Qui va ser Steve Jobs
Steve Jobs (1955–2011) va ser un empresari, cofundador d’Apple i dirigent de Pixar. [1]
Orígens i formació a Reed
Va néixer el 24 de febrer del 1955 a San Francisco. En una entrevista conservada pel Smithsonian va recordar l’aprenentatge pràctic amb eines i l’entorn tecnològic on va créixer. El testimoni situa l’interès per la fabricació i els objectes abans de la creació d’Apple. [6]
Va ingressar a Reed College la tardor del 1972 i va deixar la matrícula després d’un semestre, tot i continuar com a oient. Va explorar Shakespeare, dansa i cal·ligrafia. La institució confirma que no va completar un títol universitari i que l’experiència cultural va influir de manera duradora en la formació. [7]
Apple, Wozniak i els primers ordinadors
Va treballar a Atari abans de crear Apple amb Steve Wozniak el 1976. Wozniak dissenyava els equips; Jobs participava en comercialització i desenvolupament empresarial. [1]
El creixement amb Apple II va precedir la sortida a borsa del 1980. Lisa i Macintosh van ampliar l’aposta per interfícies gràfiques; el Macintosh es va presentar el gener del 1984. El 1985 Jobs va perdre responsabilitats executives i va deixar Apple després del conflicte amb John Sculley i el consell. [2]
NeXT i una segona etapa empresarial
Després de deixar Apple va fundar NeXT i va presentar l’ordinador l’octubre del 1988. [9] La importància posterior de l’empresa es va centrar en NeXTSTEP i les eines de desenvolupament orientat a objectes. La tecnologia facilitava construir aplicacions amb components reutilitzables i acabaria formant part de la renovació del programari d’Apple. [8]
Pixar i l’animació per ordinador
El 1986 va adquirir la divisió informàtica de Lucasfilm i la va establir com a companyia independent amb el nom Pixar. L’organització combinava enginyeria i animació; Toy Story es va estrenar el 1995 com a primer llargmetratge creat íntegrament amb animació per ordinador. Jobs hi aportava suport financer i direcció empresarial, dins d’un treball col·lectiu. [10]
Disney va anunciar el gener del 2006 un acord per comprar Pixar amb accions, valorat en 7.400 milions de dòlars. [11] L’operació es va tancar el 5 de maig del 2006. [12] Jobs va passar al consell de Disney; Ed Catmull i John Lasseter van assumir responsabilitats sobre equips i direcció creativa d’animació. [11]
Retorn a Apple i iMac
Apple va anunciar la compra de NeXT el desembre del 1996 i va completar l’adquisició el febrer del 1997. Jobs va tornar inicialment com a assessor de Gil Amelio. [13] Més endavant va assumir la direcció interina i va liderar una reorganització de productes; l’iMac del 1998 va simbolitzar aquella etapa. [2]
Mac OS X va arribar el març del 2001 amb una base UNIX, Darwin i la interfície Aqua. La renovació combinava arquitectura de sistema, eines per a desenvolupadors i experiència d’ús. El llançament va ser resultat del treball dels equips d’enginyeria vinculats a la renovació d’Apple. [14]
iPod, iTunes i distribució de música
L’octubre del 2001 Apple va presentar l’iPod, amb 5 GB i sincronització amb iTunes. El disseny unia un reproductor portable amb una biblioteca gestionada des de l’ordinador. La proposta coordinava dispositiu, programa i transferència de fitxers, ampliant la funció d’Apple en el consum de música digital. [15]
La iTunes Music Store va obrir l’abril del 2003 amb venda de cançons individuals a 99 centaus als Estats Units. Els acords amb discogràfiques i la compra integrada oferien una via comercial per descarregar música. La innovació empresarial abastava distribució i drets d’ús, a més de fabricar el reproductor. [16]
Botigues i presentació de productes
Les dues primeres botigues físiques d’Apple van obrir el maig del 2001 a Glendale i McLean. Incorporaven demostracions, equips connectats i el Genius Bar. El model reunia productes, programes i assistència en un mateix espai, integrant l’experiència comercial en el sistema de productes que Jobs impulsava. [17]
iPhone, App Store i iPad
Va presentar l’iPhone el gener del 2007 com un dispositiu que combinava telèfon, música i comunicació per Internet amb una interfície multitàctil. L’anunci distingia la presentació de la disponibilitat prevista per al juny als Estats Units. La rellevància era la integració del producte, sense ser el primer telèfon intel·ligent de la història. [18]
L’App Store va obrir el juliol del 2008 amb 500 aplicacions i va ampliar la distribució de programari de tercers. [19] L’iPad es va presentar el gener del 2010, amb una pantalla tàctil més gran per a lectura, navegació, vídeo i aplicacions. [20] Els dos fets van reforçar la relació entre dispositius i continguts.
Discurs de Stanford i visió del treball
Al discurs de Stanford del 2005 va relacionar Reed amb la tipografia del Macintosh i va reflexionar sobre la pèrdua del càrrec a Apple, l’aprenentatge i la mortalitat. El text és un testimoni personal sobre decisions i valors, i una peça central per estudiar com explicava públicament la carrera. [3]
Darrers anys i successió
El 24 d’agost del 2011 va dimitir com a CEO i va recomanar Tim Cook com a successor. A la carta explicava que ja no podia complir les responsabilitats del càrrec com esperava. [21] El consell va nomenar Cook CEO i Jobs president del consell. [22] Apple va comunicar la mort el 5 d’octubre del 2011. [4]
Reconeixements i fonts sobre el llegat
Va rebre amb Wozniak la Medalla Nacional de Tecnologia del 1985. [23] La Recording Academy li va atorgar pòstumament el Trustees Award el 2012. [24] El 2022 va rebre també pòstumament la Medalla Presidencial de la Llibertat. [25] Són reconeixements de tecnologia, indústria musical i contribució pública.
La biografia de Walter Isaacson, publicada el 2011, es va construir amb entrevistes a Jobs i al seu entorn. [26] Make Something Wonderful reuneix documents, correus i paraules del mateix Jobs. [1] Les dues classes de font permeten distingir relat biogràfic extern, testimoni personal i comunicats empresarials.
Seguretat de proveïdors durant la seva etapa a Apple
Apple situa l’inici del programa de responsabilitat de proveïdors el 2005, amb un codi sobre condicions laborals segures. L’informe de 2008 descriu auditories i plans correctius desenvolupats durant l’etapa de Jobs a l’empresa. [5]
També recull formació de personal de compres i qualitat per identificar i comunicar possibles incompliments a les fàbriques. [5]
La connexió amb SST és institucional: un programa de la companyia que va cofundar, executat per equips de responsabilitat de proveïdors. Per a les organitzacions, permet analitzar com compres i qualitat poden aportar observacions al seguiment preventiu d’una cadena de subministrament. La qüestió pràctica és definir què es comunica, a qui i com es verifica la resposta.
