Qui és Stella McCartney
Stella McCartney és una dissenyadora britànica nascuda a Londres. La seva feina combina sastreria, inspiració esportiva i alternatives a les pells animals, amb influència de la seva mare, la fotògrafa i activista Linda McCartney. [1]
Formació i direcció creativa de Chloé
Abans de consolidar la seva firma va treballar amb Christian Lacroix i Betty Jackson. La seva col·lecció de final d’estudis de 1995 a Central Saint Martins va tenir Kate Moss i Naomi Campbell com a models i va ser adquirida per botigues com Browns i Joseph. Aquella desfilada va traslladar el seu treball acadèmic al circuit comercial de la moda. [7]
El 1997 va assumir la direcció creativa de Chloé. Hi va combinar referències de llenceria vintage, pantalons de cintura baixa, samarretes estampades i sastreria. Va romandre a la casa parisenca fins al 2001; Phoebe Philo, que havia treballat al seu costat, la va succeir al capdavant de la direcció creativa. [8]
La firma: fundació, aliances i independència
Va fundar la casa Stella McCartney el 2001 mitjançant una associació al 50 % amb el grup de luxe que posteriorment s’anomenaria Kering. El març de 2018 les dues parts van anunciar l’acord perquè la dissenyadora adquirís la participació del grup i assumís la propietat íntegra de la marca. [9]
El juliol de 2019 es va anunciar una nova aliança, aquesta vegada amb LVMH. McCartney conservaria la majoria del capital i la direcció creativa, i assumiria un paper d’assessorament sobre sostenibilitat per a Bernard Arnault i el comitè executiu del grup. Era una associació empresarial diferent de l’anterior amb Kering. [10]
La cronologia oficial de la firma situa el retorn a la independència el 2025. [1]
Col·laboracions, esport i vestuari
La col·lecció per a H&M de 2005 va traslladar peces del seu llenguatge habitual a una distribució més àmplia. Incloïa roba de dia, sastreria, vestits de nit, llenceria i accessoris. La col·laboració es va concebre com una càpsula puntual, amb llançament al novembre en uns 400 establiments de 22 països. [11]
L’aliança adidas by Stella McCartney va començar el 2004 i va portar el seu disseny a l’equipament esportiu. La col·laboració va vestir Team GB a Londres 2012 i Rio 2016. El 2024 va presentar la sabatilla Rasant, inspirada en l’adidas Monza i destinada a la col·lecció de 2025. [12]
També ha dissenyat vestuari per a l’escena. A Ocean’s Kingdom, estrenat a Nova York el setembre de 2011, va crear el vestuari del ballet desenvolupat per Paul McCartney i Peter Martins. El projecte reunia composició musical, coreografia i disseny de peces pensades per a cossos en moviment damunt l’escenari. [27]
El 2018 va dissenyar el vestit de Meghan Markle per a la recepció nocturna del seu casament: una peça blanca de crepè de seda i coll alt. Era el vestit de la celebració posterior, una de les seves col·laboracions de més exposició pública fora de les col·leccions de passarel·la. [26]
Disseny i experimentació amb materials
La bossa Falabella es va convertir en una de les peces recognoscibles de la casa, amb la cadena com a element estructural i visual. Les versions successives permeten observar com la firma aplica el seu llenguatge de disseny a materials alternatius al cuir animal sense dependre d’una única formulació o d’un sol proveïdor. [13]
La marca organitza l’evolució material en una cronologia pública: cotó orgànic des del 2008, eliminació del PVC el 2010 i abandonament de l’angora el 2013, entre altres canvis. Són decisions sobre matèries primeres i composició que conviuen amb el desenvolupament estètic de les col·leccions. [14]
Amb Bolt Threads, col·laborador des del 2017, va desenvolupar aplicacions de Mylo, un material basat en miceli. La bossa Frayme Mylo va arribar en una edició numerada el 2022. La composició incorporava miceli, fibres de cel·lulosa regenerada i un acabat de poliuretà de base aquosa; el desenvolupament del material corresponia a l’equip de Bolt Threads. [15]
La presentació de primavera-estiu de 2024 va convertir la desfilada en un mercat de materials. Incloïa fil Kelsun basat en algues, versions de la Falabella amb MIRUM i una proposta Frayme feta amb una alternativa procedent de subproductes de raïm. Aquestes peces il·lustren diverses vies d’innovació, amb composicions i aplicacions diferents. [16]
El 2023 el seu atelier va elaborar una granota amb BioSequins, els lluentons de cel·lulosa vegetal de Radiant Matter. Cara Delevingne la va portar en una sessió de Vogue fotografiada per Annie Leibovitz. En presentar-se era una peça experimental, no un producte comercial, que traslladava la innovació del proveïdor a una peça acabada. [17]
Inversió en innovació
El 2022 va participar en la creació de SOS Fund amb Collaborative Fund. El fons es va anunciar amb 200 milions de dòlars per a empreses que desenvolupen materials, ingredients, energia i cadenes de subministrament més sostenibles. La xifra descriu el vehicle d’inversió, no una aportació personal de la dissenyadora. [18, 19]
Campanyes i activitat social
Amb Paul i Mary McCartney va impulsar Meat Free Monday el 2009. La campanya proposa reservar almenys un dia setmanal a l’alimentació vegetal i presenta aquesta elecció com una manera de reduir la pressió ambiental del sistema alimentari. L’activitat se situa en la sensibilització i la participació quotidiana. [20]
La Breast Cancer Research Foundation la va distingir en el programa de 2021 amb el Sandra Taub Humanitarian Award, en reconeixement de l’activitat filantròpica i de suport a la causa del càncer de mama. [21]
Reconeixements i educació
Als Fashion Awards de 2017 va rebre el Special Recognition Award for Innovation, lliurat per James Dyson. El reconeixement del British Fashion Council situava l’experimentació amb materials i les decisions de producció dins l’avaluació d’una carrera de disseny de moda. [22]
El nomenament com a comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, CBE, es va publicar a la llista d’honors del juny de 2022 pels serveis a la moda i la sostenibilitat. [23]
La relació amb Central Saint Martins, on es va graduar, va continuar amb el nomenament com a primera ambaixadora d’indústria de M School. La iniciativa connecta estudiants, docents i professionals que treballen amb materials, des dels oficis tradicionals fins a les biotecnologies, i preveu intercanvis sobre disseny i innovació. [24]
A la London Fashion Week del febrer de 2026 va presentar una exposició sobre innovació britànica amb alternatives vegetals a les plomes i lluentons sense plàstic. L’anunci institucional també la identificava com a nova ambaixadora de la Sustainable Markets Initiative. La mostra continuava el seu treball d’acostar desenvolupaments materials als públics de la moda i la indústria. [25]
Seguretat laboral a la firma i els proveïdors
La firma fundada per McCartney incorpora SST al seu codi de proveïdors: exigeix prevenir accidents i lesions i registrar formació de seguretat rellevant. L’àmbit inclou fàbriques i subcontractistes. És una connexió concreta entre el seu projecte empresarial i les condicions de qui produeix les peces. [4]
La guia de compres responsables desenvolupa requisits operatius, entre els quals que la documentació de seguretat sigui accessible en un idioma comprès pel personal. L’exemple mostra com una exigència de marca es pot convertir en informació utilitzable al lloc de treball. [5]
Gestió preventiva de canvis productius
La declaració corporativa de sostenibilitat de 2024 informa del trasllat d’unes quaranta persones a Novara i de l’adaptació de procediments, estructura de seguretat i formació. És un cas de gestió del canvi productiu documentat per l’empresa, l’execució del qual correspon als seus equips. [6]
Per a una organització industrial, el punt útil és incorporar la prevenció a un trasllat o reorganització: revisar tasques, responsabilitats i formació abans de considerar el canvi completat. En proveïdors, l’equivalent és comprovar com s’apliquen els requisits acordats. Aquests mecanismes concrets es poden estudiar sense confondre un compromís publicat amb el compliment a cada lloc de treball.
