Qui és Matt Damon
Matthew Paige Damon va néixer el 8 d’octubre de 1970 a Cambridge, Massachusetts. La trajectòria reuneix interpretació, guió i producció cinematogràfica. [1]
Cambridge, Harvard i primers guions
Va assistir a Harvard entre 1988 i 1992, però no va acabar la carrera. La universitat li va concedir l’Arts Medal el 2013 per la trajectòria artística i la contribució pública. Els estudis i l’entrada al cinema es van encavalcar: escriptura i interpretació van esdevenir vies complementàries de treball abans del reconeixement internacional. [4]
La col·laboració amb Ben Affleck també es va construir en el guió. En una entrevista del 1997 va explicar que representaven escenes, gravaven improvisacions i seleccionaven una petita part del diàleg. Provar personatges i escoltar-ne les converses mostra una escriptura molt vinculada a la interpretació, en què tots dos participaven com a autors. [5]
Good Will Hunting i consolidació cinematogràfica
Good Will Hunting (1997), dirigida per Gus Van Sant, li va donar el paper de Will, un treballador de neteja amb una capacitat extraordinària per a les matemàtiques i dificultats per gestionar relacions i passat. Damon i Affleck van signar el guió; Robin Williams va interpretar el terapeuta. La història d’aprenentatge i vincles personals va marcar la carrera inicial. [6]
A la cerimònia dels Oscar del 1998, Damon i Affleck van guanyar el premi al millor guió original. Damon també va ser nominat com a actor protagonista, mentre Williams va obtenir el premi d’actor de repartiment. Són reconeixements diferents dins de la mateixa producció: el premi personal de Damon va correspondre a l’escriptura compartida del llargmetratge. [7]
A Saving Private Ryan (1998), de Steven Spielberg, va interpretar el soldat la localització del qual desencadena una missió després del desembarcament de Normandia. Tom Hanks encapçala el grup que l’ha de trobar. El paper va situar Damon en una producció bèl·lica coral, centrada en el cost d’una operació militar i les decisions dels participants. [8]
Amb Anthony Minghella va protagonitzar The Talented Mr. Ripley. Tom Ripley viatja a Itàlia per recuperar el fill d’un empresari i acaba construint una identitat amb enganys. L’adaptació de Patricia Highsmith li va permetre interpretar un personatge marcat per la imitació, el desig de pertànyer a un altre món social i decisions destructives. [9]
Bourne, Ocean’s i cinema de gènere
The Bourne Identity (2002), de Doug Liman, va obrir una etapa centrada en el thriller d’acció. Jason Bourne intenta reconstruir la identitat mentre descobreix habilitats de combat i un passat que no recorda. La recerca personal i la persecució organitzen la pel·lícula: el protagonista interpreta indicis de la seva història mentre intenta sobreviure. [10]
La col·laboració amb Paul Greengrass va continuar a The Bourne Supremacy, The Bourne Ultimatum i Jason Bourne (2016). En aquesta última, Damon també va ser productor. El retorn va reunir Julia Stiles amb nous intèrprets i va mantenir els personatges creats per Robert Ludlum, ampliant una sèrie en què interpretació i producció es van entrecreuar. [11]
Amb Steven Soderbergh va formar part d’Ocean’s Eleven (2001), Ocean’s Twelve (2004) i Ocean’s Thirteen (2007). Abans havia protagonitzat The Rainmaker (1997), de Francis Ford Coppola. [1]
Televisió i papers destacats
Invictus li va valer una nominació a l’Oscar com a actor de repartiment el 2010. [27] A televisió, Behind the Candelabra (2013) li va donar el paper de Scott Thorson i una candidatura a l’Emmy com a actor protagonista de minisèrie o pel·lícula. Aquest registre es va afegir a les col·laboracions cinematogràfiques amb Soderbergh. [13]
The Martian (2015), de Ridley Scott, el va convertir en Mark Watney, un astronauta donat per mort i abandonat a Mart. Ha de comunicar-se amb la Terra i sobreviure mentre altres preparen el rescat. La interpretació combina aïllament i resolució de problemes dins d’una ficció espacial escrita per Drew Goddard. [14]
A Ford v Ferrari (2019), de James Mangold, va interpretar el dissenyador Carroll Shelby, amb Christian Bale com a Ken Miles. Recrea la preparació de Ford per competir a Le Mans el 1966. El relat combina disseny de vehicles, decisions empresarials i competició esportiva, amb Shelby i Miles com a protagonistes de l’adaptació cinematogràfica. [15]
Stillwater (2021), de Tom McCarthy, li va donar el paper de Bill Baker, un treballador nord-americà que viatja a Marsella per ajudar la filla empresonada. Troba barreres lingüístiques, diferències culturals i dificultats legals. La relació amb una dona francesa i la seva filla introdueix una dimensió familiar en la investigació que mou la trama. [16]
Producció i Artists Equity
El 2000 va crear LivePlanet amb Affleck i Chris Moore. La companyia va desenvolupar Project Greenlight, que seguia la realització de pel·lícules de nous cineastes, i va produir Running the Sahara. Més endavant, Pearl Street va participar en Promised Land i Manchester by the Sea. Aquestes iniciatives van ampliar l’activitat des del paper interpretat fins al desenvolupament de produccions. [12]
The Last Duel (2021) va reunir novament escriptura i interpretació. Damon va signar el guió amb Affleck i Nicole Holofcener i va ser productor executiu. Ridley Scott va dirigir l’adaptació del llibre d’Eric Jager, ambientada a la França medieval, amb Jodie Comer i Adam Driver. L’autoria del guió va ser compartida per tres professionals. [17]
Artists Equity va néixer el novembre del 2022 amb Damon, Affleck i Gerry Cardinale, de RedBird Capital. Damon hi figura com a cofundador i Chief Content Officer. L’estudi treballa en ficció, documentals i continguts de marca. El plantejament empresarial busca articular la relació entre creadors, estudi i distribució amb associacions per desenvolupar projectes. [18]
Treballs recents
Air (2023) va ser una de les primeres produccions d’Artists Equity. Damon hi va participar com a actor i productor en la història de la col·laboració entre Nike i Michael Jordan, dirigida per Affleck i escrita per Alex Convery. Amb Viola Davis, Jason Bateman i Chris Tucker, situa una negociació comercial al centre del relat. [19]
A Oppenheimer va interpretar el general Leslie Groves, responsable militar del Projecte Manhattan, sota la direcció de Christopher Nolan. [20] A The Instigators (2024) va tornar a treballar amb Doug Liman i Casey Affleck: el personatge, Rory, participa en un robatori fallit i fuig amb el company i una terapeuta interpretada per Hong Chau. [21]
El 2026 va encapçalar el repartiment de The Odyssey, l’adaptació d’Homer realitzada per Nolan i produïda amb Emma Thomas. El projecte va prolongar la col·laboració amb el director en un registre d’aventura mitològica. Amb Tom Holland, Anne Hathaway i Lupita Nyong’o, combina escenaris, vestuari, efectes i seqüències d’acció de gran escala. [22]
Origen del compromís amb l’aigua
Va crear H2O Africa el 2006 després de conèixer dificultats d’accés a l’aigua durant viatges i rodatges. El 2008 va conèixer l’enginyer Gary White; el 2009 van unir les organitzacions per crear Water.org. Damon hi va aportar compromís públic i capacitat de convocatòria, amb un soci especialitzat en aigua i sanejament i equips dedicats a desenvolupar solucions. [23]
Water.org, WaterEquity i publicació
WaterCredit facilita que institucions financeres locals ofereixin préstecs per instal·lar aigua i sanejament a les llars. Water.org aporta assistència tècnica, contactes i recursos; les entitats associades gestionen el finançament. El mecanisme permet entendre l’activitat més enllà de recaptar fons: intervé en barreres econòmiques que dificulten disposar d’una connexió o d’un lavabo. [24]
Damon i White també van cofundar WaterEquity, un gestor d’inversions orientat a l’aigua i al sanejament. Canalitza capital privat cap a institucions financeres, empreses i infraestructures en mercats emergents. És una funció diferent de la interpretació cinematogràfica i de l’execució tècnica de cada projecte: s’articula amb equips d’inversió i organitzacions locals. [25]
A The Worth of Water, publicat el 2022, tots dos van explicar el desenvolupament de la col·laboració. El llibre reuneix aprenentatges, proves i dificultats d’un model per ampliar l’accés a l’aigua. L’editorial va anunciar que els ingressos dels autors es destinarien a Water.org. La publicació afegeix una vessant narrativa a la feina d’organització i sensibilització. [26]
