigadora Jill Banfield va despertar el seu interès per CRISPR estudiant microorganismes d’ambients extrems. Doudna va abordar el sistema des de l’experiència amb ARN: volia entendre com els bacteris reconeixien material genètic de virus i organitzaven una defensa específica. La curiositat connectava microbiologia ambiental i bioquímica molecular.[3]
El 2012, Jinek, Chylinski, Fonfara, Hauer, Doudna i Charpentier van demostrar el tall programable d’ADN per Cas9. També van combinar els dos ARN del sistema en una guia única dissenyada experimentalment.[14]
La guia dirigeix la proteïna cap a una seqüència triada; després del tall, els mecanismes de reparació de la cèl·lula permeten introduir canvis. Diversos equips van desenvolupar l’aplicació de CRISPR a cèl·lules d’organismes complexos. L’edició requereix controlar tant el lloc del tall com les conseqüències biològiques.[4]
Institut de Genòmica Innovadora
El 2014 es va presentar la Innovative Genomics Initiative com una col·laboració entre Berkeley i UCSF. L’objectiu era convertir eines d’edició en plataformes de recerca accessibles, reunint capacitats que anaven més enllà d’un sol laboratori. El projecte va donar estructura institucional a l’expansió d’aquestes tècniques.[15]
Doudna va cofundar la iniciativa amb Jonathan Weissman; el 2017 es va passar a anomenar Innovative Genomics Institute. L’activitat abasta aplicacions de l’edició del genoma i la relació entre descobriment científic i problemes socials. La col·laboració incorpora biologia, enginyeria i qüestions d’accés als resultats de la recerca.[16]
Empreses i transferència de coneixement
El 2011 va cofundar Caribou Biosciences amb Rachel Haurwitz, Martin Jinek i James Berger. L’empresa va traslladar coneixements de biologia d’àcids nucleics i edició del genoma cap al desenvolupament biotecnològic. La participació de Doudna com a fundadora forma part d’una trajectòria paral·lela al treball acadèmic.[17]
També va cofundar Mammoth Biosciences amb Trevor Martin, Janice Chen i Lucas Harrington. Presideix el consell científic assessor; l’empresa investiga sistemes CRISPR ultracompactes i aplicacions terapèutiques.[18] És igualment cofundadora de Scribe Therapeutics, dedicada a dissenyar eines d’edició. Aquestes funcions connecten recerca bàsica i desenvolupament empresarial de plataformes.[19]
Debat públic, llibre i patents
El 2015 va signar amb David Baltimore, Paul Berg i altres investigadors una proposta sobre edició genètica humana. Defensaven recerca transparent, avaluació de riscos i una discussió àmplia abans d’usos clínics que poguessin transmetre modificacions a generacions futures. El text situava les decisions científiques dins un debat social.[20]
Amb Samuel Sternberg va publicar A Crack in Creation el 2017. El llibre narra el desenvolupament de l’edició genètica i examina la responsabilitat vinculada a modificar l’ADN. Combina l’experiència dels participants en la recerca amb preguntes sobre usos mèdics i decisions que afecten la societat.[21]
La tecnologia també va originar disputes de patents. El 12 de maig de 2025, un tribunal federal estatunidenc va anul·lar una determinació sobre la concepció de la invenció i va retornar l’assumpte perquè es reconsiderés.[22]
Premis i activitat científica
El Nobel del 2020 va reconèixer el desenvolupament del mètode dins una història de recerca col·lectiva.[3] L’American Chemical Society li va concedir la Medalla Priestley del 2026 per contribucions que abasten ARN catalític, Dicer i edició genètica. El reconeixement connecta diverses etapes d’una carrera que va més enllà del descobriment de CRISPR.[23]
Manté la vinculació científica amb Lawrence Berkeley National Laboratory. El 2026 va ser elegida membre de l’Acadèmia Nacional d’Enginyeria i fellow de l’American Chemical Society. Els reconeixements acompanyen una activitat que reuneix comprensió molecular, construcció d’eines i formació d’equips científics.[24]
Proves diagnòstiques per a treballadors essencials
En una entrevista de gener de 2021, Doudna va descriure les proves de COVID-19 que l’Innovative Genomics Institute feia a policies, bombers i personal del sector energètic.[6] La documentació de l’IGI inclou expressament treballadors d’infraestructures essencials i primers intervinents entre els col·lectius atesos mitjançant entitats col·laboradores.[5]
El vincle amb SST és disposar d’informació diagnòstica per gestionar un risc infecciós en activitats que havien de continuar. L’aplicació pràctica permet estudiar el circuit complet: accés a la prova, identificació de la mostra, comunicació del resultat i coordinació amb qui pren decisions sanitàries. La iniciativa va reunir l’equip de l’IGI i les entitats col·laboradores.
El laboratori emprava qPCR, una tècnica diferent de CRISPR.[5] Les proves d’aquesta iniciativa van acabar a finals de 2022.[7]
El cas documenta accés a diagnòstic; quantificar-ne l’efecte sobre contagis laborals requereix una avaluació específica.
