Qui és i com es va formar com a pilot
Nascut el 3 de juliol de 1987 a Heppenheim, Alemanya, Vettel va començar a conduir un petit kart durant la infància. Michael Schumacher va ser una de les seves referències esportives. [1]
El seu aprenentatge competitiu va passar pel karting des de 1995 i els títols júnior alemany i europeu de 2001. El 2004 va guanyar la Fórmula BMW ADAC amb 18 victòries en 20 curses; després va avançar a la Fórmula 3, on va ser el millor debutant de 2005. BMW Sauber el va incorporar als entrenaments de divendres el 2006. [5]
BMW Sauber i el salt amb Toro Rosso
L’oportunitat de debutar en un Gran Premi va arribar a Indianàpolis el 2007. BMW Sauber el va escollir per substituir Robert Kubica, que no havia rebut autorització mèdica per córrer després de l’accident al Canadà. Vettel va assumir el lloc amb experiència de proves, tot i que desconeixia aquell circuit. [6]
Des del Gran Premi d’Hongria de 2007 va ocupar el seient de Scott Speed a Toro Rosso, un cop obtinguda l’alliberació de BMW Sauber. El canvi li va proporcionar continuïtat com a pilot titular en lloc de limitar l’activitat a proves o substitucions. [33]
A Monza 2008 va aconseguir la primera pole i la primera victòria de Toro Rosso sota la pluja. Tenia 21 anys i es va convertir aleshores en el guanyador més jove d’un Gran Premi. Aquell resultat va acreditar que podia traslladar la velocitat de classificació a una cursa especialment exigent. [7]
Red Bull: quatre campionats consecutius
El 2009 va aconseguir a la Xina la primera pole i victòria de Red Bull Racing, formant parella amb Mark Webber. L’etapa va concloure el 2014, quan Daniel Ricciardo va guanyar tres curses i Vettel va sortir de l’equip sense afegir cap altra victòria al palmarès aquell any. [8]
Va guanyar el títol de 2010 a Abu Dhabi amb 23 anys. El va revalidar el 2011 amb onze victòries i quinze poles. [1]
El desenllaç de 2012 va ser ben diferent d’una campanya sense oposició: al Brasil va patir un incident inicial i va haver de remuntar fins a la sisena posició. Aquella classificació li va permetre conservar el campionat davant de Fernando Alonso, que va acabar segon a la cursa. [9]
El 2013 va tancar l’any amb nou victòries consecutives i tretze en total, igualant aleshores la xifra de triomfs en una temporada de Michael Schumacher. L’última va arribar a Interlagos, amb Webber segon: un doblet que també il·lustra el rendiment col·lectiu de Red Bull. [10]
La convivència amb Webber va incloure el conflicte de Malàisia 2013. Vettel el va avançar malgrat les instruccions de mantenir les posicions i va guanyar la cursa; després va reconèixer la seva actuació i es va disculpar amb l’equip. Va ser un episodi de tensió entre el resultat individual i l’ordre de l’equip. [11]
Ferrari: victòries i un títol que no va arribar
Va substituir Alonso a Ferrari el 2015 i va aconseguir tres victòries durant la primera temporada. L’escuderia va tornar a disputar triomfs amb més freqüència: Vettel en va assolir cinc el 2017 i cinc més el 2018. El 2019 va compartir equip amb Charles Leclerc, i el 2020 va saber que no li renovarien el contracte. [12]
Va ser subcampió el 2017 i el 2018, darrere de Lewis Hamilton en tots dos campionats. Els registres oficials situen els seus resultats en 317 i 320 punts, respectivament. [30, 31]
A Singapur 2019 va encapçalar un doblet de Ferrari davant de Leclerc. Aquella victòria mostra que les seves últimes temporades a l’escuderia van incloure èxits importants, tot i que el balanç general quedés lluny de l’objectiu mundialista. [32]
En una entrevista de 2020 va valorar amb autocrítica els seus sis anys a Ferrari: havia obtingut catorze victòries, però no el campionat que s’havia proposat guanyar. Va admetre que algunes disputes i decisions es podrien haver gestionat millor, sense presentar la trajectòria com una successió de triomfs sense dificultats. [13]
Aston Martin i retirada de la Fórmula 1
Va córrer amb Aston Martin el 2021 i el 2022. El segon lloc a l’Azerbaidjan 2021 va ser el principal resultat d’aquella etapa; en acabar la carrera reunia 53 victòries, 57 poles i 122 podis a la Fórmula 1. [14]
El 28 de juliol de 2022 va anunciar, a través d’Aston Martin, que es retiraria en acabar aquella temporada. La decisió tancava l’activitat com a pilot habitual del campionat, sense impedir exhibicions posteriors, projectes esportius o iniciatives fora dels circuits. [15]
Preparació, esportivitat i reconeixements
Mario Theissen, el seu antic responsable a BMW, va recordar en una entrevista els seus apunts detallats i la preparació física abans dels entrenaments des de la Fórmula BMW. Franz Tost en va destacar l’atenció a la motivació de l’equip. Són testimonis concrets sobre la seva manera de treballar, més enllà dels resultats. [29]
També va rebre sancions. Pel xoc amb Hamilton a Bakú 2017 va complir una aturada obligatòria de deu segons. La FIA va tancar l’expedient posterior el 3 de juliol, després del reconeixement de responsabilitat, la disculpa i el compromís de participar en activitats educatives de l’automobilisme. [16]
Laureus li va concedir el premi a l’esportista mundial de l’any el 2014, després del quart títol consecutiu. El va rebre a Kuala Lumpur. [17]
Va guanyar la prova individual de la Race of Champions de 2015 a Londres, derrotant Tom Kristensen. Abans havia obtingut sis Copes de Nacions amb Michael Schumacher. Aquesta competició reuneix pilots de disciplines diferents amb vehicles equivalents. [18]
SailGP i activitat esportiva posterior
El maig de 2023 va presentar l’equip alemany de SailGP amb Thomas Riedel i el regatista Erik Heil. Vettel hi va participar com a coinversor, amb una funció anunciada en la gestió i el rendiment de l’equip; Heil va assumir la conducció esportiva a l’aigua. [19]
SailGP encara l’incloïa entre els propietaris el febrer de 2026. L’equip, dirigit per Heil i el conseller delegat Tim Krieglstein, havia aconseguit la primera victòria en un esdeveniment a Ginebra durant 2025. El seu paper és el de propietari, no el de regatista titular. [20]
Ha mantingut també el vincle amb la memòria de l’automobilisme. En el projecte Monza 2026 va expressar el seu homenatge a Michael Schumacher i a Ferrari, relacionant l’experiència de conduir amb la conservació d’un llegat esportiu i personal. [28]
Plàstics, aigua i combustibles alternatius
El 2021 va presentar un casc rosa vinculat a BWT per cridar l’atenció sobre les ampolles de plàstic d’un sol ús i les emissions del seu transport. La col·laboració anunciava zones sense aquestes ampolles a escoles i llars d’infants. Era una campanya sobre consum i aigua, amb un objectiu educatiu concret. [2]
Race Without Trace va portar demostracions de vehicles històrics a Goodwood i Nürburgring amb combustibles presentats pel projecte com a alternatives més sostenibles. Vettel defensava conservar l’experiència de l’automobilisme utilitzant altres fonts de combustible. La demostració de funcionament no equival per si sola a una avaluació completa de les emissions del cicle de vida. [22]
Biodiversitat: insectes, boscos i medi marí
Buzzin’ Corner va convertir el segon revolt de Suzuka en un punt de divulgació sobre biodiversitat: vorades grogues i negres i instal·lació d’onze hotels per a insectes. Vettel va convocar pilots i responsables dels equips per participar-hi, utilitzant una part recognoscible del circuit com a suport de la campanya. [21]
L’octubre de 2024 va visitar l’Amazònia dins de Respect the Amazon, amb Greenpeace i l’Instituto Raoni. El projecte va documentar trobades amb comunitats indígenes, entre les quals els kayapó de Piaraçu, i va difondre la necessitat de protegir el bosc i els coneixements de les persones que hi viuen. [23]
El 15 d’agost de 2025 va participar en SOS Ostsee a Stralsund, amb Greenpeace Alemanya i l’Ozeaneum. Allà es va reunir amb científics que treballen sobre les marsopes i el mar Bàltic, aportant la seva visibilitat a una qüestió de conservació marina. [24]
F1REST — Drawn Together convida aficionats, pilots i infants a dibuixar arbres per compondre una obra col·lectiva. La proposta és acostar la diversitat dels ecosistemes forestals al públic mitjançant la participació artística, amb una invitació oberta a persones d’edats i procedències diferents. [27]
Educació i participació en l’esport
Race4Women [Challenge Me] va reunir vint conductores a Gidda els dies 15 i 16 d’abril de 2025. El programa, impulsat amb The Track Jeddah i altres col·laboradors, desenvolupava una iniciativa de karting començada el 2021 per afavorir la participació femenina en l’automobilisme. [25]
Back to School documenta un taller amb escolars a Suïssa sobre economia circular i el destí dels productes al final de la seva vida útil. Aquesta activitat complementa les campanyes públiques amb una experiència educativa presencial centrada a comprendre el cicle dels materials. [26]
