Qui és Penélope Cruz
Penélope Cruz Sánchez va néixer a Madrid el 28 d’abril de 1974. La seva carrera combina cinema espanyol, estatunidenc i italià. [1]
Formació i primers papers
Es va formar en interpretació amb Cristina Rota. Juan Diego Botto recorda els seus exercicis amb Les criades i Romeu i Julieta; la representant Katrina Bayonas la va conèixer a través de Caras nuevas. Aquella combinació d’aprenentatge escènic i audicions va precedir els seus primers llargmetratges. [5]
El 1992 va aparèixer a Jamón, jamón, de Bigas Luna, amb Javier Bardem, i a Belle Époque, de Fernando Trueba. Abre los ojos, d’Alejandro Amenábar, va ampliar la seva filmografia el 1997. Aquests directors van representar diferents vies d’entrada al cinema espanyol dels noranta. [6]
Trueba la va tornar a dirigir a La niña de tus ojos, estrenada el 1998. La comèdia situa un equip espanyol als estudis de l’Alemanya nazi. Cruz va obtenir el Goya a millor actriu protagonista per la interpretació, un reconeixement decisiu en la seva primera etapa professional. [7]
La seva col·laboració amb Pedro Almodóvar
La seva primera pel·lícula amb Almodóvar va ser Carne trémula (1997), on va interpretar Isabel Plaza. Aquella col·laboració va iniciar una relació professional que continuaria al llarg de diferents etapes de les seves carreres. [35]
A Todo sobre mi madre (1999) va interpretar la germana Rosa, dins d’un repartiment encapçalat per Cecilia Roth. La pel·lícula articulava la història al voltant de Manuela i de les dones que trobava a Barcelona; Cruz formava part d’aquell conjunt de personatges. [8]
Volver (2006) li va donar el paper de Raimunda, una mare que afronta una crisi familiar mentre reapareixen secrets del passat. Carmen Maura i Lola Dueñas van interpretar la seva mare i la seva germana. La pel·lícula reunia drama, humor i memòria familiar al voltant de diverses generacions de dones. [9]
A Los abrazos rotos (2009) va ser Lena, vinculada sentimentalment al cineasta interpretat per Lluís Homar. El relat combina una història amorosa, un accident i el record d’una pel·lícula: la interpretació i la creació cinematogràfica formen part del conflicte dels personatges. [10]
Dolor y gloria (2019) la va situar com a Jacinta en la reconstrucció del passat del cineasta Salvador, interpretat per Antonio Banderas. El relat alterna records d’infantesa, relacions i creació artística, amb Cruz dins la dimensió familiar d’aquella memòria. [34]
Madres paralelas, presentada el 2021, la va reunir amb Milena Smit. La relació entre Janis i Ana comença en una maternitat i canvia a mesura que les seves vides s’entrecreuen. Almodóvar va escriure i dirigir aquest nou drama centrat en la maternitat, els vincles afectius i les decisions personals. [11]
Hollywood i cinema italià
La seva etapa estatunidenca va incloure All the Pretty Horses (2000), Captain Corelli’s Mandolin i Vanilla Sky (2001). Posteriorment va participar en el musical Nine (2009) i en Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides (2011), totes dues dirigides per Rob Marshall. [1]
També va desenvolupar una carrera en italià. Non ti muovere, de Sergio Castellitto, li va valer el David di Donatello a millor actriu el 2004. Va anar més enllà d’una aparició en una producció estrangera: el principal premi d’interpretació de l’acadèmia italiana va reconèixer el seu treball protagonista. [13]
Amb Castellitto va tornar a treballar a Venuto al mondo (2012), amb guió del director i Margaret Mazzantini. El seu personatge, Gemma, torna a Sarajevo amb el fill i reconstrueix una història familiar marcada per la guerra. Emile Hirsch formava part del repartiment. [14]
A Vicky Cristina Barcelona (2008), de Woody Allen, va interpretar María Elena, exparella del pintor encarnat per Bardem. Rebecca Hall i Scarlett Johansson completaven el nucli del repartiment. La interpretació va obtenir el Goya de repartiment i, a la cerimònia de 2009, l’Oscar de la mateixa categoria. [15, 2]
Televisió i personatges recents
La segona entrega d’American Crime Story, dedicada a l’assassinat de Gianni Versace, la va portar a interpretar Donatella Versace. Va compartir repartiment amb Edgar Ramírez i Darren Criss. Tom Rob Smith va escriure la sèrie i Ryan Murphy en va dirigir el primer episodi. [19]
Competencia oficial, presentada a Venècia el 2021 i distribuïda el 2022, li va permetre interpretar la directora Lola Cuevas. Mariano Cohn i Gastón Duprat van construir una comèdia sobre els egos del cinema, amb Antonio Banderas i Oscar Martínez com a actors sotmesos als seus assajos. [20]
A L’immensità (2022), d’Emanuele Crialese, va ser Clara, mare d’una família instal·lada a la Roma dels setanta. El director va destacar el treball amb Luana Giuliani i els altres joves intèrprets, que no havien actuat abans, dins d’una història sobre identitat i relacions familiars. [21]
Michael Mann la va dirigir com a Laura Ferrari a Ferrari (2023), amb Adam Driver i Shailene Woodley. Ambientada el 1957, la pel·lícula relaciona els conflictes personals d’Enzo Ferrari amb les dificultats de l’empresa i la competició de la Mille Miglia. [22, 23]
El 2026 va aparèixer com la detectiva Myrna Malloy a The Bride!, escrita i dirigida per Maggie Gyllenhaal, amb Jessie Buckley i Christian Bale. Aquell treball va prolongar la seva participació en produccions estatunidenques de gran repartiment. [24, 25]
També va interpretar Nené a La bola negra, de Javier Calvo i Javier Ambrossi, presentada en competició a Canes el 2026. La pel·lícula entrellaça tres èpoques i pren com a referència una obra inacabada de Federico García Lorca; també hi participen Guitarricadelafuente, Lola Dueñas i Glenn Close. [26]
Producció i projectes propis
El 2022 es va associar amb The Mediapro Studio per llançar Moonlyon, productora orientada a ficció i no-ficció. [16]
Va ser actriu i productora d’En los márgenes (2022), debut de Juan Diego Botto com a director de llargmetratges, presentat a Orizzonti de Venècia. El projecte, produït amb Álvaro Longoria i altres socis, entrecreua històries afectades pels desnonaments i la pressió econòmica. Olga Rodríguez va col·laborar en el guió. [27]
Premis i reconeixements
El premi d’interpretació femenina de Canes de 2006 va ser compartit per les sis actrius de Volver: Cruz, Carmen Maura, Lola Dueñas, Blanca Portillo, Yohana Cobo i Chus Lampreave. El reconeixement corresponia al conjunt de les seves interpretacions. [12]
Al seu Oscar i BAFTA per Vicky Cristina Barcelona se sumen candidatures a l’Oscar per Volver, Nine i Madres paralelas. Aquesta última interpretació també va obtenir la Copa Volpi de Venècia el 2021. [16, 17]
La seva Donatella Versace va ser nominada a l’Emmy d’actriu secundària en una sèrie limitada o pel·lícula el 2018. Aquell mateix any va rebre el César d’Honor francès, un reconeixement de trajectòria diferent dels premis per un personatge concret. [18, 28]
El setembre de 2019 va rebre el Premi Donostia del Festival de Sant Sebastià. El 2022 li va ser concedit el Premi Nacional de Cinematografia d’Espanya, que va reconèixer la seva trajectòria i la seva projecció internacional. [29, 30]
Documentals, conservació i moda
Va dirigir Soy uno entre cien mil, documental produït per Viceroy sobre la leucèmia infantil. La presentació a El Hormiguero el setembre de 2016 es va acompanyar d’una campanya de SMS: Unoentrecienmil va comunicar una recaptació de 103.000 euros destinada a donar suport a una beca de recerca. [31]
A Nature Is Speaking, de Conservation International, va prestar la veu a l’Aigua. La peça personifica aquest recurs natural per comunicar-ne la importància en la vida humana i els ecosistemes. La participació se situa en l’àmbit de la narració audiovisual i la divulgació ambiental. [3]
La moda constitueix una altra vessant de la seva activitat pública. Va protagonitzar la campanya Cruise 2018/19 de CHANEL i va participar a CHANEL Connects conversant amb Carla Simón sobre cinema i experiències personals. Són col·laboracions comercials i culturals paral·leles a la carrera cinematogràfica. [32, 33]
