Qui va ser Robert Redford
Robert Redford va ser un actor, director i productor estatunidenc. Va néixer el 18 d’agost de 1936 a Santa Monica, Califòrnia, i va morir el 16 de setembre de 2025 a Utah. [1]
Formació, teatre i inicis
Va passar per la University of Colorado Boulder als anys cinquanta sense completar una titulació. La universitat li va concedir un doctorat honorífic en Humanitats el 1987. [5] La formació artística va incloure l’American Academy of Dramatic Arts, que el registra entre els alumnes de la promoció de 1959. [6]
A Broadway va interpretar Paul Bratter a l’estrena de Barefoot in the Park l’octubre de 1963, amb Elizabeth Ashley. La comèdia de Neil Simon, dirigida per Mike Nichols, el va situar en una producció que es va convertir en un pont important entre el treball teatral i cinematogràfic. [7]
Va reprendre Paul a la pel·lícula de 1967, aquest cop amb Jane Fonda com a Corie. Gene Saks va dirigir l’adaptació cinematogràfica. La història dels acabats de casar i les seves diferències va permetre traslladar a la pantalla el personatge desenvolupat per Redford a l’escenari, amb guió de Neil Simon. [8]
Consolidació com a actor
Butch Cassidy and the Sundance Kid (1969) el va reunir amb Paul Newman sota la direcció de George Roy Hill i amb guió de William Goldman. Redford interpretava el Sundance Kid i Katharine Ross completava el repartiment principal. La pel·lícula va consolidar-lo com a protagonista i va donar nom posteriorment al projecte Sundance. [9]
Newman, Redford i Hill van tornar a col·laborar a The Sting (1973). Ambientada entre estafadors del Chicago dels anys trenta, la pel·lícula construeix la intriga mitjançant una operació d’engany contra un adversari vinculat al crim organitzat. La parella protagonista canviava així l’oest per una comèdia de complicitat i suspens. [10]
A The Way We Were (1973) va interpretar Hubbell Gardiner amb Barbra Streisand com a Katie Morosky. La relació sentimental es desenvolupa entre diferències personals i ideològiques i el context estatunidenc de mitjan segle XX. Va ser una de les col·laboracions que van consolidar el seu vessant de protagonista romàntic. [11]
All the President’s Men (1976) el va situar com a Bob Woodward amb Dustin Hoffman com a Carl Bernstein. Dirigida per Alan J. Pakula, dramatitza la investigació periodística del Watergate. Redford va impulsar l’adquisició dels drets i el desenvolupament del projecte; la seva participació creativa es distingeix del treball dels periodistes representats. [12]
The Natural (1984) li va donar el paper de Roy Hobbs, un jugador de beisbol que torna a la competició després d’haver vist interrompuda la carrera. La pel·lícula combina esport i relat de segona oportunitat, amb un protagonista que ha d’afrontar tant les limitacions físiques com interessos aliens al seu talent. [13]
Out of Africa (1985), dirigida per Sydney Pollack, el va reunir amb Meryl Streep en el relat de Karen Blixen a la Kenya colonial. Redford va encarnar l’aventurer amb qui es relaciona l’escriptora. La producció va ampliar la trajectòria de drames romàntics amb una història lligada al paisatge, la memòria i la pèrdua. [14]
Altres títols del seu recorregut inclouen Jeremiah Johnson (1972), The Great Gatsby (1974), Three Days of the Condor (1975), Indecent Proposal (1993) i Spy Game (2001). [1]
Direcció i producció
Va debutar en la direcció de llargmetratges amb Ordinary People (1980), adaptació de Judith Guest sobre una família afectada per la mort d’un fill. Donald Sutherland, Mary Tyler Moore, Timothy Hutton i Judd Hirsch sostenen un drama centrat en dol, culpa i comunicació, amb Redford darrere la càmera. [15]
Va guanyar l’Oscar a la millor direcció per Ordinary People el 1981. [16]
The Milagro Beanfield War (1988) va traslladar la seva direcció a una comunitat de Nou Mèxic i una disputa per l’aigua. El reg d’un petit camp de mongetes desencadena un conflicte amb un projecte immobiliari. La comèdia dramàtica articula la defensa d’una forma de vida mitjançant personatges i tensions locals. [17]
A A River Runs Through It (1992) va adaptar Norman Maclean amb Craig Sheffer i Brad Pitt com dos germans. El paisatge de Montana i la pesca acompanyen un relat de vincles familiars i destins divergents. La pel·lícula relaciona memòria, natura i dificultat per comprendre o ajudar les persones estimades. [18]
Quiz Show (1994) va abordar el frau del concurs televisiu Twenty-One amb Ralph Fiennes, John Turturro i Rob Morrow. Redford va dirigir el conflicte entre celebritat, engany i investigació, i va rebre candidatures a l’Oscar per direcció i pel·lícula. El projecte va ampliar l’interès pel funcionament d’institucions i mitjans de comunicació. [19]
The Horse Whisperer (1998) va reunir les funcions de protagonista, director i productor. Com a Tom Booker, va compartir la història amb Kristin Scott Thomas i Scarlett Johansson. L’adaptació de Nicholas Evans parteix d’un accident eqüestre i desenvolupa a Montana una relació entre recuperació emocional, cura del cavall i transformació familiar. [20]
Darreres etapes interpretatives
All Is Lost (2013), de J.C. Chandor, va concentrar l’acció en un navegant solitari amb el vaixell malmès a l’oceà Índic. Redford sosté pràcticament sol un relat de supervivència construït al voltant de decisions, gestos i deteriorament dels mitjans disponibles. Canes la va presentar fora de competició. [21]
Es va incorporar al repartiment de Captain America: The Winter Soldier (2014), dirigida per Anthony i Joe Russo, amb Chris Evans, Scarlett Johansson i Samuel L. Jackson. [24]
Our Souls at Night (2017) el va tornar a reunir amb Jane Fonda. Basada en la novel·la de Kent Haruf, presenta dos veïns vidus, Louis i Addie, que busquen companyia i una nova intimitat. Netflix va estrenar la pel·lícula el 29 de setembre de 2017, prolongant una col·laboració artística iniciada dècades abans. [22]
A The Old Man & The Gun (2018) va interpretar l’atracador Forrest Tucker i va participar en la producció. David Lowery va dirigir aquesta història inspirada en una persona real, amb Sissy Spacek i Casey Affleck. El personatge va permetre a Redford tornar a un fora de la llei en una etapa molt diferent de la carrera. [23]
Sundance i el cinema independent
El 1981 va fundar Sundance Institute per donar suport al desenvolupament de cinema independent. Els laboratoris reunien cineastes amb professionals experimentats per treballar sobre els projectes. L’institut va convertir aquell acompanyament en una activitat estable, amb formació, assessorament i recursos per a creadors, diferent de l’exhibició pública de pel·lícules acabades. [25]
L’institut va assumir el control creatiu i administratiu de l’U.S. Film Festival el 1985, antecedent del posterior Sundance Film Festival. La cronologia també destaca El Norte, de Gregory Nava, entre els primers projectes dels laboratoris que es van produir. El model combinava desenvolupament d’obres i una plataforma per trobar públics i distribuïdors. [26]
El març de 2025 Sundance va anunciar que el festival es traslladaria a Boulder, Colorado, des del 2027. El canvi pertany a l’evolució institucional d’una iniciativa nascuda a Utah. El novembre de 2026, Boulder era la seu anunciada per a l’edició següent, mentre el llegat de Redford continuava orientant la missió de l’institut. [27]
Conservació i The Redford Center
Va ser trustee de NRDC durant gairebé cinc dècades. L’organització documenta la participació en campanyes com Stop the Pebble Mine, iniciada el 2010, i la presència a les converses climàtiques de París de 2015. L’aportació combinava treball de junta, intervenció pública i suport a campanyes d’equips jurídics, científics i comunitaris. [28]
Amb el seu fill James va cofundar The Redford Center el 2005. L’entitat unia producció audiovisual, educació i acció ambiental; la primera etapa va incloure una trobada d’alcaldes sobre protecció climàtica. La proposta consistia a donar suport a històries sobre problemes, comunitats i solucions, traslladant a l’àmbit ambiental l’experiència narrativa dels fundadors. [29]
També va prestar la veu a la sequoia a Nature Is Speaking, de Conservation International. La intervenció pertany a una campanya audiovisual en què diferents intèrprets personifiquen elements naturals. És una col·laboració narrativa concreta dins l’activitat de divulgació i conservació. [3]
Reconeixements i llegat
L’Acadèmia de Hollywood li va concedir un Oscar honorífic el 2002 per una aportació que reunia interpretació, direcció, producció i creació de Sundance. [30] El 2017 va rebre el Lleó d’Or a la trajectòria de Venècia, en una cerimònia que també va distingir Jane Fonda. [31]
Després de la seva mort, Sundance Institute va destacar la continuïtat d’una missió que havia obert espai a veus independents durant més de quatre dècades. El llegat combina pel·lícules pròpies amb una estructura que permet a altres artistes desenvolupar, presentar i sostenir la feina: una dimensió institucional que prolonga la influència més enllà de les interpretacions. [2]
