Qui és Kate Crawford
Kate Crawford és una investigadora australiana i artista que estudia les relacions de la IA amb el poder, el treball, la història i el medi ambient. És professora de recerca en comunicació a USC Annenberg.[1]
Formació, docència i cultura digital
La seva trajectòria acadèmica es va desenvolupar inicialment a Austràlia. La història institucional de la Universitat de Sydney situa la seva contractació el 2003, mentre completava el doctorat. Hi va crear una assignatura de producció de mitjans en línia que combinava anàlisi crítica d’internet amb escriptura, disseny i desenvolupament de llocs web. [7]
El 2006 va presentar SET, una sèrie musical d’ABC Television. També va treballar com a periodista a Austràlia i als Estats Units. [8]
Música electrònica i pràctica artística
Va integrar B(if)tek amb Nicole Skeltys. El duet va participar en l’escena electrònica australiana, va actuar en festivals i recintes com l’Òpera de Sydney i va enregistrar amb Julee Cruise. Aquesta activitat forma part d’una trajectòria artística pròpia, a més de la seva posterior feina de recerca visual. [9]
Va ser cofundadora del segell independent Deluxe Mood Recordings. El 2008, quan era professora associada al Journalism and Media Research Centre d’UNSW, va rebre la Max Crawford Medal de l’Australian Academy of the Humanities. Adult Themes havia obtingut el Manning Clark House Cultural Award de 2006. [10]
Adult Themes i les transformacions socials
Adult Themes: Rewriting the Rules of Adulthood va aparèixer originalment el 2006. Va ser una de les seves primeres obres extenses d’anàlisi cultural. [30]
El llibre qüestiona que matrimoni, habitatge en propietat i carrera estable defineixin universalment la maduresa. Relaciona els estereotips generacionals amb canvis econòmics i diferents formes de viure, examinant la representació pública de la vida adulta. [8]
Dades massives, interpretació i drets
A Critical Questions for Big Data, publicat amb danah boyd el 2012, va argumentar que disposar de més dades no elimina els problemes de mostreig, context i interpretació. Les autores van distingir el volum d’informació de la representativitat: una col·lecció enorme d’activitat digital pot continuar excloent poblacions o distorsionant les seves pràctiques. [11]
Amb Jason Schultz va publicar Big Data and Due Process el 2014. Van analitzar com els perfils predictius poden afectar una persona fins i tot quan es construeixen a partir d’inferències equivocades. Van proposar garanties procedimentals per conèixer i qüestionar l’ús de dades en decisions privades, com a resposta acadèmica a les limitacions de les proteccions existents. [12]
AI Now, ENS i USC
Crawford i Meredith Whittaker van codirigir el 2016 el simposi AI Now, organitzat per l’Information Law Institute de NYU i la Casa Blanca. La trobada va reunir investigadors, responsables públics i professionals per examinar efectes propers de la IA en desigualtat, salut, treball i ètica. [13]
Totes dues van fundar l’AI Now Institute, el llançament del qual a NYU es va celebrar el novembre de 2017. El centre va reunir recerca interdisciplinària sobre drets civils, dades esbiaixades, infraestructura i automatització. La seva creació va convertir una sèrie de debats i trobades en un programa institucional d’estudi dels efectes socials de la tecnologia. [14]
El 2019 va ser la primera titular de la càtedra convidada Abeona-ENS d’Intel·ligència Artificial i Justícia a París. La iniciativa vinculava recerca tècnica i anàlisi de justícia, biaix i equitat. Es tracta d’un nomenament històric, dins d’una càtedra que rep especialistes convidats. [15]
Es va incorporar a USC Annenberg el març de 2021 com a professora de recerca en comunicació i estudis de ciència i tecnologia. El seu nomenament va reforçar l’estudi dels sistemes sociotècnics: tecnologies analitzades juntament amb les pràctiques socials, les normes i les relacions de poder en què funcionen. [16]
Atlas of AI: una interpretació material de la tecnologia
Yale University Press va publicar Atlas of AI el 2021. El llibre examina recursos naturals, infraestructura, dades i treball humà com a components de la intel·ligència artificial. Crawford presenta una interpretació crítica de la indústria com a activitat extractiva, relacionant els sistemes informàtics amb els costos materials i les decisions de poder que en sostenen el funcionament. [3]
Anatomy of an AI System
Amb Vladan Joler va crear Anatomy of an AI System, obra de 2018 incorporada a la col·lecció del Museum of Modern Art de Nova York. Combina recerca i representació gràfica i exemplifica l’ús del museu com a espai per observar infraestructures tecnològiques que normalment romanen fora de la vista. [20]
Excavating AI, Training Humans i el debat sobre les imatges
A l’assaig Excavating AI, de 2019, Crawford i Trevor Paglen van examinar les categories i etiquetes dels conjunts d’imatges emprats en aprenentatge automàtic. La seva anàlisi pregunta quins conceptes es converteixen en classes, com s’hi assignen les imatges i quins supòsits sobre les persones incorpora aquest procés. [17]
Training Humans, concebuda per tots dos, es va presentar a Osservatorio Fondazione Prada entre setembre de 2019 i febrer de 2020. L’exposició va recórrer col·leccions d’imatges d’entrenament des dels anys seixanta. En mostrar-les com a objectes històrics, va situar la classificació visual i les decisions d’origen davant del públic. [18]
El projecte també va rebre crítiques. El 2021, Michael J. Lyons, cocreador del conjunt JAFFE, va qüestionar la descripció que Crawford i Paglen van fer de les seves imatges i va afirmar que les havien exposat sense demanar permís. El seu text presenta la posició d’un dels creadors del conjunt; documenta una controvèrsia professional, no una resolució judicial. [19]
Calculating Empires i la història de la tecnologia
Durant la residència Cybernetic Imagination a l’Australian National University, el 2022–2023, va treballar en Calculating Empires amb Joler. L’obra es va estrenar a Fondazione Prada el novembre de 2023. El projecte va ampliar la recerca visual des d’un dispositiu cap a una història de les relacions entre tecnologia i poder. [21]
La instal·lació recorre cinc segles des de 1500 en una visualització de vint-i-quatre metres. Connecta transformacions de la comunicació i el càlcul amb processos de colonialisme, militarització i automatització. Crawford i Joler hi figuren com a autors al costat d’un equip de recerca, disseny i producció, la col·laboració del qual permet construir aquesta escala documental. [22]
Calculating Empires va rebre el Grand Prize d’exploració artística de S+T+ARTS el 2024, dins dels premis de la Comissió Europea organitzats per Ars Electronica. [23]
El 2025 va obtenir el Lleó de Plata a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, on es va presentar en col·laboració amb Powerhouse Museum. El reconeixement va correspondre a l’obra conjunta de Crawford i Joler. [24]
Knowing Machines i la recerca sobre conjunts de dades
Crawford dirigeix científicament Knowing Machines, un projecte interdisciplinari sobre com es construeixen i s’utilitzen les dades que ensenyen als models a interpretar el món. L’equip reuneix recerca tecnològica, història, art i dret per estudiar les decisions que converteixen una col·lecció en una referència d’entrenament. [25]
El 2023 va editar amb Mike Ananny A Critical Field Guide for Working with Machine Learning Datasets, escrita per Sarah Ciston. La guia recorre la selecció, documentació, utilització i cicle de vida dels conjunts de dades. Planteja preguntes pràctiques sobre procedència, finalitat i responsabilitats, en lloc de tractar les dades com a material intercanviable. [26]
A Building Better Datasets, publicat amb Will Orr el 2024, va entrevistar divuit creadors de conjunts de dades. L’estudi va formular set recomanacions sobre qualitat, documentació, privacitat, consentiment i usos no previstos. La base és qualitativa: recull experiència professional per millorar pràctiques, sense presentar-la com una mesura universal de tots els projectes. [27]
Activitat recent
La seva biografia professional de 2026 identifica USC i Knowing Machines com a eixos de la seva activitat i recull el nomenament com a Presidential Scholar d’Amherst College. També assenyala la participació en la creació de FATE, el grup de recerca de Microsoft dedicat a equitat, responsabilitat, transparència i ètica de la IA. [28]
Entre agost i setembre de 2026 va fer una estada com a Distinguished Fellow al Weizenbaum Institute de Berlín. El programa va incloure recerca per a un nou llibre i intercanvi amb especialistes i públic sobre les conseqüències socials i ambientals de la IA. Va ser una estada temporal, no un canvi permanent d’universitat. [29]
Vigilància laboral i privacitat de les dades de salut
A Limitless Worker Surveillance (2017), Crawford, Ifeoma Ajunwa i Jason Schultz van estudiar aplicacions de productivitat i programes empresarials de benestar que recullen informació de salut. Van examinar les limitacions de la protecció jurídica nord-americana i van proposar garanties davant una vigilància que pot estendre’s fora de la feina. [6]
Per a SST, això planteja una decisió concreta en introduir sensors o aplicacions de salut: separar la finalitat preventiva del control del rendiment. Una alerta necessària per corregir una exposició no justifica convertir tota la informació personal del treballador en un indicador de productivitat.
La cadena de treball que sosté la IA
A Anatomy of an AI System, Crawford i Vladan Joler analitzen un dispositiu connectat seguint materials, dades i treball humà. El mapa inclou extracció de minerals, fabricació, logística, etiquetatge de dades i residus electrònics; mostra que la IA depèn d’activitats amb condicions laborals molt diferents. [4]
La prevenció ha d’examinar cada activitat i col·lectiu d’aquesta cadena, a més de la privacitat de l’usuari final. Tots dos treballs aporten criteris per investigar condicions i responsabilitats; les anàlisis no constitueixen una avaluació actual de les exposicions de tots els proveïdors.
